Es tracta del mapa de pedra d’un campament i la peça seria única al món.
Set cabanes dibuixades en una pedra que ja han estat considerades com la primera representació d’un grup social coneguda fins a la data, i un dels primers exemples de paisatgisme documentats en la història de l’art. Les excavacions que s’han dut a terme al jaciment del Molí del Salt, al municipi de Vimbodí i Poblet, han permès descobrir una singular peça d’art moble en un nivell del Paleolític Superior amb una cronologia compresa entre els 13.000 i els 14.000 anys. La peça és una placa d’esquist, de 18 cm de llarg i 8,5 d’ample, que presenta 7 motius semicirculars gravats que, per la forma i proporcions, poden interpretar-se com cabanes i que, talment com un mapa, constituirien la representació d’un campament de caçadors, la primera d’aquestes característiques que es documenta. i que acaba de publicar la prestigiosa revista internacional Plos One.
L’anàlisi d’aquesta placa l’ha dut a terme Marcos García-Díez de la Universitat del País Basc i Manuel Vaquero, mostra la similitud entre les característiques formals dels motius representats a la placa i les cabanes construïdes per diversos grups de caçadors i recol·lectors que coneixem a través de l’etnografia. El nombre de cabanes, set, coincideix també amb el nombre habitual d’una banda de caçadors prehistòrics.
Aquesta peça constitueix una singularitat en el panorama de l’art paleolític, en el qual predominen les figures d’animals i els signes abstractes. D’altra banda, ens parla d’un art profà, allunyat de les implicacions ideològiques que sovint s’atribueixen a les representacions paleolítiques. Segons Manuel Vaquero, «la plaqueta del Molí del Salt es pot considerar com la primera representació d’un grup social coneguda fins a la data». García Díez afegeix que «l’estudi del gravat mostra, a més, que tots els motius es van dur a terme amb la mateixa eina i utilitzant la mateixa tècnica, cosa que indica que el gravat va ser realitzat per un únic individu en un curt espai de temps. Això suggereix que el gravat estaria mostrant una realitat que l’artista hauria contemplat davant els seus ulls en el moment de la representació». Per tant, es tractaria d’un dels primers exemples de paisatgisme documentats en la història de l’art, amb la particularitat que per primera vegada, es tracta d’un paisatge exclusivament humà.
Impuls a les excavacions
La primera campanya d’excavació al Molí del Salt es va realitzar el 1999 i els treballs han continuat de forma ininterrompuda fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’empresa SOREA. Sempre han estat dirigits per Manuel Vaquero, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Des de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, administració qui anualment col·labora econòmicament amb les excavacions, s’ha destacat la singularitat i dimensió internacional de la troballa, així com la importància científica i històrica que les campanyes que l’IPHES va iniciar al Molí del Salt ja fa setze anys.
laConcaDiari ACN
){kind=link}