La crisi que avui colpeja aferrissadament a moltes famílies, ha aguditzat l’enginy de molts joves amb inquietuds, fent florejar una generació espontània que s’ha aventurat a muntar la seva pròpia empresa, sovint aliens al risc que això comporta. Un d’aquests exemples el tenim molt a prop nostre, al polígon industrial “Les Sorts” on un jove emprenedor, en Jordi ha aixecat, pràcticament des del no res, un taller de reparació de cotxes i maquinària agrícola al que anomenat Tallers Jordicars, instal·lat en una nau d’amplitud generosa i dotat dels avenços tècnics més sofisticats pel seu bon funcionament. Recentment ha agafat la franquícia de Sahara 4×4 per tota Tarragona, i ja es prepara pel seu pròxim pas, conjuntament amb la Laura: una empresa de rutes guiades en vehicles 4X4: ALFORJA ADVENTUR 4X4
Captivat per aquesta iniciativa emprenedora, vaig demanar-li al Jordi Carrasco de fer petar la xerrada i d’explicar-me el perquè de tot plegat. Seria de tot punt imperdonable no fer un esment especial de la seva dona la Laura Capdevila Llaberia, una xicota de Reus d’una desimboltura envejable, present en tot moment en la conversa i que sempre li ha fet costat, a les verdes i a les madures.
– Quina és la teva procedència…?
– Jo vaig néixer fa quaranta-cinc anys a Olot (La Garrotxa) i vaig arribar a Alforja quan tenia vuit anys de la mà dels meus pares originaris de Cuenca que van fer-se càrrec de l’ermita de Puigcerver com a ermitans .
– Van estar molts anys desenvolupant aquesta tasca…?
– Déu n’hi do! Van tenir cura de l’ermita durant deu o dotze anys.
– I tu a on vas créixer, allà dalt a l’ermita o aquí al poble…?
– Sempre aquí al poble cursant els estudis primaris a l’escola que avui porta el nom de Josep Fusté i, tot just acabar-los, em vaig posar a treballar per tal d’ajudar a l’economia familiar.
– A on vas començar a treballar…?
– De manobre a l’empresa de Construccions Lucena. Després me’n vaig anar a treballar a Reus a l’empresa “Grexaval” i d’aquesta fàbrica passo a la “Nissan” on ja vaig entrar per primera vegada amb el tema dels vehicles i la mecànica i d’aquesta empresa a la “Rover”, fins al seu tancament.
– Havent tingut feines tan diferents, voldries explicar-me d’on neix la teva dèria per la mecànica…?
– Des de molt jovenet m’han agradat molt les motos, trastejant-les, desmuntant-les i tornant-les a muntar, sempre atrafegat amb aquesta afecció. A la “Nissan” vaig treballar un any abans de contractar-me la “Rover” on la meva estada es va perllongar vint o vint-i-dos anys.
– A la Laura com la vas conèixer…?
– Amb la Laura ens vam conèixer aquí a Alforja, per Sant Miquel en una Festa Major en que ella havia pujat convidada per unes amigues.
– Aleshores, d’on sorgeix la idea de muntar-te pel teu compte…?
– El projecte de tenir un taller propi quan ja comences a adquirir una certa experiència amb l’ofici, sempre et barrina pel cap i feia molts anys que li donava voltes, entossudit en fer-lo aquí a Alforja, però les coses a nivell personal i professional m’anaven prou bé a la “Rover” i no era qüestió de complicar-se la vida. De cop i volta l’empresa, com passa sovint, va començar a funcionar malament i la “Rover” es va veure abocada al tancament i obligada a l’acomiadament dels seus treballadors. Aquest va ser el detonant per replantejar-me definitivament el vell projecte i d’aventurar-me a muntar la meva pròpia empresa.
– Em permetràs un incís: El que jo considero una aventura és la de muntar l’empresa en un polígon industrial nou, en un poble i … som-hi, endavant!. Ja no parlem d’haver-te muntat un “xiringuito” on amb prou feines hi poden encabir-se un parell de cotxes, sinó d’una nau espaiosa en la que es pot treballar amb comoditat. Has fet les coses en gran. Com ha funcionat el projecte, evidentment arriscat…?
– Doncs fins ara bé. De feina no ens falta. En els moments actuals, potser estem patint una crisi que ens toca de resquitllada, però ens defensem prou bé.
– D’on procedeix la teva clientela…?
– Tenim clients de tots els pobles de la rodalia. D’Alforja per descomptat, també de Vilaplana, de l’Aleixar, de les Borges, de Cornudella, d’Arbolí, d’Ulldemolins, Poboleda i, sortosament ha funcionat la remor a cau d’orella i molts clients que em coneixien de la “Rover” m’han localitzat i els he recuperat.
– Quan vas decidir-te a donar aquest pas de gegant, com li vas plantejar el projecte a la Laura i quina va ser la seva reacció perquè observo que l’aventura ha estat compartida…
La Laura que fins ara ha seguit la conversa en una alternança de silencis i somriures, intervé rabent:
– Ell m’ho va proposar i com jo sóc tan llençada, li vaig dir, abans d’acabar, que… endavant!
– No li vas fer cap reflexió com la de… “escolta’m Jordi…ja saps on et poses…?
– Rotundament no, perquè n’estava segura de que podíem tirar endavant i la confiança de que el Jordi és un bon professional que, fins i tot, a guanyat premis i sabia el terra que trepitjava. No em passava pel cap de tenir cap temença.
– Tens inconvenient d’explicar-me això dels premis que ha parlat la teva dona…?
– Només faltaria! Jo quan estava a la “Rover”, fèiem cursets de reciclatge, com acostumen a fer totes les marques de cotxes. L’any 1993 se’m va atorgar el títol de millor mecànic de tota Espanya i el 1994 com el 2n millor cap de taller. D’això tinc constància en els diferents diplomes que tinc exposats al despatx.
– Laura, i tu exactament a què et dediques…?
– Jo em dedico a la publicitat per les empreses, associacions i col·lectius i per això he montat PubliBaixcamp. També a causa de la crisi, em vaig quedar sense feina, i després de 15 anys d’experiència en el sector, era una llàstima que no em dediqués al que realment m’agrada, i és per això que em vaig posar pel meu compte, ajudant i assessorant als meus clients, de la millor manera possible, a assolir els seus objectius pel que fa a publicitat, ja sigui amb impressions digitals, merchandising, impremta, serigrafia tèxtil, retolacions, roba laboral i esportiva.
– Però a JordiCar també col·labores, quina és la tasca que desenvolupes …?
– La meva missió a JordiCar consisteix de tenir cura de tot el moviment burocràtic i de la paperassa que s’ha de remenar per portar-lo el més correcte possible. Quan vàrem tenir clar el que volíem, va ser qüestió de posar-hi fil a l’agulla i d’espavilar-nos a la recerca d’un local adequat comparant preus, condicions i un etcètera molt llarg i aquí comença un autèntic rosari d’entrebancs. Pensa que nosaltres no teníem res i vam haver de vendre el pis on vivíem a Reus.
– El vàreu hipotecar…
– Res d’això, ho vam vendre, tal com ho sents, per poder disposar d’efectiu. Els bancs, per muntar un negoci només t’ofereixen un 60% del pressupost, amb la qual cosa, no tens ni per començar. En un principi nosaltres vam interessar-nos pels baixos de l’edifici de la rotonda però ens vàrem trobar que no ens concedien els permisos necessaris perquè la rotonda és carretera i ja ha d’intervenir el departament de FOMENT que no ens permetia d’obrir una entrada ampla amb la rampa corresponent per accedir al local. Ara donem gràcies de fet que el permís fos denegat, perquè només ens hauria creat problemes començant per les queixes dels veïns i altres dificultats. L’alcalde d’aleshores el senyor Mariné, ens va aconsellar d’anar a gestionar una parcel·la al polígon de “Les Sorts”, gestionat per l’INCASOL i que ens ho farien a un preu raonable, al nostre abast. Llavors ens trobaren que només quedava un parcel·la de 4000 metres i l’INCASOL t’obligava a edificar un mínim del 30% del terreny. Nosaltres amb 800 metres en teníem suficient pel projecte inicial, però les normes eren inamovibles. Tot i que això desbordava amb escreix el nostre pressupost, ho vam tirar endavant i no ens hem penedit perquè es treballa amb molta comoditat. Tot havent superat els impediments del principi, estem satisfets.
– L’obra està feta per vosaltres…
– Des dels fonaments, nosaltres hem fet fins i tot de promotors. Al començar les obres vàrem ensopegar en que, per la nostra parcel·la hi passaven les conduccions elèctriques i els tubs del gas procedent dels dipòsits instal·lats a tocar al polígon. Vam haver d’aturar les obres per cercar una solució i desviar tubs i cables per tal de no aixafar-los, donant-se la circumstància que en el moment de tancar la compra ningú ens va advertir d’aquest inconvenient. No ho sabia ni l’Ajuntament. Llavors és quan penses on punyetes t’has posat i quins altres entrebancs et trobaràs.
– Continuem amb les espines de les branques de les roses…
– Aquí hem de dir que vàrem tenir la sort que van recomanar-nos la persona adequada, l’enginyer que ens va projectar la nau i el taller. Un senyor de Lleida que tenia molta feina per aquesta comarca i que, a més d’enginyer, disposava dels contactes adients per encarregar-se de tot el paperam de permisos d’obertura de negocis, gestions d’Indústria, Medi Ambient i de presentar per la seva aprovació el projecte definitiu, sempre d’acord amb la legislació vigent. Ens cal afegir que els seus honoraris eren molt raonables econòmicament parlant, ja que els de per aquí no es podia ni trucar-los a la porta.
El Jordi rebla el clau dient:
– Si els professionals d’aquí et demanaven per un projecte 30000 Euros, aquest senyor t’ho feia gairebé per la meitat. Vàrem tenir molta sort de trobar-lo i ens va fer d’estalviar-nos molts diners. Ens va ajudar molt i com es donava el cas que desenvolupava molts altres projectes per la rodalia, no tenia cap inconvenient de lliurar-nos un parell de visites cada setmana per vigilar com anava tot.
– D’això quants anys han transcorregut…
– Nosaltres vam obrir el taller al novembre de 2006, ara s’han complert quatre anys.
– I tu Jordi, un cop vas plegar de la “Rover” ja no has tingut cap altra feina que dedicar-te a muntar aquest taller…?
– Jo aquí he fet de tot: de paleta, d’electricista, llevat dels quadres elèctrics de comandament, he muntat tota la instal·lació, fins i tot de pintor. Ja t’ho he dit abans, vaig fer de promotor a més de constructor, treballant els caps de setmana i més hores que un rellotge.
– Als polítics de tots els colors se’ls omple la boca parlant de la necessitat de joves emprenedors, però quan sorgeix un “jove emprenedor”, disposat a crear una empresa, tot són entrebancs burocràtics, paperassa inútil, en definitiva, pals a les rodes, la qual cosa sovint els obliga a fer-se enrere. Quina opinió teniu vosaltres que heu viscut tot el tràmit.
La resposta del Jordi és contundent:
– Un exemple clar del que dius és que no vaig disposar del permís d’activitats de l’Ajuntament fins a l’any passat. Sortosament ja tenia el d’Indústria i això em va permetre obrir el 2006. M’anaven donant llargues amb l’argument de que tots els permisos estaven paralitzats.
– Mai us heu penedit d’haver donat aquest pas, amb el pensament de que un bon professional com tu Jordi que podria treballar amb una empresa, esperar la tarda del divendres per plegar i asseure’t tranquil a casa a mirar la televisió i fora preocupacions…?
– Rotundament no. No obstant això, quan arriben els romanços burocràtics, l’allau d’impostos, se’m passa pel cap allò de “quina necessitat tinc jo del neguit que això significa”. D’altra banda també tinc moltes satisfaccions quan li soluciones un problema a un client i veus que surt del taller content del tracte rebut.
– Aquesta resposta em ve molt a propòsit per preguntar-te si alguna vegada no t’emportes “feina” a casa. M’explicaré: que passes la nit donant-li voltes a un problema determinat que t’ha presentat un vehicle i que no saps com resoldre…?
– Jo he arribat a reparar cotxes dormint. Amb això t’ho dic tot. Capficat amb el problema sense poder conciliar el son i, de cop i volta, encendre’s la bombeta imaginària de les idees i… ja sé el que té el cotxe…! i arribar aquí al taller l’endemà i el problema que no hi havia manera de trobar-li solució, resoldre’l en un tres i no res. És una deformació professional que abans, quan treballava a la “Rover” també em passava. Compta ara que sóc el responsable del meu taller. L’experiència acumulada m’ha demostrat que, quan aixeques les portes al matí, ja saps com aniran els problemes.
La Laura rebla el clau:
– Només jo puc saber el que és patir aquestes preocupacions, aquest neguit, durant molts anys i amb un nadó de pocs mesos.
– Quants anys porteu de matrimoni…?
– Vint-i-tres –respon la Laura amb un somriure de complicitat- Això ho sé jo, millor que ell. Els homes d’aquesta qüestió us desenteneu.
– Fills…?
– En tenim un, l’Arnau, de 18 anys que ja treballa amb nosaltres. També és un apassionat de la mecànica.
– Hem parlat del passat, del present… parlem del futur: Què representa SAHARA 4X4?
– Sahara 4×4, és una xarxa de tallers especialitzats en la venda d’accessoris, preparacions i reparacions de vehicles OFF ROAD 4X4, de les que Jordi Cars n’és la franquícia única a la província de Tarragona.
Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat que tenim les empreses, degut a la crisi de reinventar-nos i buscar altres fórmules per a tirar endavant.
Ara que portem algun temps en aquesta nova aventura, hem d’agrair-li al Benjamí de la família, a l’Arnau, la seva insistència en que fos així, ell és, qui dirigeix aquesta secció de l’empresa, i ha convertit la seva passió, en el seu ofici.
– Però parlant de futur això no és de l’únic, ja que es pot parlar d’ALFORJA ADVENTUR 4X4?
– Alforja Adventur 4×4, és una nova empresa que organitza visites guiades en vehicles 4×4, a aquells indrets del nostre territori, que no es pot accedir en un turisme. Neix de la necessitat de dinamitzar el turisme de la nostra zona, i donar a conèixer una mica més el nostre entorn, els productes de màxima qualitat de la nostra terra i de les empreses que es dediquen al turisme rural.
S’està tardant en l’obtenció del permís però esperem que aviat es solucioni. Estem dedicant-li molt esforç a aquesta nova aventura i confiem en que surti bé doncs considerem que és molt important pel desenvolupament del nostre municipi i fins hi tot pot aportar beneficis a altres empreses locals amb les quals estem creant sinergies com amb el Celler Mas del Botó, L’ermita de Puigcerver o les cases rurals.
Gràcies per la teva amabilitat d’haver-me dedicat una estona del teu temps i endavant amb aquest projecte engrescador que tan de bo assoleixi una continuïtat durable, sense defallir, sota la batuta d’un jove emprenedor.
Gonçal Évole
Pol. Ind. Les Sorts, Parc. 14 43365 ALFORJA
Tel. 977 81 65 12
www.jordicars.com taller@jordicars.com
