Alforja, arabisme indesxifrable (significat del terme Alforja – Primera Part)

Als sarraïns li devem la conformació d’una vila medieval en el nostre actual emplaçament a partir de l’ocupació, de manera permanent, de les diferents masies del terme. Atrets potser per la privilegiada situació geogràfica i pels importants jaciments minerals, que avui coneixem com a Mines dels Crosos i els de la Vall de Cortiella. A ells també li devem la introducció del terme Alforja per denominar la nostra població. I així ho afirma Joan Coromines qui per primera vegada indaga i resumeix seriosament sobre el tema a l’entrada que ens dedica en l’Onosmaticon Catalonie, una de les seves obres més significatives. El març de 1997 la revista “Vent de Serè” va publicar íntegrament aquesta entrada i creiem oportú reproduir-la una vegada més com a base de qualsevol indagació etimològica sobre el significat del terme Alforja.

Joan Coromines: Alforja, la important vila a l’extrem Nord-oest del Camp de Tarragona

“PRON. POP.: alfórza , si bé oscil·lant entres ^z i ǧ Riudoms (1920); alfð̞rza Vila-seca (1931); alfórza i Coll d’alfórza Cornudella (1933); popularment hi ha gent rústica que ho diuen sense la síl·laba inicial: “el barranc de la Final és a la partió amb fórza” deia el meu inf. de Porrera (XII, 105.14,1936). A Casacuberta un inf. del Morell (1920) li digué l’ aulfórza però no ens en podem fiar, perquè cap dels altres no ho pronuncià amb u ni amb l’article; l’inf. de Vila-seca i l’amic vallenc J. Cases i Homs, asseguraren que no es diu amb article; i al meu inoblidable mestre Joaquim Balcells (fill i propietari d’allí) no ho vaig sentir mai amb article. Gentilici: Casac. (1920) alfurǧéns a Riudoms; però ALCat (que en feu enq.) trobà furǧetáns, i Balcells escrivint al meu pare el 1928 li recomanava un “jove alforgetà, C.L.”.

DOCUMENTS ANTICS:

“Ecciesia de Afforgd en una butlla papal de 1154 (Kehr, Papsturk, 338). Com que tot el massís de Prades-Montsant resistí en mans del petit emirat musulmà de Siurana uns quants anys després de la conquesta de Tortosa, és probable que tampoc Alforja fos presa llavors pels catalans, i se sap que fins a 1258 l’Arquebisbe de Tarragona no la donà a repoblar (a Ramon de G(u)anegot): Morera, GGC 642. També consta com Alforga, a 1194 en Mas (Noi. Hi. B. de Bna.); Alforja 1253 (Morera, Torr. Crist. 11, xvii).

En el Llibre de Privilegis d’Ulldecona es transcriu un text  que  l’anomena Alforge

Però si bé en textos una mica més tardans, consta amb una variant amb -e que sembla antiga i pot respondre a un fonament etimològic. En el Llibre de Privilegis d’Ulldecona es transcriu un text bastant Ilarg (15 línies), que encara que és de 1362, consta com copiat d’un de força antic, i l’anomena Alforge: té aspecte de ser copiat curosament, a penes hi ha cap grafia oriental, i entre tantes paraules no n’hi ha cap amb e en lloc de a; ara bé també el cens de 1359 escriu Alforge (CoDoACA XII, 38).

ETIMOLOGIA:

Com vaig dir en E.T.C. és evident que és aràbiga, com indueixen a creure-ho el gran nombre d’arabismes toponímics del Camp de Tarragona, la llarga resistència en mans dels moros, la inicial Al- i fins la fesomia entera del nom. Però tant el significat de l’apel·latiu cat. alforja com el fet que entre les mencions antigues del nostre NL només n’hi ha amb f darrere Al- (cap amb h), tot indueix a separar-lo etimològicament d’alforges “besaces” , mot que ve de burǧ, provinent de l’arrel brǧ “transportar”.

Ja des del punt de vista geogràfic és ben convincent que ens deixem guiar vers l’etimologia pel Coll d’Alforja, al peu del qual es troba el poble

Ja des del punt de vista geogràfic és ben convincent que ens deixem guiar vers l’etimologia pel Coll d’Alforja, al peu del qual es troba el poble; coll, sempre tan anomenat com el poble mateix, puix que constitueix el pas més important des del Camp al Priorat, per qual la carretera de Reus a Cornudella travessa la serra limítrofa del Camp. I això ens duu a l’arrel aràbiga frg “obrir”, fer espai, fendre, partir, separar; arrel viva i d’ús general en l’àrab de pertot i de sempre. Alfurǧa o al-furǧa és doncs, en general, “l’obertura”, “la separació”, i en particular “portell, obertura practicada per donar pas”. Dozy, Suppl. II, 248. també en hispano-àrab: fúrga i formes verbals en RMa 586, amb trad. “intermedium” 153 i en moltes altres accs. p. 53. Jo ja tenia anotada aquesta etimologia i la relació fonamental amb el Coll d’Alforja en les meves notes prèvies de 1936 i 1941-44, però aquella pàgina d’E.T.C. no es prestava a detallar-la, com ho vaig fer en sessions de la S.F. de l’IEC, 1952, 1953.

Trobem confirmat aquest significat en moltes fonts vulgars i hispano-magrebines: furǧa “trou, fente, crevasse” a Algèria (Beaussier), “overture practiquée sur les devants ou les côtés des vêtements longs” al Marroc, aplicat a la túnica dels moros (gellâba o “chilaba”): la de la classe que, justament per això, s’anomena faraǧîya (Ferré). Els mss. de l’Astronomia d’Alfons el Savi designen l’espai entre astres com alforia “espacio” en la versió castellana que Tallgren interpreta com elfúrǧe, traduint “interstice, brèche” (Homen. Mz. Pi.1925 II, 668).

No s’ha publicat gran cosa d’útil sobre l’etimologia d’Alforja, que Asín qualificava de “arabismo indescifrado”.

No s’ha publicat gran cosa d’útil sobre l’etimologia d’Alforja, que Asín qualificava de “arabismo indescifrado”. AIcM es mostra poc informat sobre aquest nom car li atribueix la pron. amb ò oberta, que és la d’alforges, però ja hem vist al principi que ningú no ho pronuncia així. Com que l’arrel frǧ està molt descabdellada en àrab, el mot hi ha pres també altres significats, entre ells “lloc de divertiment” que és del que voldria partir AIcM, però és clar que això és ben arbritari i sense cap base semàntica per a aquest poble, ni per al Coll d’Alforja. L’estudiós d’àrab Pere Balanyà Abadia (després autor d’un lamentable llibre arabòman) va publicar una llarga nota sobre Alforja en una revisteta “Diplomatari”, Bna., núm. 12, 30-35: poca documentació útil aporta, però dóna la mateixa etimologia que acaba d’indicar, amb unes indicacions topogràfiques útils sobre la importància del Coll d’Alforja.”

Joan Coromines