Arriba Sant Miquel, i el berenar, quan les hores de llum solar condicionaven la feina, se n’anava cap al cel. Sant Miquel tanca l’estiu, ja entrada la tardor astronòmica, amb festes majors a moltes poblacions. Entre altres, al Baix Camp, la d’Alforja.
La Festa Major d’Alforja seguia, històricament, el model de festes majors del Camp, al voltant de les tronades, del seguici de danses que acompanyava les autoritats en els seus desplaçaments rituals, la música de les gralles, els balls parlats, els castells o els diables. I la festa es feia més gran –sense modificar l’esquema– quan tenia afegit un caire de solemnitat. Per exemple, el 1863, quan es va portar la imatge de la Mare de Déu de Puigcerver a la seva ermita, restaurada després d’haver estat enrunada durant la guerra dels Set Anys. El dia 28 de setembre:
«A las doce del día, un repique general de campanas y una salva de morteretes anunciará a estos moradores el principio de las fiestas. Al anochecer, las comparsas tan propias de nuestra provincia como son la de Valencianos, Pastorets, Bastonets, Moros y Cristians y con la jocosa de Enanos se presentarán delante de la Casa Consistorial para acompañar al magnífico ayuntamiento a la Iglesia parroquial, en donde se cantarán unas solemnes completas con acompañamiento de órgano; finidas la cuales regresará el cuerpo municipal a las Casas Consistoriales, finalizando los festejos de este día con disparos de fuegos artificiales costeados por la numerosa comparsa denominada de diablos.»
Per continuar l’endemà amb les cercaviles de les danses i la professó, «amenizando este acto religioso los continuos disparos de carretillas por la ya citada comparsa de diablos.»
El buidat de la premsa reusenca i tarragonina –que no he pogut fer exhaustivament– aporta moltes notícies sobre la riquesa de continguts de la celebració, amb nombroses referències a les seves manifestacions festives, tot i que moltes vegades la premsa es limita a anunciar que la festa es prepara amb entusiasme o que s’ha desenvolupat amb èxit i molta presència de forasters.
Als balls ja esmentats que sovintegen a la festa, cal afegir-hi la també repetida participació dels Xiquets de Valls o la representació del Ball de la Rosaura, «el cual durante el día nos manifestó con sus representaciones los hechos de tan afamada protagonista» (1892). De fet, la tradició de balls parlats a la població s’intueix com a més important del que reflecteix la premsa. Sabem també de la representació del Ball de Sant Isidre i del Ball de Sant Miquel, del reusenc Francesc Torné i Domingo, que va escriure o reelaborà diversos balls parlats. El 1931 es conservaven a Alforja un seguit de llibretes manuscrites d’aquest autor amb els textos d’una vintena de balls i danses amb parlaments.
A la plaça es feia ball de coques, ball a la plaça de Dalt, en què els nois oferien coques a les seves balladores. Es dansava a ritme de jota. També es feien balls de saló als cafès: «Hoy es la fiesta mayor de aquel pueblo y al efecto prepáranse bailes, en los cafés de Saludes y Besora, teniendo contratada para el primero la música de Cornudella y para el segundo, la de Riudecols. […] En la plaza se bailarán las tradicionales cocas y algunas danzas del país recorrerán las calles.» (1877)
