>>>>>>>Firma la petició<<<<<<<
Aquest procediment que no et robarà més d’un minut del teu temps pot contribuir a canviar el futur de tot un poble. Entre tots ho podem aconseguir. – – – – – – – – – –
Quan parlem de neveres o pous de gel no estem parlant d’unitats arquitectòniques vistoses des del punt de vista artístic i arquitectònic. Són construccions senzilles, en la majoria dels casos soterrades i de forma cilíndrica, realitzades per experts en la construcció amb pedra seca i estructures en forma d’arcs. No obstant això no hi ha arguments per a menysprear-les, són exponents d’un procés extingit d’indústria rural desapareguda fins hi tot de la memòria popular, com va ocórrer amb els nostres molins fariners, d’oli i les olles de la indústria de l’aiguardent, etc. I d’aquí la importància de la seva conservació i exhibició.
Al Camp de Tarragona s’han confirmat l’existència d’almenys 35 neveres.
Al Camp de Tarragona s’han confirmat l’existència d’almenys 35 d’aquestes singulars construccions, però de la gran majoria d’aquests pous tan sols algunes restes han persistit fins als nostres dies. En bon estat de conservació només en queden cinc, però ningú sap quan de temps podran sobreviure, tal com afirma Ramon Amigó en el seu llibre: El tràfic amb el fred al Camp de Tarragona (s. XVI-XIX)
Les baixes temperatures convertiren sense dubtes a Prades amb el líder.
Les baixes temperatures convertiren sense dubtes a Prades amb el líder pel que fa a producció de gel amb 5 pous comptabilitzats: el de la Roca del Gríngol, el del Mas del Pagès, el pou del Dineral, el Pou del Celestino i del Sabucar, de tots només és possible apreciar restos. Arbolí també va comptar amb importants neveres com la nevera de les Guixeres del Daniel a uns 600 m de la del Mas d’en Xetxo (7m de diàmetre) i la del “Susagno” o mas del Sord a uns 2 km d’Arbolí amb un diàmetre de 6m ambdues construccions es troben en estats irrecuperables. Als afores de Vilaverd es poden admirar dues d’aquestes estructures en bon estat de conservació.
Al llarg del temps Alforja fou després de Prades i Vilaverd el tercer proveïdor en importància de Reus, ciutat que pel 1700 i amb 17000 habitants consumia anualment 60.000 Kg de neu. Aquest fet no és d’estranyar si analitzem “lo barato” que podria resultar el nostre gel tenint en compte que un alt percentatge del cost del producte corresponia a despeses del transport.
Alforja compte al seu terme amb l’existència de 4 pous de gel
Alforja compte al seu terme amb l’existència de 4 pous de gel encara que es menciona la possibilitat d’una quinta nevera. D’aquestes la primera utilitzava neu mentre que les tres restants situades en menor altitud es proveïen de fonts o de la mateixa riera. La primera és La Nevera del Toribio de la qual no queda res més que una lleugera depressió coberta d’esbarzers situada a la carretera de Puigcerver molt a prop del mateix coll d’Alforja a 700 metres d’altitud.
La Nevera del Mas del Paí o de les Obagues; situada a la partida de les obagues a un km i mig de la vila té un diàmetre de 5,5 metres i 7 m de fondària, ha estat adaptada com una dependència més del mas, la seva cúpula és de rajola i no està coberta amb terra. La nevera del Metge: a uns 500 m de la vila d’Alforja a la vora dreta de la riera molt a prop de l’ermita de St. Antoni. Té uns 6/7 m de diàmetre, la profunditat mesurada és de tres metres i mig a partir de l’obertura d’entrada. No conserva la cúpula però l’estat dels seus murs de pedra és molt bo.
La Nevera del Ginoteta: “la catedral del gel”
És la Nevera del Ginoteta la que destaca amb diferència de la resta, com bé apunta Ramon Amigó en el seu article publicat a la revista Vent de Seré el 1995: “una meravella de construcció, sencera, grandiosa, impecable, amb un mas annex a través del qual s’hi té accés i que devia servir d’allotjament del nevater i de les brigades d’homes que s’havien de menester quan nevava o quan s’havia format prou gel a les basses contigües”.
Sense dubtes el seu excel·lent estat de conservació i les seves generoses dimensions la converteixen en un prodigi digne d’admirar i són per aquestes raons per les quals el mateix Ramon Amigó al veure-la per primera vegada la va batejar amb el nom de “la catedral del gel”.
Ramon Amigó en veure la Nevera del Ginoteta per primera vegada la va batejar amb el nom de “la catedral del gel”.
Es troba a la partida de les Obagues a 385 metres d’altitud sobre el nivell del mar, i a un km de la vila.
Té un diàmetre estimat de 10 metres i una profunditat mesurada d’11 metres dels del cim de la cúpula. La construcció és de pedra seca, la cúpula és de rajola, recoberta de terra per fora.
Té un forat de càrrega circular, de 156 cm de diàmetre 3/4 parts del volum de la construcció es troben enterrats en el subsol aprofitant el desnivell natural del terreny. La seva capacitat total s’estima en uns 800 m3 lo que la converteixen en la de més volum de tot el Camp de Tarragona segons afirma Ramon Amigó.
Adossada al cantó Sud del pou hi ha una caseta.
Adossada al cantó Sud del pou hi ha una caseta de dues plantes: “que devia servir d’allotjament del nevater i de les brigades d’homes que s’havien de menester quan nevava o quan s’havia format prou gel a les basses contigües”. Al fons dels baixos hi ha l’entrada principal del pou, que compta amb un total de 4 entrades. Sembla que després de finalitzar la seva utilitat com a nevera tot el conjunt va ser utilitzat durant molts anys com a conillera.
Fa 10 anys es va a intentar recuperar
Ja durant la legislatura 2004-2008 des del Centre d’estudis alforgencs Ramon de Ganagot (Secció autònoma de l’Ateneu Cultural Josep Taverna) dirigit en aquell moment per l’Àngel Martorell, es va elaborar un projecte per a rescatar la nevera del Ginoteta. El projecte incloïa a més a més de les obres de recuperació i manteniment del pou i de la caseta, la a condicionament de l’entorn, la creació d’accessos i una zona de pàrquing. També es comptava amb l’aprovació dels propietaris amb els quals s’havia aconseguit un acord satisfactori. El projecte es va presentar a les instancies corresponents i encara que en tots els casos reconegueren la importància de dur a terme l’obra, els fons necessaris mai aparegueren. Si sumem a això la crisi i els canvis de governs, entendrem per que la iniciativa no va a prosperar.
Si ningú no fa res, serà inevitable que, tard o d’hora, es degradi i acabi com han acabat les de Prades, Arbolí, etc.
Des de llavors fins ara ningú que sapiguem ha fet res en defensa d’un dels més apreciables valors culturals amb els quals comptem en el nostre territori. Un valuós exponent que expressa com sabien treballar els mestres de cases rurals del segle XVI d’Alforja, “i un exemple que il·lustra el què passava al Camp de Tarragona a l’entorn d’aquestes construccions singulars i del moviment que generaven”.Potser la pressió col·lectiva encendrà la metxa
Encara som a temps però necessitem pressió col·lectiva per què encengui la metxa d’una vegada per totes. Entre tots podem fer que les administracions implicades entenguin la gravetat del problema i facin un pas conjuntament per a trobar la solució: Fer passar a mans públiques aquesta construcció tan significativa i procurar els mitjans necessaris -no gaire abundants, val a dir-ho- per a protegir-la i posar-la en valor. Com afirmava Ramon Amigó en el mencionat article:“No volem menysvalorar les dificultats que pot comportar destinar a utilitat pública qualsevol bé hisiórico-cultural que forma part d’una propietat privada. Però, mirant-ho des de l’angle de la importància que tenen per als vilatans els factors culturals d’un país, tampoc no podem desestimar la possibilitat que a la nevera del Ginoteta li passi el mateix que va passar a la del “Toribio”, de la qual fins i tot el record comença a esfumar-se.”Pots donar un petit pas i sumar la teva firma a aquesta campanya en change.org
Des d’AlforjaStark volem convidar a tothom que desitgi col·laborar en aquesta iniciativa a donar un petit pas i sumar la seva firma a aquesta campanya en change.org Oportunament quan s’hagin obtingut un nombre considerable de firmes estendrem una petició formal d’intervenció per a deturar remeiar el problema a les instàncies corresponents: Ajuntament d’Alforja, Consell Comarcal, Diputació de Tarragona, i Generalitat. etc
>>>>>>>Firma la petició<<<<<<<
AlforjaStark
Nota: No està permès l’accés a les Neveres d’Alforja ja que aquestes es troben en terrenys privats i pot existir el risc per a la integritat física de les persones.
