Salvador Vilaseca i les coves del Cingle Blanc

Els termes d’Arbolí i d’Alforja són, sens dubte, uns dels més rics de la comarca en jaciments arqueològics. Aquesta riquesa no passà desapercebuda per a qui podem considerar el primer i el més important prehistoriador de les nostres contrades, el reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975).

Salvador Vilaseca s’inicià en el món de la prehistòria a partir de la pràctica excursionista i dels seus primers estudis universitaris de ciències naturals i geologia. Tot i que es dedicà professionalment a la medicina, reeixí ben aviat en la investigació arqueològica dels nostres més antics avantpassats, tasca a la qual va dedicar majoritàriament el seu temps de lleure, amb una constància i una competència tan exemplars que el van fer mereixedor del reconeixement pràcticament unànime dels més importants representants d’aquesta especialitat científica, tant al nostre país com a arreu del món.

Les coves del Cingle Blanc

Les primeres recerques de Vilaseca a Arbolí les va portar a terme en l’important sector arqueològic del Cingle Blanc, pels volts de 1929. Ben aviat hi descobrí tot un seguit de coves, amb troballes d’època prehistòrica, que anomenà alfabèticament (de la A a la N) i que successivament explorà, excavà i (a partir de 1934) publicà. Ell mateix encapçalava un petit nombre de col·laboradors que portaven a terme, normalment en dies festius, l’excavació de les coves.

Entre els companys de les primeres exploracions podem esmentar els reusencs Pere Borràs, Pau Clotet i Manuel Mata, els prioratins Abdó Barceló i Salvador Estrem i el mestre d’Alforja Josep Lloret; entre els més recents, els germans Josep, Marcel i Ramon Juncosa, els també germans Josep i Miquel Salvadó Jassans i l’alforgenc Josep Fusté.

L’anomenada cova C, dita també “del Rufino”, una de les primeres coves que explorà aquest equip d’excavadors, comportà un seriós problema quan, a causa d’un accident fortuït, s’esllavissà un bloc de pedra que va ferir lleugerament M. Mata i lesionà de gravetat P. Rius, a qui Vilaseca va haver d’amputar in situ la mà del braç esquerre.

L’anomenada cova C, dita també “del Rufino” es de les primeres coves que explorà.

En aquestes coves s’hi ha recuperat una gran quantitat de materials arqueològics, amb una cronologia que va des de l’Eneolític fins a l’època romana. A l’època del Bronze antic (pels volts de l’any 2000 aC) corresponen diversos vasos amb belles decoracions, incises o impreses, de caràcter geomètric, que han donat nom a un estil o tipus de terrissa prehistòrica, precisament anomenat “d’Arbolí”, que ha estat documentat posteriorment en altres jaciments de Catalunya i Aragó.

Especialment interessant és, d’altra banda, el material d’època ibèrica localitzat en la ja esmentada cova C, fet poc freqüent a les nostres contrades, com encara ho és menys el corresponent a l’època romana o tardoromana, únic d’aquesta cronologia conegut fins ara en el terme d’Arbolí i que obre moltes possibilitats per a l’estudi de l’arqueologia clàssica en aquesta zona.

En aquestes coves s’hi ha recuperat una gran quantitat de materials arqueològics, des de l’Eneolític fins a l’època romana.

A més de les coves del Cingle Blanc, Vilaseca explorà l’anomenada  cova de l’Aleu i l’enterrament del coll del Nassot,

A més de les coves del Cingle Blanc, Vilaseca explorà l’anomenada cova de la Dou, localitzada per J. Lloret, l’avenc del Pep Anton (on hi col·laboraren el propietari, Josep Salvadó, i Joan Carrer, ambdós d’Arbolí), la cova de l’Aleu i l’enterrament del coll del Nassot, així com petits jaciments amb sílex en superfície, com el del mas del Xetxo i d’altres situats a les proximitats de l’esmentat Cingle, entre Arbolí i Alforja.

Entre les peces de la col·lecció Vilaseca hi havia també un petit esferoide de pedra sorrenca polimentada que li havia estat regalat per un altre dels seus antics col·laboradors, Josep M. Porta, mestre d’Arbolí, i diferents destrals polimentades, aparentment també d’època neolítica i del mateix terme.

Molts anys abans de l’adscripció d’Arbolí a la comarca del Baix Camp, Vilaseca ja considerava aquest municipi com a pertanyent al nostre Camp, com assenyala el títol del primer article que dedicà a les coves del Cingle Blanc, “Les coves d’Arbolí (Camp de Tarragona)”, publicat l’any 1934. Més endavant veurien la llum els seus treballs “Noves troballes prehistòriques a Arbolí” (1935), “Más hallazgos prehistóricos en Arbolí (Provincia de Tarragona” (1941) i “Dos nuevas cuevas del bronce medio y final del macizo de Prades” (1963). També es poden trobar o retrobar referències a diverses troballes d’Arbolí en els tres llibres de síntesi de Vilaseca: La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions (1936), Las industrias del sílex tarraconenses (1953) i Reus y su entorno en la prehistoria (1973).

Jaume Massó Carballido
Director del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca