Aquest recorregut ens portarà fins al cim de Rocabruna des d’on tindrem una extensa panoràmica de 360 graus de la costa tarragonina i la vall d’Alforja. Coneixerem la història d’un poble perdut, i ens endinsarem en territori de la població veïna de l’Aleixar per veure unes interessants casetes de pedra seca i conèixer de prop la imponent torre Regina: “el Cuartel de Ponent” en les guerres carlistes. També ens servirà per conèixer les nostres dues grans urbanitzacions les Barqueres i Portugal.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:
Com sempre el Parc dels Amics d’Alforja (01) és el millor lloc per deixar el cotxe i els restaurants que l’envolten són també el millor entorn on finalitzar l’excursió. En el cas de no trobar-hi places lliures pots dirigir-te a la nova àrea d’aparcament propera a la rotonda.Creua a l’altre costat de la carretera a “La Creueta” i endinsa’t en el nucli antic per l’avinguda Catalunya fins al carrer del Mercadal. Continua fins a la plaça del Mercadal (02) i travessa-la en diagonal fins al començament del carrer Major. Al final d’aquest un cop travessat el Portal (03) dirigeix-te a la dreta, i descendeix per una suau pendent coneguda antigament com l’Empedrat. Al final de la baixada veuràs el bassot de més Avall on antigament hi havia el molí de Dalt (04). Al damunt hi ha la bassa del Molí, el seu perímetre és triangular, ja que s’adapta a la forma del ribàs on està encimbellada, és molt anomenada doncs la immortalitzà Joaquim Mir en el seu famós quadre El Mirall de l’Església, avui al museu de Montserrat.
Aquí mateix a l’esquerra veuràs “el salt” on conflueixen el barranc del Rave i el de les Creus per desembocar junts a la riera d’Alforja 150 metres més endavant. La riera d’Alforja és un curs d’aigua intermitent que té el seu origen sota el coll de Cortiella i desemboca a Cambrils recorrent 22 km. Els vorals de la riera estan fortament humanitzats i plens d’estructures relacionades amb l’aigua: aqüeductes, contraforts, assuts, mines, pous de gel, molins, etc. Per suposat de tots aquests només és possible trobar vestigis que fan de testimoni de la importància d’aquest recurs en el passat. Algunes d’aquestes obres o lo que queda d’aquestes és possible trobar-les al nostre pas, però apareixen més ben explicades a la ruta 9.
Després de travessar el curs de la riera ens dirigirem cap a l’esquerra paral·lel al seu curs fins a arribar a una altra cruïlla (06) on avançarem cap a l’esquerra travessant novament la riera. El camí en un primer tram transcorre entre canyars, un tipus de vegetació espontània que s’adapta perfectament al terreny sorrenc. Estem en “los molinassos” denominada així per la presència de dos molins, el del Mig i el Nou, explicats a la ruta 9. Una solguda construcció de pedra a la nostra esquerra adossada al ribàs ens assenyala la presència del molí Nou (07). Desgraciadament no podrem accedir a la resta del que queda d’aquest antic molí en ser part d’un habitatge familiar.
Travessarem novament la riera per anar a topar amb l’entrada de mas Perdiuta (08) un centre d’hípica on t’ofereixen entre altres serveis passejos a cavall per la riera. Continuarem el nostre curs sempre al costat de la riera, el nostre pas es fa feixuc i lent per un llit d’arena sorrenca, sediments i altres arrossegats per l’aigua. Un pal de senyalització (09) a l’altura del mas de l’Aleu, ens indica a la nostra esquerra el nostre destí: L’Aleixar pel camí del Camp del Vent. Avançarem fins a topar-nos amb la carretera C-242 Reus – Cornudella, en passar-la veurem a la nostra esquerra les instal·lacions d’una depuradora d’aigües (10).
Continuarem ascendint suaument pel camí dels Servians: una pista amb trams encimentats que va deixant al seu pas a un costat i a l’altre parcel·les habitades, petits horts particulars, algunes zones de conreu i altres cobertes de bosc, un intriguis difícil de definir. Estem a la partida de les Barqueres (11) a la part més baixa del terme d’Alforja, tocant a la Riera, i entre les partides dels Servians, Cabraïns, Planes i Tallades. Eren Terres planeres molt aptes pel conreu i d’aquí el seu nom: Segons Miquel Jassans Una BARQUERA era un bocí de terra propietat d’un senyor feudal, donada en dot o arrendament a un criat cultivador. El dia d’avui és una de les grans urbanitzacions que conformen el nostre municipi.
Continuarem l’ascens fins a coincidir en el Serret dels Cabraïns amb el cablejat elèctric d’alta tensió on girarem a l’esquerra. No molt llunys d’aquí abandonarem el nostre camí agafant un desviament a la dreta (12). Continuarem primer recte deixant a l’esquerra una caseta de tros abandonada, després d’un tom a la dreta arribarem a unes edificacions particulars. Aquí després d’una caseta (13) farem un gir tancat a l’esquerra i ascendirem fins a un clar on hi ha dues grans pedres (14). No gaire lluny d’aquí la pista es converteix en senderó i a travessa un conreu d’avellaners fins a una típica caseta de tros i a uns metres una pista ens indica que estem ja en el coll de la Botarella (434 m)(15) el nostre límit geogràfic amb el terme de les Borges del Camp. Agafarem la pista cap a l’esquerra i ascendirem deixant a la nostra esquerra una filera d’oliveres fins a arribar a un clar on trobarem un antic camí (16) que discorre per la carena de la serra del Codolar.
El senderó travessa un espès bosc i està ple de marques de color blau amb la qual cosa és difícil perdre’s. Al sortir del bosc tindràs just davant les Borges i la costa de Tarragona. Continuarem per la carena amb cura de no prendre cap de les bifurcacions cap a la dreta, fins a un primer cim (531 m) on han fixat una asta metàl·lica (17). Encara que uns metres abans d’arribar aquí, hi ha a la nostra esquerra un mirador des d’on poder contemplar, asseguts en grans pedres i a l’ombra d’uns arbustos la vall d’Alforja. L’asta indica la coincidència del nostre terme amb el de les Borges i el de Maspujols. Una mica més avall veurem “el mirador de les Borges” però no cal que ens preocupem les nostres vistes són molt millors. Uns 200 m més enllà sense deixar la carena de la Serra assolirem el primer dels nostres grans objectius; el cim de Rocabruna (18) a 542 m. d’altitud. Primer veurem una fita de pedres i a continuació un pessebre i un vèrtex geodèsic assenyalant el punt on coincideixen Alforja l’Aleixar i Maspujols. La panoràmica de la costa tarragonina és impressionant, però lo que realment captarà la nostra atenció és la panoràmica de 360 graus, ja que a més dominem la vall d’Alforja i la depressió on es troben Vilaplana i l’Aleixar.
Rocabruna, segons he pogut documentar-me, era el nom d’un nucli de població amb un terme clarament delimitat que va existir molt prop d’aquí a la vora del camí que comunicava les Borges amb l’Aleixar entre els segles XII i XIII. Es creu que la seva desaparició va poder ser motivada per una epidèmia de pesta. El terme finalment va ser annexionat a Maspujols quan aquest últim se segregà de l’Aleixar al segle XVI. A Maspujols es manté la creença que la reina Sancha (esposa d’Alfons I) tenia una torre a Rocabruna coneguda com la “Torre de la Perruca” i passava aquí els seus estius. No existeixen referències, al petit nucli, posteriors al segle XIV, actualment es desconeix fins i tot el lloc exacte on estava ubicat. Cada vegada que pujo a aquesta cima miro en direcció a Maspujols intentant endevinar quina podia haver estat la seva ubicació, però encara mai m’he atrevit a buscar-la.
Rocabruna era el nom d’un nucli de població amb un terme clarament delimitat que va existir molt prop d’aquí a la vora del camí que comunicava les Borges amb l’Aleixar entre els segles XII i XIII.
El senderó fins a reprendre el camí de l’Aleixar continua per la carena de la serra però en aquest cas descendint i en algunes ocasions bruscament. Passarem per una bifurcació (19) no molt evident on ens hem de dirigir cap a l’esquerra, la presència, més endavant, d’un gran pi ens indica que anem pel camí correcte. Una vegada que hàgim tornat al camí dels Servians – Camp del Vent (20) girarem a la dreta com abans, seguint l’estesa d’alta tensió. Uns 300 metres més endavant, just en el proper pal elèctric, arribarem a la partició amb el terme de l’Aleixar. Immediatament a l’esquerra veurem una cabana de teula a dues aigües (21) semiabandonada. A partir d’aquí ens endinsarem en una partida coneguda com “camp del Vent” on entre altres coses ens esperen 3 cabanyes de pedra seca molt ben conservades. Com és sabut aquests tipus de construccions eren utilitzades antigament pels pagesos com a lloc de descans i per a protegir-se de les inclemències del temps, encara que avui amb l’ús del transport han perdut la seva antiga funció. No obstant ha augmentat el seu encant gràcies a una metodologia constructiva digna d’admiració.
… ens endinsarem en una partida coneguda com “camp del Vent” on entre altres coses ens esperen 3 cabanyes de pedra seca molt ben conservades.
La primera d’aquestes construccions és la cabana d’en Ramon Pastor (23) de generoses proporcions, restaurada fa alguns anys a la qual es pot accedir sense cap problema encara que cal assenyalar que és una propietat privada. Hi accedirem pe un caminal ampli (22) a l’esquerra del camí. El sostre de volta d’aquesta cabana, és una autèntica obra d’enginyeria. Per trobar la segona cabana (25) hem de continuar per el mateixa senderó fins a topar amb una altra caseta de tros (26). Darrere d’aquesta hi ha una curiosa formació rocosa (24) que deixa passar la llum del sol, miraculosament, per una escletxa just el dia del solstici d’hivern (21/desembre). Això ho sabem gràcies a les recerques de qui amablement em va mostrar aquests llocs Josep Pàmies. Per conèixer més sobre aquests fenòmens el millor és visitar el seu blog: Històries de l’Aleixar.
A menys de 50 m de l’esmentada escletxa trobarem la segona cabana (25) que encara que molt més petita resulta molt interessant pel frontó triangular que remata la seva entrada. Si la visites hauràs de tornar posteriorment fins a la cabana d’en Ramón Pastor (23) des d’on et recomanem avançar buscant la torre metàl·lica del cablejat elèctric (26). D’aquí parteix un camí amb el qual fem cap a un altre camí de major importància on s’alça una petita torre de maons on abans va estar allotjat un mecanisme per extreure aigua d’un pou (27). Aquí si t’interessa pots ascendir, seguint les indicacions de la ruta, per contemplar la tercera i última cabana de pedra seca (29) a la qual s’arriba fàcilment passant per una altra caseta de tros (28). Aquesta tercera es coneix com la cabana del Gàllera i com la segona és de modestes dimensions i aprofita un marge de pedra.
… la torre Regina (32) la masia més antiga del terme de l’Aleixar, documentada des del segle XIII i una de les millors masies de la rodalia.
Si has arribat de la tercera cabana, per continuar el nostre recorregut, hauràs de tornar a l’encreuament anterior (27) des d’on avançarem fins a Granja del Xalam (30). Una cadena t’indicarà que t’endinses en una finca privada, has de ser respectuós i si t’enxampen dir que ho fas per estalviar camí. Rodejarem una gran bassa rodona i descendirem suaument fins al jaç de la riera de l’Aleixar. La travessarem i continuarem fins a trobar l’antic camí de l’Aleixar (31) on girarem cap a la dreta direcció a Alforja. Avançarem per aquest antic camí envoltats de terres de conreu uns 700 m fins al nostre proper objectiu visible des de molt abans.
Ens referim a la torre Regina (32) la masia més antiga del terme, documentada des del segle XIII i una de les millors masies de la rodalia. En realitat ens trobem davant una torre de defensa amb teulada a quatre vessants també coneguda com el mas de la Torre. En la seva façana principal, orientada al Sud, es pot observar un rellotge de sol molt ben conservat, davant d’aquesta lo que queda d’una gran era. A la part de darrere encara es possible apreciar les restes de la torre de defensa. El seu us militar es va intensificar durant les guerres carlistes essent en aquell temps “el cuartel de ponent” tal com indica una antiga ceràmica damunt de la porta. Fins no fa molt era possible passar a tocar de la masia però avui, després de que part de l’antic mas (lo primer que veiem) fos venut i rehabilitat com a allotjament rural, hi ha un nou traçat que el circumda. Tot i així jo t’aconsello seguir per l’antic camí per acostar-te i poder observar d’aprop els seus gruixuts murs.
La nostra ruta contínua primer travessant un barranc i després novament la riera de l’Aleixar (33) o millor dit, riu del bosc de la vila, ja que just aquí entrem al nostre terme municipal. En passar el riu veuràs oberta en el ribàs la boca d’una profunda mina. Gairebé immediatament toparàs amb la carretera TP-7013 Alforja – Vilaplana (34). Estem ja a la urbanització Portugal que deu el seu nom a una finca i una gran masada propietat del Sr. Sebastià, qui tenia el costum d’anomenar a les seves propietats amb el nom de l’últim país que havia visitat. Recorrerem completament el carrer de Vilaplana el qual coincideix amb l’antic traçat existent abans de la moderna carretera. En arribar al seu final girarem a la dreta i a menys de 50 m d’aquesta el bar Portugal (35) un pintoresc establiment que convida a reposar forces abans de continuar fins a Alforja.
Per tornar al començament de la ruta ens veurem obligats a caminar acuradament per la vora de la carretera de Vilaplana – Alforja poc més d’un kilòmetre. Passarem per un desviament que ens condueix a l’allotjament rural mas Fullat (36) i immediatament després la rasa del Batllet una mica més endavant al passar la corba a l’esquerra veuràs una gran bassa i després a la dreta un pal indicador que ens senyala el camí de les mines (37) que connecta amb les rutes 5,6 i 7. A continuació també, a la nostra dreta, veurem les instal·lacions d’unes antigues granges avícoles i a l’esquerra l’antiga bassa de Porrera.
Una mica més endavant a la nostra esquerra, veuràs un altre tram de l’antic camí de les Planes (38) enfila per aquest, encara que si tens força per a un últim detall, agafa un desviament a la dreta: el camí dels horts d’en Serra que ens conduirà després d’uns 50 m. al Pont del Manotes (39) en realitat és un aqüeducte per això la gent passa per davall i l’aigua per dalt. Antigament era un arc de mig punt i tenia impreses dos mans. Al ser reconstruït no ho van fer en forma d’arc però se’n van en recordar de pintar aquest detall. Torna novament a la carretera i al camí de les Planes (38) que ens conduirà traspassant el barranc de la Guineu fins al Parc (01) passant pel restaurant la Nau (40)
LA RUTA AMB L’APP DE WIKILOC
FITXA TÈCNICA:
Lloc d’inici: Parc Amics d’Alforja
Durada aproximada: 4 h
Recorregut total: 13,7 km
Desnivell aproximat: 230 m
Altitud: mínima 312 m màxima: 542 m (Rocabruna)
Tipus de camí: trams de pista i senderons
Antics camins: Antic camí dels Servians – Camp del Vent – antic camí de l’Aleixar
Passos perillosos: no
Punts d’interès: Mirador de Rocabruna – cabanyes de pedra seca del Camp del Vent – Torre Regina (veure waypoints)
Cobertura GPS i mòbil: GPS tota la ruta – cobertura Movistar
Aigua: en els Bars (Veure waypoints)
Opcions: antiga pedrera del Xato
Observacions: aquesta ruta connecta amb la Ruta 06 i 07 al punt 37 i amb la Ruta 9 al punt 06 i el 09
On menjar: bar Portugal – tel. 642 328 130
Rogelio Portal amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ramon de Ganagot
Patrocinat per l’Ajuntament d’Alforja – Rutes i camins d’Alforja
