Amb aquesta ruta pretenem convidar als visitants a emprendre un recorregut seguint l’antic camí d’Arbolí passant pel grau de l’Embut fins a arribar al mas d’en Xetxo. Des d’aquí ens dirigirem fins a l’estela funerària en memòria de Josep Fusté a la Devesa d’Arbolí. El retorn et proposem fer-ho passant per la vora del Cingle on descobriràs nous indrets, i la cova del Baleta. El camí coincideix amb “La Ruta del Carrasclet” doncs el llegendari bandoler i els seus homes l’empraven per traslladar-se fins al Priorat.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Com en altres ocasions et recomanem deixar el cotxe al Parc (01). Una vegada traspassat el pont de la Balcella (04) uns 50 metres més endavant a la dreta trobem la placeta de la Riba i d’aquí parteix el camí d’Arbolí (05). Aquest antic camí en la seva primera part creua les sorts entaforat entre marges fins a arribar a la carretera de Cornudella on hi ha la caseta del Ferrer de Tall (06), construïda durant la costrucció de la carreterra, aquí s’hi llusiaven i esmolaven les eines dels treballadors.
Una vegada traspassada aquesta i després d’avançar uns 50 metres, just al costat d’unes granges de porcs, un senderó a l’esquerra s’enfila costerut entre les Deveses i St.Pere (07). El camí ascendeix constantment oferint unes privilegiades vistes d’Alforja i de la vall, sempre encarat cap a la paret del cingle.
Actualment el trànsit de motos posa en perill la conservació d’un trajecte per on antany desfilaven mules i persones. Però aquest no és l’únic perill …
Actualment el trànsit de motos posa en perill la conservació d’un trajecte per on antany desfilaven mules i persones. Però aquest no és l’únic perill, l’extracció de pedra a la coneguda com la pedrera dels Crosos, la qual es pot apreciar en la seva aterridora totalitat a mesura que s’ascendeix, també conspira activament en la destrucció d’aquest paratge i no té data de finalització. El panorama és desolador sobretot quan s’observa lo molt a prop que es va estar de destruir unes escales amb esglaons excavats (08) en la mateixa roca vermella del Cingle, fets per poder passar amb comoditat.
Alguns trams d’antic empedrat, ens donen una idea de la gran importància d’aquest pas en altres temps. En aquesta zona, després de que el camí faci un zigzag veuràs a la dreta un petit bosquet de teix, una espècia amb perill d’extinció i protegida per la Unió Europea, just aquí però a l’esquerra parteix un senderó bastant amagat per la vegetació, que ens baixa, després d’uns 15 metres, a la Font de la Manrona (09). La veuràs amb aigua si no ens trobem en un periode de sequera prolongada.
En aquesta zona, després de que el camí faci un zigzag veuràs a la dreta un petit bosquet de teix, una espècia amb perill d’extinció i protegida per la Unió Europea
Una mica més amunt, havent arribat a la base del Cingle Blanc, ariibem a una cruïlla (10) des d’on parteix a l’esquerra un corriol que condueix a la cova del Rufino (incluida en la Ruta 10). Continuarem el camí empedrat que gira bruscament a la dreta direcció a la cima del Cingle pel grau de l’Embut (11) denominat així per una pedra que rep aquest nom (l’embut). Damunt mateix d’aquest es trobava una formació calcàrea coneguda com el rovelló (lu ruvalló), però ja no existeix, possiblement perquè just al seu costat es va extreura la pedra per a construir el campanar, la singularitat d’aquell bolet era tal que la gent del poble ha nomenat a altres formacions rocoses, no molt llunyanes, amb el mateix nom. L’ascens, encara que és empinat, no es fa pesat doncs es gaudeix seguint les sinuositats i racons del grau.
Una vegada a la cima del Cingle toparem amb la carretera TV-7012 (12), a menys de 100 m a la dreta seguint la carretera trobarem la font del Moro, lamentablement seca des de fa molt de temps. Travessarem la carretera per reenganxar el camí i a poc més de 200 metres veurem a la nostra esquerra les runes de l’antic mas del Xetxo (13). Continuarem el PR-C84 uns 200 metres més fins a una cruïlla (14), just a l’esquerra veurem un altre mas, aquí girem a la dreta per un senderó que ascendeix ràpidament entre arbres fins al coll de Vintibriga (15) on toparem amb una pista de carro, el camí dels Planiols (19). No avançarem per aquesta pista, la creuarem i seguirem per una forta pujada sempre buscant l’esquerra. La panoràmica és impressionant, “si fa vent cal passar-hi de gatamau” diu la toponímia d’Arbolí.
És la carrerada Reial (16) un antic camí que venia des de lluny passant pel coll de la Teixeta i per la Miranda de Puigcerver continuant cap als Castillejos i la Febró, una via relacionada amb la transhumància de la que pràcticament no en queda ni rastre.
A l’arribar a dalt primer anirem de pla i després pujarem, aquesta vegada penetrant en el bosc de la Ció fins a una altra pista de carro. L’agafem cap a la dreta però a no més de 50 metres arribarem a una cruïlla senyalitzada amb un pal dels excursionistes de Reus. A l’esquerra ens quedarà el camí del Bosc de la Ció (17), nosaltres agafem un corriol cap a la dreta que entre l’espessor de bosc ens conduirà a uns 80 m fins a una clariana dominada per un gruixut pi. Just darrere veuràs l’estela funerària (18) col·locada en memòria de Josep Fusté.
El 10 de març de 1978 va ser en aquest lloc on un milicià de Castillejos va trobar el seu cos: Ajagut sota un pi de bona talla, “jau momificat, reclinat sobre el colze dret, la cama dreta estirada i l’esquerra lleugerament encongida” (M.J) Si rebusques una mica per l’entorn, veuràs que no és l’únic monument funerari a la zona.
Si rebusques una mica per l’entorn, veuràs que no és l’únic monument funerari a la zona.
El retorn el faràs desfent lo caminat fins a retrobar novament la Carrerada fins al punt (16) des d’on parteixen 2 camins que descendeixen el camí dels Planiols, el primer d’aquests ho fa amb més suavitat. Una vegada aquí girarem a l’esquerra per trobar-nos amb el mas del Susagno i la TV-7092 (20). La creuarem i continuarem per un senderó (per evitar la carretera) que ens conduirà després girant a la dreta fins a una gran esplanada i l’inici del camí dels masos (21) pel qual avançarem. Després d’uns 100 m a la dreta del camí trobarem les runes del mas d’en Bruno (22) un dels tants antics masos que poblaren la zona. Continuem pel camí dels masos fins a l’inici d’un gran replà d’on parteix un camí a la dreta, que atravessa tota la mola de l’Escolà i ens porta fins a la Grallera, el deixarem a un costat i continuarem fins a les ruïnes del Mas de l’Escolà (23) visibles al final del replà.
A la part superior, la més pròxima al camí dels masos encara és possible distingir el perímetre circular d’una era de trill. L’edificació és de generoses dimensions i aprofita un desnivell del terreny en el qual s’adapta. Destaquen tres esvelts pilars de quasi cinc metres que resisteixen impassibles el pas del temps i les portalades rematades en forma d’arc. En la toponímia d’Arbolí es menciona al costat del mas: “la pastera”, una roca amb aquesta forma, que no hem pogut localitzar. Ambdos massos de la mateixa manera que els altres estaven molt relacionats amb Alforja malgrat estar al terme d’Arbolí. Antigament era el Mas del Salvador, i d’aquí provenen tots els actuals alforgencs que duen aquest cognom.
Antigament el Mas de l’Escolà era el Mas del Salvador, i d’aquí provenen tots els actuals alforgencs que duen aquest cognom.
Ves fins baix del tot i contínua cap a la dreta paral·lel al cingle en direcció als pals elèctrics. Veuràs just per on passa el cablejat elèctric i aprofitant també la paret d’un cinglet un espaiós corral de bèsties (24) que pertany al mas. La nostra ruta contínua cap a l’esquerra seguint les torres d’electricitat fins a l’últim pal elèctric (25) just a la vora del cingle. Un bon mirador, des d’on es pot gaudir d’una àmplia panoràmica de tota la vall. Com a nota curiosa dir-te que en una roca no gaire lluny del pal hi ha un fòssil. El podràs trobar?
A continuació et proposem avançar seguint per la vora del cingle (26), és una mica arriscat però molt interessant, a més a més és la millor forma d’arribar a una altra de les sorpreses que et reserva aquest recorregut. Si prefereixes anar més de pressa, només has de tornar al camí de la Mola i continuar per aquest fins al final, on ambdós itineraris s’ajunten. Si continues per on t’indiquem, cal anar amb compte i estar atent de no perdre el camí doncs a vegades se separa fins a quasi 20 metres de la vora del cingle i altres passa molt a prop, la clau per no perdre el camí, és no separar-se del cingle.
Com a nota curiosa dir-te que en una roca no gaire lluny del pal hi ha un fòssil. El podràs trobar?
Caminarem per la vora del Cingle uns 400 m fins a arribar a lo Pilanet (27), nom que des d’Alforja rep una formació rocosa a la paret del Cingle utilitzada anys enrera com a referència per saber l’hora, és impossible veure-la des d’on estem. En l’arribar aquí buscant cap a l’esquerra, entre els arbres, i a menys de 15 m del cingle pots trobar una gran pedra de 5×3 m plena d’orificis i canals. En descobrir-la tot el conjunt semblava un sistema de cassoletes i petits canals fets per l’home prehistòric amb la intenció de recollir i emmagatzemar aigua de pluja. Després de netejar-la de terra i arbustos més aviat semblen capritxoses formes fetes per l’aigua a la pedra.
La roca del costat, des d’un lateral, sembla una granota gegant. Si continues una mica més avall, en la direcció de la pedra, trobaràs una altra formació més interessant encara conformada per tres pedres una damunt de l’altra (28). És tan sols obra de la naturalesa? A aquest tipus de formació se la denomina “penyes cavalleres”, des del punt de vista geològic no passen de ser meres pedres sobreposades. Encara que també és possible contemplar l’actuació de l’home per accentuar el seu impacte en el paisatge i convertir-lo en una fita o marcador territorial. Creiem que per la gent d’Arbolí la denominació de “lo Pilanet” es refereix a aquesta curiosa formació.
A pocs metres d’aquesta formació veuràs el camí que baixa a la Grallera que has d’agafar cap a la dreta. Al final d’aquest camí arribaràs a les escales (29) que baixen i al final d’aquestes una bifurcació (30). Tant a l’esquerra com a la dreta s’arriba a Alforja, però en aquest cas et recomanem escollir a dreta i visitar de tornada la cova del Baleta. A poca distància d’aquí trobarem una nova cruïlla (31) i agafarem un camí a l’esquerra, és d’un fort pendent, les escales de la cova del Baleta, no està empedrat, però mostra els senyals del continuat pas de les bèsties. Aquest camí s’havia perdut i es va poder recuperar gràcies als excursionistes d’Alforja després d’un incendi forestal a la zona.
… unes inscripcions a la pedra roja, just abans de l’entrada ens aporten indicis que antigament el lloc va poder estar habitat per algun eremita …
A mig descens a l’esquerra trobarem un altre pal (32) que indica el desvio cap a la cova del Baleta (33), un pastor i meteoròleg del poble, és una bauma i a l’interior hi trobarem el seu bust, una de les primeres obres de l’escultor Josep Salvadó Jassans d’Alforja. Recentment el descobriment d’unes inscripcions a la pedra roja, just abans de l’entrada ens aporten indicis que antigament el lloc va poder estar habitat per algun eremita. A l’interior de la bauma encara és possible respirar cert misticisme i a més a més la panoràmica de tota la vall és impressionant.
L’itinerari continua descendint pel mig d’un bosc, on trobarem restes de l’antiga pedrera del Pinyana (34), la petita de les Deveses, símbol d’una altra faceta minaire d’Alforja: la producció de llambordes, adoquins, principalment durant els inicis de segle XX. A Alforja eren nombroses les pedreres, la més important era la del Pere Taverna, que va arribar a tenir un centenar de treballadors. Fruit d’aquesta època és la dita popular. “Mare de Déu de Puigcerver, feu-me casar amb un adoquiner”. Ja que el sou d’un treballador de les pedreres era superior al d’un pagès.
Continuarem baixant per tota la Carrerada, arribarem a una bifurcació on agafarem a l’esquerra (35), aquí el camí és més ampli i està delimitat per alts marges de pedra per a conduir el pas de les ovelles. Arribarem a la carretera (36), la travessem i entronquem amb un senderó (37) que segueix paral·lel al barranc de les Creus. En el començament d’aquest barranc, tocant al poble, hi havia tres creus d’un calvari on s’hi anava per Setmana Santa, actualment ja no en queda ni rastre, el que trobareu és un safareig i la font de més amunt, d’on en raja una aigua molt fresca. Des d’aquí passant pel cementiri arribarem al lloc on hem deixat el cotxe.
FITXA TÈCNICA:
Lloc d’inici: Parc Amics d’Alforja
tipus de ruta: circular
dificultat: mitjana
durada aproximada: 4 h
recorregut total: 12,4 km
desnivell aproximat: 660 m
altitud: mínima 375 m màxima: 989 m
tipus de camí: senders i corriols alternats amb trams de pista
antics camins: antic camí d’Arbolí PR-C84 ruta del Carrasclet – Carrerada.
passos perillosos: camí per la vora del Cingle
punts d’interès: grau de l’Embut, estela funerària, roca Caballera, cova del Baleta, etc.
cobertura gps i mòbil: gps tota la ruta – cobertura Movistar
aigua: no (tret que et desviïs fins a la font de la Menuda) (vegeu waypoints).
opcions: font del Moro – recorregut per la vora del Cingle Blanc – font de la Menuda
observacions: aquesta ruta entronca el punt 29 amb la Ruta 6
LA RUTA AMB L’APP DE WIKILOC
Rogelio Portal amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ramon de Ganagot
Patrocinat per l’Ajuntament d’Alforja – Rutes i camins d’Alforja
