SINOPSI:
Una ruta molt interessant però de gran dificultat on et convidem a explorar la part més occidental del cingle des de les escales del Susagno fins al grau d’en Dar. Una zona on una sèrie d’accidents i coves brindaren a l’home prehistòric abric i protecció: com les coves del Rufino, el poblat prehistòric d’entre cingles o el laberint del grau d’en Dar. Actualment la zona és un lloc molt freqüentat pels escaladors per la quantitat de possibilitats que els hi brinda per a practicar el seu esport. La ruta ha sigut condicionada pels excursionistes d’Alforja recentment. Cal recordar que estem accedint a espais protegits d’alt valor històric amb la qual cosa et demanem el màxim respecte.
Ens trobarem davant un recorregut molt exigent pel que es requereix una bona preparació. Hi ha tres passos d’extrema dificultat en els quals trobarem assegurances per risc de caiguda. Es requereix l’ús d’una corda per a l’ancoratge al cable. L’accés en aquests casos ha de ser sota la seva responsabilitat, sempre de dia i mai amb el terreny mullat, o amb amenaça de pluja. No és un recorregut apte per a nens. Per visitar les coves del Rufino és necessari l’ús de llanternes.
Et proposem dues opcions. La primera és anar caminat des d’Alforja pel camí d’Arbolí, la qual cosa suma un total de 12 km. En aquest cas pots seguir les indicacions descrites a la ruta 5 fins al punt 10 i començar el recorregut en el desviament de les coves del Rufino (punt 00). L’altra opció és aparcar dalt de tot del cingle. On el camí d’Arbolí (PR®-C84) s’intercepta amb la carretera TV-7012 (punt 22) i fer la ruta circular, visitant primerament les escales del Susagno i el Poblat prehistòric. En aquest cas el recorregut total no supera els 5 km.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:
Opció-1. Si vens caminat des d’Alforja pel camí d’Arbolí (PR®-C84), hauries de seguir les indicacions descrites a la ruta 5 fins al punt 10 i començar el recorregut en el desviament per a la cova del Rufino (00). Abandonaràs aquí el camí d’Arbolí i et desviaràs per un corriol a l’esquerra. La primera part avançarem acollits per l’espessor del bosc on a esquerra i dreta s’han habilitat llocs per a la pràctica del boulder. Al fons del bosc ben a tocar a la paret del cingle s’hi troben l’avenc dels Ossos i altres cavitats no visitables en aquest recorregut. Després del bosc els clars es van fent més amplis. En aquesta primera part transitarem pel que antigament es coneixia com el camí del grau d’en Dar, un traçat que discórrer entre la roca blanca damunt i la roca vermella davall. Encara que s’ha recuperat en diverses ocasions per part dels excursionistes d’Alforja gran part d’aquest camí ara es troba inutilitzable.
De moment cal seguir per aquest corriol paral·lel al cingle durant un centenar de metres. Després d’unes grans roques a la dreta toparàs amb una alzina (01) on ens desviarem a la dreta i pujarem en direcció cap al cingle. Farem cap a un pla format per antigues terrasses de conreu i seguidament arribarem a una primera bifurcació (02). A partir d’aquí deixarem el camí de la cingla i ens desviarem sempre a la dreta. Ascendirem suaument fins a arribar a la base d’un mur d’uns 2 m d’alçada. La disposició de les pedres ens indueix a pensar que antigament això va ser una escala d’accés, remuntant el desnivell farem cap a la boca de la cova del Rufino (03).
Si disposes dels mitjans necessaris, et recomanem donar un cop d’ull al seu interior. La boca d’un metre d’ample per dos d’altura, dóna pas a una galeria descendent que arriba a assolir uns 20 metres d’alçada de sostre. Després de 14 metres de recorregut, aquesta gira 90 graus al S donant pas a un ampli saló de 20 m de llarg per 5 d’amplada la Galeria principal. A partir d’aquí et recomanem tornar a la superfície. Cal recordar que estem accedint a un espai protegit.
Les coves del Rufino o com se les coneix científicament les Coves del Cingle Blanc d’Arbolí i el seu entorn més proper constitueixen un dels llocs del nostre terme que més interès desperta des del punt de vista prehistòric, constituint el lloc d’assentament (i o d’enterrament) d’una població que amb tota seguretat podríem considerar molt nombrosa. La primera visita amb finalitats d’investigació, de la que es té constància, és la realitzada el 1929 pel reusenc Salvador Vilaseca Anguera, qui va considerar la riquesa arqueològica de la zona de vital importància en les seves recerques. El conegut arqueòleg va catalogar alfabèticament un total de 15 cavitats amb les lletres de la A a la N. Encara que a Alforja es denomina cova del Rufino a la més gran de totes les boques, en realitat ens trobem davant un sistema de cavernes de 430 m de longitud i 28 metres de fondària. Format fonamentalment a partir de despreniments de grans blocs petris de la paret del cingle.
Les coves del Rufino i el seu entorn més proper constitueixen un dels llocs del nostre terme que més interès desperta des del punt de vista prehistòric …
Després de visitar la cova del Rufino lo més pràctic és retornar a la primera bifurcació (02) per a incorporar-nos novament al camí de la cingla. Uns metres endavant veurem a la nostra dreta una bauma de menor grandària. Passada aquesta el traçat del camí fa un gir a la dreta i ens obliga a remuntar un petit desnivell per arribar a una gran roca (04) envoltada per un petit bosquet d’alzines. La zona està molt aclarida pels escaladors. El camí continua pujant fins a una bifurcació. Cap a la dreta, no molt lluny d’aquí tocant a la paret del cingle blanc, s’hi troba l’entrada de la cova de l’arbre o de l’alzina. Continuarem a l’esquerra on s’aixequen 2 grans blocs de pedra verticals: és “el pas del matxet”(5). Dit així a causa d’una roca, en mig de dos grans blocs, que adopta aquesta forma i sembla a punt de caure i guillotinar te’l cap.
En arribar a dalt de tot veurem una gran roca a la nostra esquerra coneguda com el cavall i que dóna nom a aquesta punta del cingle encara que per a veure perquè li diuen així hauràs de baixar un pèl. Una mica cap a la dreta hi ha un altre dels grans avencs explorats per S. Vilaseca, en aquest cas identificat únicament com la gruta A. A partir d’aquí descendirem amb molta cura per sobre clastos amuntegats. T’aconsello fer-ho tant al costat del cavall com et sigui possible, no sense abans descobrir al nostre pas una gran roca horitzontal (06) en la qual es va excavar una canal amb un angle recte. Segurament la roca estava emplaçada en un altre lloc i la perforació es va fer amb el propòsit de recol·lectar aigua. Encara que també hi ha la possibilitat que s’intentés extraure d’aquí una columna.
Continuarem descendint sobre clastos al costat del cavall fins que ens trobem en posició d’apreciar el seu esvelt cap (07). En veure el cap del cavall, girem 90 graus a la dreta. Ens desplaçarem per sobre una zona de roques soltes fins a la nostra pròxima referència: les pedres blanques. Una enorme roca despresa recentment del cingle que en caure es va fracturar en dues parts (08). Quasi immediatament després iniciarem un incòmode i pronunciat ascens. Avança amb cura i empra també les mans, vés amb compte amb les roques soltes, ho dic per tu i pels qui vénen darrere. Quan arribis a dalt de tot hauràs superat un altre pas difícil. Aquí dalt hi ha una altra gran roca (09) on recolzat podràs reposar forces.
Una mica més endavant arribaràs al “pedregal del burro” (10), dit així perquè estan per aquí els seus ossos. Avançaràs per una franja coberta d’esfondraments que dificulten el pas. No hi ha camí visible, has de guiar-te pel track encara que a vegades també podrem guiar-nos per fites de pedres col·locades de tant en tant. Avança per la part superior de buscant lo net i anant amb compte amb les pedres soltes. Al final d’aquesta tartera des d’un punt alt tindràs a la vista el nostre pròxim objectiu “el laberint” i després el grau d’en Dar.
Després hauràs de descendir entre clastos per trobar un camí (11) netejat recentment entre un bosc d’alzines. Entre mitjà passaràs per una altra tartera aquest molt més petit i finalment arribaràs a una bifurcació (12). Cap a la dreta toparàs amb el camí dels escaladors al costat de la paret del cingle. Si mires cap allà podràs distingir des d’aquí diverses vies d’escalada. Una de les últimes la van batejar amb el nom de Josep Fusté.
Cap a l’esquerra ens queda el laberint: una zona d’enormes clastos amuntegats que en el seu conjunt han arribat a conformar un verdader laberint natural i multitud de cavitats. A l’Hilari Aragonès, dels excursionistes d’Alforja se li va ocórrer que lo més divertit era travessar-lo de banda a banda, cosa que t’adverteixo no està exempt de dificultats. Uns metres (a l’esquerra) després de la bifurcació (12) hauràs d’ajudar-te amb les mans per a superar una forta baixada entre pedres.
Veuràs que hem deixat unes fites que t’ajudaran en el recorregut. Avança fins a una gran pedra i envolta-la cap a l’esquerra fins a trobar l’entrada arran del sòl (13). El track et diu exactament el que has de fer però no confiïs perquè la tecnologia no dóna per a tant i a l’entrar es perd el senyal. Al final de la primera galeria en el sostre d’un saló a la dreta veuràs el singular niu d’una oreneta cua rogenca. El següent és el pati central allargat i flanquejat per enormes blocs petris. D’aquí se surt arrastrant-nos per un petit forat situat davant del lloc per on has entrat. Deixaràs a la teva dreta una profunda escletxa en la qual no t’aconsello aventurar-te. Gira cap a la teva esquerra i avança al costat d’una pedra fins on veuràs dos petits forats arran de terra, qualsevol d’ells et conduirà cap a la mateixa destinació: el gran saló llarg i estret. Una vegada aquí gira immediatament a la teva esquerra i descendeix per un altre forat que et portarà fins a la galeria final. Al final d’aquesta trobaràs la sortida (14).
En sortir del laberint continuaràs avançant per sobre pedres fins a topar amb el camí dels escaladors (15) paral·lel sempre a la paret del cingle. Tindràs davant teu la paret del cingle, en aquest lloc és plana i llisa aconseguint uns 30 metres d’altura. Un veritable faralló que actualment aprofiten molt bé els escaladors. El nostre recorregut continua cap a l’esquerra per un camí molt visible en mig del bosc fins a la cruïlla del grau d’en Dar (16). Si continuessis tot recte, arribaries no molt lluny d’aquí a una altra bifurcació de la qual parteix un camí que descendeix fins a la carretera de Cornudella. Una mica més lluny i tot recte arribaries a la mina del coll coneguda també com a mina de la Núria o com la pedrera blanca.
Però el recorregut tal com està plantejat ara et convida girar a la dreta i ascendir pel grau d’en Dar, un dels antics passos emprats per l’home per a travessar el cingle i comunicar-se entre la plana i la muntanya. El sender és ben visible però presenta pocs vestigis del seu antic empedrat. Ascendirem ràpidament entre un bosc de pins, però abans col·locat sobre una pedra que s’aboca al buit a la teva esquerra (17) i mira cap dalt del cingle per a veure l’enclusa, un gran bloc petri que adopta aquesta forma amb molta anomenada antigament. El camí ens condueix fins a una gran placa rocosa lleugerament inclinada al costat de la carretera (18) utilitzada pels escaladors com a lloc d’aparcament. Aquest també és un bon inici pels qui desitgin iniciar la ruta des d’aquí deixant el cotxe a l’esplanada.
A partir d’aquí continuarem per un senderó entre pins que discorre paral·lel a la carretera fins a un lloc on hi ha uns ruscs (19) i on comença una pista de carro per la qual continuarem. La zona es coneix com “les tronetes”. Més endavant toparem amb una altra pista (20) si la continuem, cap a la dreta, ens conduirà a les puntes del Perdiu (21) una balconada des de la qual s’ofereix una impressionant vista de la vall. El recorregut continua cap a l’esquerra on veurem un gran pi. Aquí agafarem un corriol que ens conduirà fins a una plana o zona de conreu. Caminant per la seva vora, toparem novament amb l’antic camí d’Arbolí (22) el qual creuarem per a continuar el nostre recorregut.
Opció-2.
El pla on s’intercepta el camí d’Arbolí que puja des d’Alforja amb la TV-7012 (punt 22) és el millor lloc per aparcar si et decideixes venir amb cotxe fins dalt de tot del Cingle. A partir d’aquí avançaràs per un senderó que en tot moment segueix paral·lel i molt a prop de la carretera en direcció a les Pinedes (i Castillejos).
Lo primer que veuràs a la teva dreta a uns 30 metres distants del camí és una construcció/escultura de pedra seca (23) realitzada durant unes jornades didàctiques. No molt lluny però aquesta vegada a la teva esquerra i després d’un aiguamoll trobarem la font del Moro (24). Lamentablement seca des de fa molt de temps però val la pena admirar la sòlida construcció del sostre de volta de canó. Al cap d’una estona en la mateixa direcció arribarem a una altra petita zona d’aparcament (25), posteriorment travessarem una pista de carro i finalment seguint la sendera bastant visible i paral·lela a la carretera arribarem a un mirador (26) on hi ha una bona vista que val la pena no perdre’s doncs hi ha col·locat un panell d’interpretació del paisatge. Aquest mirador forma part de “La ruta dels miradors”, un projecte del Consell Comarcal pels qui recorren el Baix Camp en cotxe.
Continuem avançant en el mateix sentit deixant enrere una altra pista de carro arribant finalment a una altra pista més àmplia (27). Davant de nosaltres una mica a l’esquerra i a uns 100 metres hi ha el punt de partida de vol en parapent (28), el recorregut no arriba fins a aquest. A partir d’aquí (27) girarem a la dreta i arribarem al final de la pista per a visitar el que actualment es coneix com “el rovelló” (29). Els més atrevits són capaços de saltar fins a la seva cúpula, encara que és més complicat sortir-ne.
Des d’aquí, just on veuràs unes profundes inscripcions a la pedra, parteix un senderó que travessant uns pins ens conduirà per una forta baixada fins a les escales del Susagno (30), conegudes amb aquest nom perquè eren els habitants del mas del Susagno (ruta 5) els qui l’utilitzaven per a baixar a la plana. També se la coneix pel nom d’aquesta partida: “Les Grasetes”. Si el terreny està mullat o existeixen possibilitats de pluja et recomanem que ho deixis per un altre dia, per risc de relliscades. El descens és brusc i està ple de balconades i miradors. En alguns casos va ser necessària la mà de l’home per aixecar murs encara visibles i facilitar l’ús d’aquesta antiga via que continuava pel camí de les Deveses o de sant Magí fins a Alforja. Actualment això no és possible, ja que alguns dels nous propietaris de finques han tallat el pas.
Al final de les escales continuarem en direcció del Coll (W) i quasi sense donar-te’n compte avançaràs pel repeu del cingle. Hi ha qui afirma que per aquest repeu es pot recorre el cingle d’un extrem a un altre però això és un mite. Si mirem cap endavant, a menys 100 metres veurem un cotxe: un Cinca 1200 que va caure cingle avall pels vols dels anys 80 del segle passat. Una mica més a baix unes grans roques delaten la presència del nostre pròxim destí: del poblat prehistòric d’Alforja (34). Però abans ens toca superar un parell de passos extremadament perillosos el segon més que el primer.
En el primer (31) d’ells no és necessari que t’asseguris al cable, pots passar-lo fins i tot enganxat sense utilitzar el cable. En el segon pas (32), no molt lluny del primer, sí que t’aconsellem l’ús d’algun element que t’asseguri al cable d’acer. Advertiràs que l’altura és considerable i els llocs per a col·locar els peus són pocs. En avançar per aquest i tots els passos d’aquest recorregut ho fas sota la teva total responsabilitat, ja que molts punts requereixen que tinguis experiència en situacions com aquestes. Si portes motxilla, has d’anar amb compte que no topi amb el sostre del repeu.
A partir d’aquí hauràs de ser previngut perquè encara que els següents passos no són tan perillosos com aquest, no estan assegurats. Immediatament després del segon cable de vida i després d’un tomb a la dreta arribaràs a una bella raconada on en èpoques de molta pluja salta l’aigua que dóna origen al barranc del Grinxol. Aquestes aigües més endavant es barregen amb les del barranc del Barró quasi a tocar del poble formant el barranc del Rave. El lloc és preciós però no t’extasiïs, camina amb cura mentre contínues avançant pel repeu sempre que no estigui mullat.
Avançarem un bon tram pel repeu del cingle, després a poc a poc baixarem fins a topar amb una gran pedra del camí (33) que ens servirà com a referència. Més endavant uns marges de pedra a la dreta ens avisen de la proximitat del poblat i ens fan de testimoni de què antigament aquestes eren zones de conreu. El sender et portarà sense pèrdua fins a topar de ple amb el poblat prehistòric d’Alforja. Lo primer que veuràs és un gran espai central (35) però abans d’endinsar-t’hi, desvia’t a l’esquerra per veure el recinte(34), un lloc dehabitació molt ben conservat. Una estreta porta rematada amb una llinda en un mur de pedra et permet l’accés a l’interior de 7 x 6 m, és espaiós i acollidor, sent el privilegi d’haver arribat fins aquí i gaudeix del moment.
Després de visitar el recinte(34) torna i aquesta vegada sí, endinsa’t en l’espai central (35) a partir del qual s’estructura tot el poblat. Està flanquejat per grans blocs de pedra de les quals com veuràs l’home en va anar traient partit convertint els accidents en petits recintes o “habitacles” fins a un total de 13. La pedra mitjana i petita en moltes ocasions ha estat emprada per a tancar allí on calia i per descomptat cal suposar que hi havia fusta que servia de sostre. Connectades a aquest espai central trobaràs tres cavitats, la primera començant per l’esquerra és la sortida i la continuació del recorregut. Però abans gira a la dreta i ascendeix per una rampa en direcció a la paret del cingle i accediràs a l’espai superior (36). Explora una mica el lloc perquè entenguis perquè et diem que et trobes davant la presència d’un poblat prehistòric.
Hem confeccionat un planell aproximat, t’ajudarà en la teva exploració.
La zona, de la mateixa manera que tot el recorregut, va ser netejat recentment pels excursionistes d’Alforja. Sorprèn la presència de grans murs molt ben conservats del que va poder ser un gran edifici dividit en espais. L’utilització d’enormes blocs petris, ens donen una idea de l’antiguitat del lloc. De moment com que no s’hi han efectuat estudis seriosos, no posseïm elements que confirmin res, però la proximitat a llocs com les coves del Rufino, per una banda, o la cova del Nassot per una altra, on sí que s’hi han trobat evidències d’antigues comunitats elimina la possibilitat de dubtes. Després de recórrer el lloc dirigeix-te novament a l’espai central on trobaràs la continuació del recorregut (35). Hauràs de travessar d’un costat a un altre una petita galeria i sortir per un petit orifici.
L’utilització d’enormes blocs petris, ens donen una idea de l’antiguitat del lloc.
Continua avançant sempre al costat de la paret del cingle. Uns 40 metres després del poblat Iber arribaràs a un altre pas on s’ha col·locat un cable d’acer per a ajudar a passar (37). Encara que si prefereixes, també el pots superar reptant pel petit repeu com una serp. Després d’aquest pas el track contínua al costat de la paret del cingle, vés amb compte perquè a l’esquerra sempre tindràs un precipici, i en alguns passos hi ha risc de caiguda. No gaire lluny d’aquest últim pas veuràs a la teva dreta una curiosa roca amb forma d’hexaedre rectangular (38). Si fas una forta pressió sobre ella, veuràs que es mou, però deixa-la on està, no la facis caure.
El camí continua tocant a la paret del cingle, però hauràs, en algunes ocasions, de pujar una mica ajudant-te de mans i peus. Arribaràs a una pujada en la qual hi ha una corda per ajudar-te a superar-la (39). Una mica més endavant, després d’un pedregal el track s’allunya a poc a poc de la paret del cingle. Descendiràs suaument fins a traspassar el llit del Barranc dels Crosos, aquí després d’un gir a l’esquerra hi ha el camí d’Arbolí (40).
Si has anat caminant des d’Alforja, gira a l’esquerra i descendeix fins al poble desfent lo que has caminat per aquest antic pas passant pel grau de l’Embut (41). Si has aparcat dalt de tot del cingle (punt 22) gira a la dreta i arribaràs en 10 min.
FITXA TÈCNICA:
Lloc d’inici: Parc Amics d’Alforja / Carretera TV-7012 (punt 22)
Durada aproximada: 7/5 h
Recorregut total: 12/5 km
Desnivell aproximat: 610/260 m
Altitud: mínima 370 m màxima: 815 m
Tipus de camí: trams de pista i antic camins de ferradura, senderons recuperats.
Antics camins: antic camí d’Arbolí, grau d’en Dar, escales del Susagno.
Passos perillosos: 4 Es requereix l’ús d’una corda per a l’ancoratge al cable o cadena. L’accés en aquests casos ha de ser sota la seva responsabilitat.
Punts d’interès: escales del Susagno – poblat prehistoric – coves del Rufino – Punta del cavall – laberint del grau d’en Dar.
Cobertura GPS i mòbil: el GPS es perd en algunes zones – cobertura Movistar
Aigua: no
Observacions: aquesta ruta connecta amb la Ruta 5
On menjar: Alforja
LA RUTA AMB L’APP DE WIKILOC
Rogelio Portal amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ramon de Ganagot
Patrocinat per l’Ajuntament d’Alforja – Rutes i camins d’Alforja
DIUMENGE 16 DE JUNY – NO T’HO POTS PERDRE!!!!!!!
Inauguració de la RUTA 10 del projecte: RUTES I CAMINS D’ALFORJA
La ruta 10 és molt interessant però de gran dificultat. Fer la ruta en companyia dels excursionistes d’Alforja és una bona oportunitat pels menys preparats. Serà un matí molt bonic, però a la vegada llarg i intens. Matinarem per procurar estar de tornada a Alforja cap a quarts de 3 del migdia.
Hi ha dues opcions:
A peu des d’Alforja: a 2/4 de 8 del matí a la plaça de Dalt.
En Cotxe fins dalt de tot del cingle: a les 8 del matí a l’aparcament al costat del cementeri .
Tel. de Contacte: 626 514 467
