RESOLUCIÓ TES/2842/2018, de 30 de novembre, per la qual es fa públic l’Acord d’informe d’impacte ambiental del Projecte relatiu a l’ampliació i a l’adaptació de l’àmbit autoritzat mediambientalment fins a l’àmbit miner de l’activitat extractiva La Ponderosa II, al terme municipal d’Alforja (exp. T3DIA130103).
Vist que la Ponència Ambiental, en la sessió del dia 25 d’octubre de 2017, va adoptar l’Acord d’informe d’impacte ambiental del Projecte relatiu a l’ampliació i a l’adaptació de l’àmbit autoritzat mediambientalment fins a l’àmbit miner de l’activitat extractiva La Ponderosa II, al terme municipal d’Alforja, promogut per l’empresa Cuarcitas del Mediterráneo, SA, i tramitat per l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Tarragona (exp. T3DIA130103),
Resolc:
Donar publicitat a l’esmentat Acord d’informe d’impacte ambiental del Projecte relatiu a l’ampliació i a l’adaptació de l’àmbit autoritzat mediambientalment fins a l’àmbit miner de l’activitat extractiva La Ponderosa II, al terme municipal d’Alforja.
Barcelona, 30 de novembre de 2018
Mercè Rius Serra
Directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
ACORD
de 25 d’octubre de 2017, d’informe d’impacte ambiental del Projecte relatiu a l’ampliació i a l’adaptació de l’àmbit autoritzat mediambientalment fins a l’àmbit miner de l’activitat extractiva La Ponderosa II, situada als polígons 3 (parcel·les 46, 47, 48 i 50) i 4 (parcel·les 1, 31, 33, 34, 36, 37, 38, 40, 41, 42, 44, 53, 54, 55, 56, 58 i 59), al terme municipal d’Alforja, promogut per l’empresa Cuarcitas del Mediterráneo, SA, i tramitat per l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Tarragona (exp. T3DIA130103).
Aquest Projecte està sotmès al règim de declaració d’impacte ambiental i d’autorització substantiva d’acord amb l’annex I.3, apartat: 2.1 i subapartat: Activitats extractives i les instal·lacions dels recursos explotats, de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (exp. T3DIA130103).
1 Descripció del Projecte
A l’explotació es porta a terme l’activitat d’extracció i tractament de recursos de la secció A) (roca corniana), la qual s’utilitza com a àrid per a ferms de carreteres i balast per a ferrocarril.
Es tracta d’una activitat extractiva a cel obert, on s’extreu el material mitjançant voladures controlades. El material generat a les voladures es carrega als camions tipus dúmper i es transporta a la planta de tractament mòbil, dintre de la mateixa explotació. El processament del material es basa en un matxucat i una classificació.
El Projecte actual proposa la modificació de l’activitat, ampliant la reserva de material explotable… Aquest fet passa per ampliar la superfície autoritzada en la zona oest .
Com a instal·lacions associades a l’activitat extractiva hi ha una oficina central, un taller, una oficina, un vestuari i diverses casetes.
El titular disposa d’autorització minera, amb número de registre 191, emesa per la Direcció General d’energia i mines el 28 de juny de 1974, en la qual s’autoritza una superfície d’extracció de 268.276 m2 i una superfície per a abassegaments de 60.927 m2.
El 28 de gener de 2009 el conseller de Medi Ambient i Habitatge va resoldre l’atorgament de l’autorització ambiental per a l’adequació a la Llei 3/1998, de 26 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, per a l’activitat extractiva La Ponderosa II d’extracció de 197.767 m2 i una superfície per a abassegaments de 60.927 m2.
El 5 d’abril de 2013 el conseller de Territori i Sostenibilitat va resoldre la modificació de l’autorització ambiental de l’activitat extractiva de La Ponderosa II per tal de rebaixar 60 m la cota d’explotació, i va arribar fins a la cota 437 a la part central de l’àmbit.
El Projecte actual proposa la modificació de l’activitat, ampliant la reserva de material explotable, i adaptar l’àmbit autoritzat per tal d’arribar al perímetre miner actual. Aquest fet passa per ampliar la superfície autoritzada en la zona oest de l’explotació actual
Segons les estimacions del promotor, l’ampliació de reserves comporta una durada de l’activitat en 13,2 anys.
Les instal·lacions existents i el funcionament habitual de l’activitat no es veuran alterats.
L’adequació de l’àmbit d’autorització ambiental significa un augment de 70.878 m2 de superfície i un increment de 2.642.000 m3 de reserves explotables. La documentació integra la modificació autoritzada per rebaixar la cota base de l’explotació a la part central de la plaça de la pedrera.
Segons les estimacions del promotor, l’ampliació de reserves comporta una durada de l’activitat en 13,2 anys. Es portarà a terme una explotació-restauració integrada i l’explotació es realitzarà en 5 fases.
2 Descripció de l’estudi d’impacte ambiental
a) L’estudi d’impacte ambiental descriu el Projecte de l’activitat extractiva de forma resumida, les exigències previsibles amb relació a la utilització dels recursos naturals, estima el tipus i la quantitat dels residus generats i les emissions de matèria o energia resultants.
b) El medi receptor descrit en l’estudi d’impacte ambiental s’engloba en una àrea de campeig (espai vital) de l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata). L’extrem nord-est de la part autoritzada actualment limita amb l’Espai d’interès natural (EIN) Muntanyes de Prades, xarxa Natura 2000, en qualitat de Zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) i en qualitat de Zona especial de conservació (ZEC), i amb una àrea de cria de l’àguila cuabarrada.
El medi receptor descrit en l’estudi d’impacte ambiental s’engloba en una àrea de campeig (espai vital) de l’àguila cuabarrada …
c) L’estudi d’impacte ambiental justifica l’alternativa d’emplaçament adoptada en diverses parcel·les dels polígons 3 i 4 del terme municipal d’Alforja, on és disponible el recurs miner de roca corniana. El fet d’escollir l’alternativa d’ampliar pel sector oest implica que no s’afectarà ni l’EIN Muntanyes de Prades ni l’àrea de cria de l’àguila cuabarrada, tal com s’esdevindria si s’hagués escollit l’alternativa d’ampliar pel sector est.
d) L’estudi d’impacte ambiental justifica l’alternativa de les condicions d’explotació i restauració adoptades per tal de prevenir i minimitzar els efectes de l’activitat durant les diferents fases d’explotació i restauració de l’activitat minera.
La restauració de l’espai afectat per l’activitat extractiva es preveu efectuar de forma integrada, a fi i efecte de repartir els costos al llarg de l’activitat i reduir l’àrea afectada tant com sigui possible per tal de minimitzar els efectes negatius ocasionats pel desenvolupament de l’activitat.
e) L’estudi d’impacte ambiental, i la documentació complementària incorporada a l’expedient, avalua els efectes sobre els medis receptors i estableix mesures per compatibilitzar l’activitat amb el seu entorn.
3 Capacitat del medi
La capacitat del medi descrita pel promotor en l’estudi d’impacte ambiental fa referència, entre d’altres, als següents vectors ambientals:
- a) Aigües residuals
- b) Medi natural (vegetació i fauna)
- c) Contaminació atmosfèrica
- d) Patrimoni cultural
4 Relació de tràmits efectuats
a) El 7 de febrer de 2014, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Tarragona va sotmetre l’estudi d’impacte ambiental i altra documentació presentada a determinació sobre la suficiència i idoneïtat, d’acord amb l’article 31.b de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
b) El Departament d’Empresa i Ocupació ha sotmès al tràmit d’informació pública el Projecte d’explotació i l’estudi d’impacte ambiental i Programa de restauració, així com la documentació complementària incorporada a l’expedient, relatiu al Projecte d’ampliació de l’activitat extractiva de recurs de la Secció A anomenada La Ponderosa II, al terme municipal d’Alforja, mitjançant la seva publicació al DOGC núm. 7093, de data 6 d’abril de 2016.
c) D’acord amb l’article 20 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control de les activitats, s’ha informat del dret que tenen a participar en el procediment les persones interessades i les administracions públiques afectades següents:
- Depana.
- Mediterrània, CIE.
- GEPEC-EdC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya).
- Organització Ecologista l’Escurçó.
- Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya.
- Agència de Residus de Catalunya.
- Agència Catalana de l’Aigua.
- Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Tarragona.
- Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura.
- Ajuntament de d’Alforja.
d) El 24 d’octubre de 2017, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Tarragona va emetre un informe referent al Programa de restauració en sentit favorable als efectes de l’àmbit objecte d’aquest Projecte.
e) S’han pronunciat sobre l’estudi d’impacte ambiental l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Departament de Cultura i l’Ajuntament d’Alforja en l’àmbit de les seves competències.
Els informes rebuts s’han tingut en compte en l’elaboració d’aquesta declaració d’impacte ambiental.
5 Relació d’entitats, institucions, organitzacions i persones que han participat en el procediment
a) En el tràmit d’informació pública efectuat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el certificat de 31 de maig de 2016, no s’han presentat al·legacions.
b) En el tràmit d’informació veïnal efectuat per l’Ajuntament d’Alforja, d’acord amb el certificat de 20 de maig de 2016, no s’han presentat al·legacions.
6 Descripció dels impactes significatius sobre el medi i la població apreciats per l’òrgan que formula la declaració d’impacte ambiental.
6.1. Medi atmosfèric
6.1.1. Soroll i/o vibracions
Impacte pel possible augment dels nivells de soroll, generat durant les operacions d’extracció de material i de restauració de la pedrera. Aquest impacte comporta efectes mínims sobre els possibles receptors i es caracteritza per una immissió acústica discontínua en el temps.
Aquest impacte va associat a les actuacions de preparació del terreny i a les de la fase d’explotació del Projecte, principalment en les operacions d’arrencament, càrrega i transport, i a la mobilitat general associada a l’activitat extractiva.
L’emplaçament de la pedrera se situa en terrenys rústics, en una zona de sensibilitat acústica B1 i B3.
6.1.2. Atmosfera
Impacte per generació de pols i partícules per la mobilitat i accés de vehicles a les instal·lacions, moviment de maquinària i moviment de terres. Aquest impacte es caracteritza pel seus efectes negatius i discontinus pel que fa a la seva immissió en el marc territorial.
6.1.3. Llum
L’impacte ambiental que pogués generar l’emissió lumínica de la maquinària de transport, de càrrega i d’extracció en situacions de poca llum natural es caracteritzaria pels seus efectes mínims i molt poc significatius, per la qual cosa aquest s’avalua com a compatible.
6.2. Medi hídric
L’activitat existent afecta un tram del curs del barranc dels Crosos, afluent de la riera d’Alforja, en la part que recull les aigües del vessant del cingle Blanc.
Existeix aigua al fons de la pedrera, procedent de l’escolament superficial d’origen meteòric o de les superfícies disperses o localitzades (fonts) situades al contacte de les formacions triàsiques amb les pissarres carboníferes, a cotes superiors.
Els impactes sobre el medi hidrològic i hidrogeològic van associats a les actuacions de preparació del terreny i a les de la fase d’explotació del Projecte.
Possible impacte per l’abocament accidental de residus líquids, olis, combustibles, etc. utilitzats a l’explotació.
Impacte pel drenatge de les aigües d’escorrentia al llarg del camí d’accés.
Els efectes d’aquests impactes sobre les aigües subterrànies s’estimen mínims, temporals, discontinus, directes, a curt termini i pròxims a l’origen de l’acció.
6.3. Medi edàfic
Durant la fase d’explotació hi haurà un impacte per la pèrdua de sòl edàfic i de la morfologia del relleu inicial associat a les tasques del règim d’explotació de l’activitat extractiva (extracció, càrrega del material extret i transport).
Aquest impacte ambiental es caracteritza per la permanència dels seus efectes. No obstant això, amb l’adopció del Programa de restauració el medi edàfic assolirà una nova morfologia que permetrà recuperar elements representatius de la seva estructura i textura.
6.4. Medi natural
La pèrdua de la vegetació natural existent per la destrucció física del sòl en preparar el terreny i durant l’explotació del Projecte comporta la pèrdua de biodiversitat i el desplaçament de la fauna ubiqüista.
Aquest impacte presenta efecte sever sobre l’entorn de l’activitat extractiva.
Afeccions a la vegetació natural existent de caràcter fisiològic que dificulten l’intercanvi gasós i la fotosíntesi, que afebleixen l’estat fitosanitari, que minoren el creixement i degraden la vegetació circumdant a l’àmbit del Projecte per l’emissió de pols generada per les operacions inherents a l’explotació (voladures, extracció, càrrega i descàrrega del material extret, trituració, classificació i transport).
Els efectes d’aquest impacte es caracteritzen com a negatius, continuats i pròxims a l’origen.
Increment del risc d’incendi forestal a l’entorn de l’activitat descrit pel Projecte, associat a l’ús de la maquinària, operacions d’extracció, transport de material, abocaments incontrolats, increment de la mobilitat i freqüentació antròpica.
Aquest impacte es caracteritza pels seus efectes negatius i directes sobre la vegetació i la fauna de caràcter forestal, que poden alterar l’estructura o la funció dels sistemes naturals i de les seves relacions ecològiques.
Pertorbació i pèrdua de les condicions de tranquil·litat i naturalitat existents de la fauna. Especialment s’ha d’esmentar l’afecció al cicle vital de l’àguila cuabarrada, atès que l’ampliació sol·licitada està dins de l’àrea d’espai vital d’aquesta espècie.
Aquest impacte esdevé sever, notable i es perllonga en el temps d’acció. La seva incidència es manifesta a curt termini.
6.5. Xarxa Natura 2000. Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Llocs d’importància comunitària (LIC).
L’àmbit d’ampliació del Projecte d’explotació de la pedrera La Ponderosa II no està situat en cap espai natural de protecció especial, espais d’interès natural, xarxa Natura 2000, ZEPA, LIC, zones humides o forest d’utilitat pública.
No obstant això, cal esmentar que l’extrem nord-est de l’activitat autoritzada limita amb l’Espai d’interès natural inclòs al PEIN Muntanyes de Prades (codi: PRA), declarat d’acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i inclòs en el Pla d’espais d’interès natural aprovat pel Decret 328/1992.
Aquest espai està inclòs a la xarxa Natura 2000 Muntanyes de Prades (codi: ES5140008), en qualitat de Zona d’espai de protecció de les aus (ZEPA), declarat per l’Acord del Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).
L’activitat extractiva està inclosa en els hàbitats següents:
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles de silicícoles, de terra baixa.
Prats sabanoides d’albellatge (Hyparrhenia hirta) de vessants solells de les contrades marítimes.
D’acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, a l’àmbit d’actuació s’identifica l’hàbitat d’interès comunitari Pinedes mediterrànies, de caràcter no prioritari, amb codi 9540.
D’acord amb l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC), l’àmbit d’actuació s’engloba a la perifèria d’un espai d’interès geològic (EIG), a la geozona Coll d’Alforja – Serra de la Mussara (307).
6.6. Medi forestal
La freqüentació antròpica, el desenvolupament de l’activitat projectada i l’augment de mobilitat incrementa el risc d’incendi forestal. Aquestes accions caracteritzen el seu impacte pels seus efectes directes i negatius sobre la vegetació de caràcter forestal i indirectes sobre la fauna que aquesta acull.
Increment notable del risc d’incendi forestal de l’entorn de l’activitat extractiva associat a l’ús de la maquinària i a les operacions d’extracció i transport de material i a la continuïtat de la vegetació forestal. Aquestes accions es caracteritzen pels seus efectes directes, indirectes i negatius sobre la vegetació i la fauna de caràcter forestal.
El terme municipal d’Alforja, on es troba l’emplaçament del Projecte, està declarat com a zona d’alt risc d’incendi forestal d’acord amb l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció forestal.
A més, l’activitat està situada dins el Perímetre de protecció prioritari Muntanyes de Prades – Bosc de Poblet.
L’activitat es troba situada en contacte amb la massa forestal.
Pel que s’ha esmentat anteriorment, el risc d’incendi forestal s’avalua com a alt.
6.7. Medi cultural
L’àmbit d’actuació no es troba afectat per cap jaciment arqueològic que es pugui identificar en superfície.
L’efecte d’aquest impacte és mínim, atès que inicialment no es considera l’existència d’elements patrimonials del medi cultural.
6.8. Medi paisatgístic
Impacte pels canvis en la morfologia inicial de l’àmbit de l’ampliació.
Aquest impacte es caracteritza pel seu caràcter temporal, ja que amb l’adopció del Programa de restauració assolirà una morfologia final que permetrà recuperar els elements representatius de l’estat inicial del paisatge.
L’explotació es troba dins les unitats de paisatge la Mussara, que es caracteritza per ser una àrea topogràfica accidentada, i la Conca d’Alforja – Vilaplana.
El Catàleg del Camp de Tarragona destaca la presència de l’activitat extractiva al peu del cingle Blanc com un dels elements més visibles del paisatge de la Conca d’Alforja – Vilaplana i assenyala aquesta zona com a àrea susceptible d’accions d’ordenació.
Es tracta d’un espai visualment molt exposat, ateses la configuració del terreny en forma de depressió i la proximitat a les vies de comunicació.
L’eliminació de la vegetació, els moviments de terra i la posterior restauració impliquen una transformació del paisatge i una nova percepció de lloc.
Aquest impacte es caracteritza pel seu caràcter temporal i l’efecte no ha de ser necessàriament negatiu, sempre que el Programa de restauració sigui capaç d’aportar un nou significat a l’indret i no la recreació teòrica d’un antic paisatge irrecuperable.
6.9. Medi socioeconòmic
L’impacte sobre aquest medi és positiu, ja que el Projecte afavoreix l’oportunitat de treball per a empreses locals en tasques de moviments de terres i d’obra en la fase d’execució del Projecte i de creació de llocs de treball. Els efectes sobre el medi socioeconòmic es caracteritzen per ser positius i localitzats en l’àmbit local o proper.
7 Avaluació de l’impacte ambiental
7.1. Avaluació de la capacitat del medi receptor
L’avaluació té en compte els elements més representatius i significatius de la capacitat del medi receptor descrits en la documentació presentada pel titular, el coneixement que es disposa de l’entorn del Projecte, la descripció dels impactes més significatius sobre el medi receptor de l’apartat anterior i l’avaluació dels següents elements vectorials:
a) Espais naturals de protecció i altres figures de protecció.
L’emplaçament actual de l’activitat extractiva limita amb l’EIN Muntanyes de Prades, xarxa Natura 2000, en qualitat de ZEPA i ZEC.
L’emplaçament previst en el Projecte d’ampliació presenta una capacitat moderada, atès que l’àmbit d’actuació s’allunya de l’àmbit de l’EIN.
b) Zona de sensibilitat acústica.
L’entorn i l’àmbit dels receptors, pel que fa a la immissió acústica, presenten una capacitat moderada per admetre l’activitat, atès que aquesta se situarà en una zona de sensibilitat acústica moderada.
b) Zona de protecció envers la contaminació lumínica.
La immissió lumínica de l’activitat extractiva, en un àmbit de sòl no urbanitzable, li correspon una zona de protecció menor (E2) i presenta una capacitat reduïda pel que fa a la brillantor i per admetre el Projecte.
d) Qualitat de l’aire.
El Projecte està situat dins de la zona del Camp de Tarragona, on hi ha un total de 10 estacions de la Xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica (XVPCA), que detecten els nivells d’immissió dels principals contaminants.
La capacitat respecte al CO, al SO2 i a les PST és alta.
e) Zona de risc d’incendi forestal.
El terme municipal d’Alforja, on es troba l’emplaçament del Projecte, està declarat com a zona d’alt risc d’incendi forestal, d’acord amb l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
L’activitat està situada en contacte amb la superfície forestal.
Per tot això, la capacitat del medi receptor pel que fa al risc d’incendi forestal s’avalua com a baixa, atès que és necessària l’aplicació de les mesures correctores que es fixen a aquest efecte.
f) Els elements i/o conjunts del patrimoni arqueològic, paleontològic, arquitectònic i cultural.
Segons l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, no hi ha cap bé cultural afectat per l’execució del Projecte i no s’afectarà cap jaciment arqueològic que es pugui identificar en superfície.
La capacitat del medi pel que fa a la preservació d’aquest patrimoni s’estima compatible, atès que no se’n preveu l’afectació.
g) El Pla territorial.
D’acord amb l’article 2.18.3 de l’Acord del Govern GOV/4/2010, de 12 de gener, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, “Les propostes del Pla per a la protecció dels sòls no urbanitzats i del paisatge que s’estableixen en els títols II i VI d’aquestes normes seran específicament considerades en l’elaboració dels projectes d’explotació i dels programes de restauració, i en els informes preceptius corresponents”.
Si es compleixen els condicionats imposats per a l’exercici de l’activitat, la capacitat quant al compliment del que s’esmenta al Pla territorial del Camp de Tarragona serà moderada.
En síntesi, l’avaluació global de la capacitat ambiental dels vectors ambientals més significatius de l’emplaçament i entorn del Projecte presenta una capacitat moderada per admetre les actuacions projectades i que l’entorn preservi els seus valors i objectius de conservació de forma coherent.
7.2. Avaluació de l’emplaçament del Projecte i de la seva gestió ambiental
L’anàlisi de la documentació presentada pel promotor i el coneixement que es disposa de l’entorn permet realitzar les consideracions següents:
L’emplaçament del Projecte d’ampliació de l’activitat extractiva La Ponderosa II es manifesta com una modificació de l’entorn, dels recursos naturals i/o dels seus processos fonamentals de funcionament que no comporta nous impactes rellevants, atès que la matriu de l’activitat extractiva ja és existent i, per tant, sols és possible adoptar l’emplaçament actual per mantenir les condicions d’operativitat i que no es produeixin o es puguin produir de forma global impactes crítics sobre l’entorn o medi receptor.
7.3. Avaluació dels impactes més representatius i significatius
L’avaluació dels impactes més representatius i significatius es presenta per vectors i elements ambientals, i s’ha realitzat tenint en compte la descripció dels efectes ambientals dels impactes, l’avaluació de la capacitat del medi receptor i l’avaluació de l’emplaçament del Projecte i la seva gestió.
a) Espais naturals de protecció i altres figures de protecció.
Els impactes ambientals del Projecte d’ampliació de l’activitat extractiva La Ponderosa II sobre l’àguila cuabarrada i els hàbitats existents a la zona no haurien de presentar de forma global repercussions significatives sobre la integritat de l’EIN Muntanyes de Prades, xarxa Natura 2000, en qualitat de Zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) i en qualitat de Zona especial de conservació (ZEC), si es compleixen les condicions esmentades a l’apartat 9 d’aquesta declaració d’impacte ambiental.
Els impactes són compatibles amb els objectius de conservació i protecció d’aquest espai, atès que les accions del Projecte no comporten afeccions com la pèrdua o fragmentació d’hàbitats, el desplaçament d’espècies sensibles o la colonització del lloc per espècies noves foranes i invasores.
b) Medi natural
L’impacte ambiental per l’alteració possible dels elements del medi natural consistents en la pèrdua de la vegetació natural existent s’estima com a moderat, sempre que es compleixin les mesures indicades al Programa de restauració presentat per l’empresa i les condicions especificades a l’informe sobre el Programa de restauració emès per l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Tarragona el 24 d’octubre de 2017.
L’impacte per freqüentació antròpica que pot pertorbar la fauna de l’entorn durant l’explotació de l’activitat, sobretot per trobar-se dins l’àrea d’espai vital de l’àguila cuabarrada, s’avalua com a sever.
c) Medi cultural
L’impacte ambiental per la possible alteració o deteriorament de restes arqueològiques o paleontològiques s’avalua com a compatible, atès que no demana la pràctica de mesures protectores o correctores.
d) Medi lumínic
L’impacte ambiental que pot generar l’emissió lumínica de la maquinària de transport, de càrrega i d’extracció en situacions de poca llum natural, es caracteritza pels seus efectes mínims i molt poc significatius, per la qual cosa aquest s’avalua com a compatible.
e) Medi edàfic
L’impacte ambiental per l’alteració edàfica i geomorfològica s’avalua com a moderat, atès que l’aplicació del Programa de restauració ha de permetre recuperar elements representatius del medi edàfic com l’estructura i textura del sòl.
f) Medi forestal
L’activitat extractiva genera un increment de risc d’incendi forestal, atès que es troba en contacte amb la superfície forestal. Amb l’adopció de les mesures que es fixen en l’informe del Programa de restauració i amb la disposició d’incorporar el Pla d’autoprotecció al Pla d’actuació municipal, l’impacte es qualifica com a moderat.
g) Medi paisatgístic
L’impacte ambiental per l’alteració del paisatge deguda a la introducció d’una nova morfologia del relleu que modifica els elements definitoris del paisatge actual s’estima com a moderat, sempre que es compleixin les prescripcions tècniques que es fixen a l’apartat de mesures correctores i a l’informe sobre el Programa de restauració.
h) Medi socioeconòmic
Oportunitat de treball per a empreses locals en tasques de moviments de terres en la fase d’execució del Projecte. L’avaluació d’aquest impacte positiu sobre el medi socioeconòmic s’estima compatible amb el seu entorn atès que no demana cap tipus de mesura sobre el medi receptor.
i) Medi atmosfèric
Soroll i/o vibracions
Impacte causat per la immissió de soroll de l’activitat sobre els receptors. Aquest soroll es produeix durant les tasques d’extracció i tractament de l’àrid.
Aquest impacte s’avalua com a moderat, atès que aquesta es pot minimitzar amb l’adopció de mesures sobre les fonts emissores de soroll:
Control de la maquinària.
Limitació de la velocitat dels vehicles.
Col·locació de pantalles acústiques d’absorció o refracció.
Emissió de pols
L’impacte ambiental per l’increment de pols en la vegetació natural i els conreus en la fase d’execució del Projecte s’avalua com a moderat, sempre que el titular del Projecte porti a terme les següents mesures correctores:
Regs periòdics, tant dels camins no asfaltats com dels apilaments de material, els quals s’incrementaran en època de sequera.
Afegir periòdicament graves als camins interns més utilitzats.
Limitació de la velocitat a 30 km/h dins de l’explotació. Evitar que els vehicles o maquinària circulin fora de les pistes.
Cobriment amb lones dels camions que transportin material extret.
Manteniment en perfecte estat dels motors de combustió i els tubs d’escapament.
Cobriment de les cintes transportadores amb lones per tal d’evitar el núvol de pols.
Control de la ubicació i l’alçària del material extret.
Minimitzar els núvols de pols en els processos de càrrega, descàrrega o manipulació de material.
Establir els horaris de les voladures en funció de les condicions meteorològiques.
j) Medi hídric
L’impacte ambiental sobre l’aqüífer regional Paleozoic d’Escornalbou-l’Argentera-la Selva es qualifica com a moderat, sempre que es compleixin les accions indicades a l’estudi d’impacte ambiental i les mesures correctores especificades a la present declaració d’impacte ambiental.
L’impacte ambiental sobre la riera d’Alforja es qualifica com a moderat, atès que l’estudi d’impacte ambiental descriu la instal·lació de basses de laminació i sedimentació destinades a evitar que les aigües provinents del vessant del cingle Blanc transportin sediments en suspensió cap al barranc dels Crosos. En aquestes basses es retindran les aigües el temps necessari per a la decantació de tots els materials transportats per elles, per tal d’evitar l’arrossegament i evacuació directa de material fi al barranc dels Crosos, afluent de la riera d’Alforja.
7.4. Avaluació global
Analitzada tota la informació presentada pel promotor i d’acord amb l’avaluació dels impactes sobre l’EIN Muntanyes de Prades, xarxa Natura 2000, en qualitat de ZEPA i ZEC, s’estima que el Projecte no té repercussions significatives sobre els objectius de conservació referits a l’àguila cuabarrada i els hàbitats existents a la zona, de manera que no afectarà de forma adversa l’EIN Muntanyes de Prades.
El Programa de restauració presentat pel titular incorpora el radioseguiment de la parella d’àguiles cuabarrades (Aquila fasciata) afectada per l’explotació, durant un període no inferior a 3 anys, a càrrec d’una empresa especialitzada. Els resultats s’informaran a la Sub-direcció General de Biodiversitat i Medi Natural.
Per a la resta dels vectors ambientals del medi receptor, el Projecte d’ampliació de l’activitat extractiva La Ponderosa II no ha de comportar efectes significatius si es gestiona d’acord amb les condicions descrites al Projecte, a l’estudi d’impacte ambiental, en la documentació complementària aportada pel promotor i amb les mesures establertes en aquesta declaració d’impacte ambiental.
8 Recomanació sobre l’autorització del Projecte
Vista la qualificació de l’impacte ambiental, a proposta de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Tarragona, la Ponència Ambiental, en la sessió de data 25 d’octubre de 2017, d’acord amb les competències atribuïdes en l’article 31 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, acorda:
a) Formular la declaració d’impacte ambiental en sentit favorable a l’autorització del Projecte d’explotació i restauració de l’activitat extractiva de recursos de la secció A) La Ponderosa II, situada als polígons 3 (parcel·les 46, 47, 48 i 50) i 4 (parcel·les 1, 31, 33, 34, 36, 37, 38, 40, 41, 42, 44, 53, 54, 55, 56, 58 i 59) del terme municipal d’Alforja.
b) Incorporar com a condicionants a l’autorització substantiva les mesures correctores i limitacions a les emissions que estableix aquesta declaració d’impacte ambiental.
c) Publicar la declaració d’impacte ambiental al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 30.2 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i incorporar-la a la base de dades ambientals de les activitats.
9 Mesures correctores i limitacions a les emissions a incorporar a l’autorització substantiva
La declaració d’impacte ambiental fixa les mesures i límits que, a més de les descrites en la documentació presentada, són d’aplicació en els emissors i sobre el medi receptor i/o entorn del Projecte.
-Mesures sobre el medi natural: la flora, fauna, espais d’interès natural, espais d’especial interès natural, etc.
a) La tallada dels arbres existents a la parcel·la objecte de l’explotació requereix la notificació prèvia al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, concretament a l’Oficina Comarcal del Baix Camp o als Serveis Territorials de Tarragona, emplenant i presentant els impresos que es poden obtenir a la pàgina web de l’esmentat Departament.
Aquesta notificació s’ha d’efectuar, com a mínim, quinze dies abans de l’inici de la tallada.
El titular de l’explotació haurà d’enviar còpia a l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Tarragona abans de l’inici de les respectives actuacions, de les notificacions i de les resolucions del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
b) Pel que fa a les mesures de protecció de l’àguila cuabarrada:
No s’han de dur a terme noves extraccions a la zona d’ampliació fins que s’hagi restaurat almenys el 40% de la zona autoritzada inicialment.
Cal complir les mesures indicades en l’informe sobre el Programa de restauració, emès per l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Tarragona el 24 d’octubre de 2017, pel que fa a les mesures de protecció de l’hàbitat natural de l’àguila cuabarrada.
S’haurà de portar a terme un radioseguiment de la parella d’àguiles afectades per l’explotació, amb la finalitat de contrastar les mesures emprades i poder determinar, si escau, la seva millora.
L’inici de noves extraccions a la zona d’ampliació queda condicionat al lliurament dels resultats del radioseguiment durant un període no inferior a 6 mesos.
El titular s’ha de fer càrrec de les despeses de la realització del radioseguiment.
-Mesures sobre incendis forestals
a) L’activitat cal que disposi d’una zona de seguretat perimetral de 10 m d’amplada, completament lliure de vegetació baixa i arbustiva i de qualsevol mena de material que pugui propagar un foc.
b) En el cas que les pistes interiors d’accés a la pedrera restin tancades al públic, bombers, agents rurals, cossos de seguretat, Ajuntament i ADF han de disposar de claus d’accés per poder fer front a un incendi forestal.
c) S’ha d’alertar del risc d’incendi forestal amb la col·locació de cartells informatius en les zones més properes a la massa forestal i s’ha de disposar de sistemes de comunicació per poder avisar els bombers en cas d’emergència.
d) Dins del període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre, caldrà demanar autorització a la Direcció General del Medi Natural Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per fer foc o per a la utilització de bufadors o similars. En l’autorització, l’Administració ha de fixar les mesures d’autoprotecció adients que seran d’obligat compliment.
e) Resten prohibits els treballs que generin restes vegetals entre el 15 de juny i el 15 de setembre. Caldrà sol·licitar l’autorització expressa en els casos que sigui imprescindible fer aquests treballs per a l’exercici de l’activitat. En tot cas, caldrà omplir el model de sol·licitud i adreçar-lo als agents rurals del Baix Camp, els quals en donaran tràmit i, si escau, l’activitat rebrà la corresponent autorització, en la qual s’establiran les dates de l’autorització i les mesures que s’han d’observar per tal d’evitar el perill d’incendi.
f) En el cas que entrin en vigor les mesures extraordinàries per risc d’incendi forestal que disposa l’article 18 del Decret 64/1995, es podrà establir in situ, pels agents rurals o altres agents de l’autoritat, mesures complementàries per tal de millorar la seguretat, així com aturar les actuacions que s’estiguin portant a terme quan les condicions meteorològiques així ho aconsellin.
g) Incorporar el Pla d’autoprotecció presentat per l’empresa al Pla d’actuació municipal (PAM).
h) La zona de l’activitat que limita amb la superfície forestal, si l’orografia del terreny ho permet (pendents inferiors al 15%), disposarà d’un vial perimetral per facilitar l’arribada dels vehicles d’extinció; disposarà d’accessos d’amplada adequada i ferm en bona disposició, i mantindrà durant tot l’any les corresponents franges de seguretat i protecció.
-Mesures d’adequació i integració paisatgística
a) Caldrà d’adoptar mesures d’integració paisatgística, com ara franges i espais arbrats, amb un patró de plantació integrat amb les formacions arbòries de l’entorn i no amb plantacions únicament lineals, per tal de facilitar la transició entre l’espai explotat i l’entorn més immediat, que garanteixi un filtre visual respecte als punts d’observació més propers, tant a la zona d’explotació com a la zona d’abassegaments, de manera prèvia a l’inici de l’explotació.
No es poden fer noves extraccions a la zona d’ampliació fins que s’hagi iniciat la restauració, almenys el 40%, de la zona autoritzada inicialment.
b) Els vials d’accés s’han de construir de manera que afectin el mínim possible l’entorn paisatgístic.
c) S’ha de portar a terme la restauració integrada de l’activitat d’acord amb el Programa de restauració presentat, per tal de garantir la restauració morfològica i vegetal de les zones ja explotades a mesura que l’explotació avanci, i minimitzar d’aquesta manera l’impacte paisatgístic que es generi.
d) Cal que s’adoptin les prescripcions tècniques fixades a l’informe sobre el Programa de restauració per tal que, en finalitzar l’activitat extractiva, la finca quedi integrada a l’entorn.
e) No es poden fer noves extraccions a la zona d’ampliació fins que s’hagi iniciat la restauració, almenys el 40%, de la zona autoritzada inicialment.
-Mesures sobre soroll
Els nivells de la immissió sonora generats per l’activitat extractiva no han de superar: els valors límit d’immissió diürns, vespertins i nocturns corresponents a la zona de sensibilitat acústica de les edificacions d’ús sensible al soroll de l’entorn de l’activitat establerts en el mapa de capacitat acústica del municipi o, si no n’hi ha, els que corresponen a les zones de sensibilitat acústica determinades d’acord amb els criteris establerts en la disposició final primera del Decret 176/2009, de 10 de novembre, ni els valors fixats a l’ordenança municipal corresponent.
-Mesures sobre el vector aire
La instal·lació cal que disposi de les següents mesures preventives i correctores per tal de minimitzar les emissions fugitives de partícules a l’atmosfera:
a) Pel que fa als accessos, vials de circulació i superfícies amb trànsit de vehicles, camions i maquinària:
1. Limitar la velocitat màxima de circulació a 20 km/h per l’interior de l’explotació, sens perjudici del que estableixi el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera.
2. Aspirar i/o ruixar amb aigua els vials de l’explotació quan les condicions metrològiques ho requereixin.
3. Cobrir completament els materials transportats per vehicles i camions, abans de sortir del recinte de l’activitat.
4. Instal·lar en els punts de sortida de l’activitat dispositius de neteja dels vehicles, especialment de les rodes, consistents en, com a mínim, rentat de rodes amb aigua a pressió o llits de grava amb reposició periòdica.
5. Revisar periòdicament els motors de combustió, els tubs d’escapament de la maquinària i vehicles de transport dels quals és propietària l’activitat extractiva, en compliment de la ITC minera corresponent.
b) Pel que fa als abassegaments de materials propis de l’activitat extractiva:
1. Instal·lar elements de protecció contra el vent, com ara pantalles paravent o tancaments i localització dels apilaments per tal de resguardar-los de la direcció predominant del vent.
2. Optimitzar l’alçada dels abassegaments, de manera que en cap cas superin l’alçada dels elements físics de protecció contra el vent.
c) Mesures d’emissions difuses:
Les mesures de partícules sedimentables es realitzaran d’acord amb la metodologia fixada a la Instrucció tècnica de la Direcció General de Qualitat Ambiental ITVCA 08, prenent com a referència el valor de 300 mg/(m2 dia).
Així mateix, es presentarà un document amb una estimació de les emissions de partícules PST i PM10 originades en la instal·lació segons la metodologia descrita en el document Càlcul d’emissions fugitives de partícules en activitats extractives (http:// mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/), i alhora es comprovarà que les mesures de prevenció per tal de minimitzar les emissions de partícules a l’atmosfera han estat adoptades per la instal·lació. Es presentarà una llista amb una breu descripció d’aquestes i l’avaluació de la seva eficàcia.
-Mesures sobre el vector aigua
Una vegada finalitzats els treballs i pel que fa a la superfície dels diversos vessants, la direcció i sentit de l’escolament de les aigües pluvials, i l’eix dels tàlvegs, s’han de mantenir les condicions d’escolament originals i evitar possibles afeccions a zones veïnes.
Cal tenir en compte que el sistema de drenatge de l’àrea restaurada garanteixi la correcta circulació de les aigües de pluja cap als canals de desguàs naturals de l’entorn i sigui funcionalment suficient per assegurar que l’escorrentia superficial no provoqui l’erosió i la pèrdua de sòl edàfic, tot evitant fenòmens d’entollament a les àrees planes i problemes erosius en els talussos derivats d’un incorrecte control del seu drenatge.
En tot moment es garantirà que les aigües d’escorrentia a l’entorn de l’àrea de l’activitat extractiva no arrosseguin material fi ni materials terris que puguin reduir o col·lapsar la secció hidràulica o la qualitat de les aigües superficials de les lleres o de la xarxa de drenatge natural més properes a l’activitat.
En especial, s’ha d’evitar l’afecció al barranc dels Crosos de les aigües provinents del vessant del cingle Blanc, mitjançant xarxes de drenatges i les mesures addicionals que es considerin adients, com la construcció de basses de laminació i decantació de sediments i passos inferiors a la carretera C-242.
10 Actuacions de seguiment
Per garantir el compliment i l’adequació permanent a les determinacions ambientals legals, cal que l’activitat se sotmeti a un seguiment per part de l’òrgan ambiental, sens perjudici de les actuacions de seguiment de l’òrgan substantiu.
El seguiment ambiental ha de garantir l’adequació permanent a les determinacions ambientals legals fixades en les mesures correctores i limitacions a les emissions, l’informe del Programa de restauració i també les establertes com a seguiment sectorial en aquesta declaració d’impacte ambiental.
Control sectorial
Vector atmosfera
a) En el moment de la posada en marxa de les noves instal·lacions s’ha de comprovar que es compleixen les condicions fixades a l’apartat “Mesures sobre el vector aire”.
b) D’acord amb el subapartat c) el l’apartat “Mesures sobre el vector aire”, cada tres anys s’hauran d’efectuar mesuraments de partícules sedimentables, d’acord amb la metodologia fixada a la Instrucció tècnica de la Direcció General de Qualitat Ambiental ITVCA 08, i s’haurà de presentar la documentació esmentada en aquest subapartat.
c) Per al seu seguiment ambiental cal donar compliment a les instruccions tècniques del Servei de Vigilància i Control de l’Aire.
RESOLUCIÓ TES/2842/2018
