Estudiar els pous de gel i neu implica acostar-nos al passat, posar la mirada en una època i una quotidianitat prou diferent del nostre present. És comprendre el comerç del gel quan la seva producció depenia completament de les condicions climàtiques, la capacitat d’emmagatzemar-lo i transportar-lo prou aïllat per a poder-ne subministrar, sobretot, la temporada d’altes temperatures.
…el gel i la neu van anar esdevenint elements de primera necessitat per a bona part de la població
La dificultat que deriva de fer negoci amb el gel i la neu fa pensar que era quelcom minoritari, destinat a les classes més benestants. Si bé havia estat així inicialment, el gel i la neu van anar esdevenint elements de primera necessitat per a bona part de la població, i a més augmentava el consum més complex era l’entramat laboral i comercial que en derivava.
En el cas del Camp de Tarragona, els pous de gel que ens trobem en l’actualitat s’han construït al llarg dels segles XVI fins al XIX. La topografia de la zona, entre la costa marítima i la serralada prelitoral, implica un context favorable tant per a tenir temperatures prou baixes per aconseguir el gel, com per la proximitat dels pous als punts de major consum (les zones més càlides). El que no abundava tant era la neu, destinada sobretot a usos medicinals. En certa manera, el comerç del gel ajuda a les poblacions de muntanya a participar del comerç de les ciutats i poblacions properes a ports marítims.
En certa manera, el comerç del gel ajuda a les poblacions de muntanya a participar del comerç de les ciutats i poblacions properes a ports marítims
Les característiques dels pous de gel no només ens expliquen com s’aconseguia mantenir-lo en aquest estat fins i tot en els mesos més càlids, també ens ajuden a comprendre qui participava d’aquests. Sovint els trobem ubicats a l’obaga de castells, masies importants, o com en el cas de Poblet, propers a monestirs. Són construccions complexes per a l’època, i juntament amb les basses que solien fer falta per a gelar l’aigua requerien una inversió inicial important. Les feines derivades de treballar amb el gel eren dures, ben pocs hi treballaven tot l’any. La feina d’empouar, per exemple, s’ubicava en els mesos en què les temperatures feien que l’aigua gelés.
Havien de tallar el gel, traslladar-lo al pou i emmagatzemar-lo en les condicions adequades tant d’aïllament com pensant en el pes que suposava anar-lo apilant. Un altre cas és el dels encarregats de transportar-lo, aquests ho havien de fer durant les hores amb temperatures més baixes, que solia implicar moure’s de nit.
>>>>>>>Firma la petició<<<<<<<
D’aquests fets en queda constància gràcies als tractes comercials que s’establien. Un exemple documentat és el de Reus, que establia tractes comercials amb Prades. La Conca de Barberà era més propensa a fer tractes amb Tarragona. La documentació ens explica els arrendaments, com es fixaven preus de mercat, l’exclusivitat de proveir-se d’un pou, com es gestionaven temes com els de tenir els camins en bon estat per al transport, etc. I no deixa de transmetre el que queda fora dels tractes. Un exemple és que el preu del gel s’establia considerant el volum que ocupava en sortir del pou, i assumint que durant el transport aquest volum es reduiria, però quedava la sospita que el volum minvava perquè se n’anava venent pel camí.
… el preu del gel s’establia considerant el volum que ocupava en sortir del pou, i assumint que durant el transport aquest volum es reduiria …
Els usos als quals anaven destinats el gel i la neu es poden dividir en dos clars grups, medicinal i no medicinal:
En el cas del no medicinal, sembla que la cosa va començar per refredar el vi en cantimplores cobertes de neu i finalment es va arribar a congelar líquids, fabricant així gelats i sorbets. Això ho aconseguien barrejant la neu amb sal, col·locant al centre una gerra, i remenant dins d’aquesta el líquid que es volia congelar. En l’àmbit medicinal, al gel però sobretot a la neu, li eren atribuïdes propietats curatives. L’argument de la neu com a medicina de primera necessitat va ser justificant per a la construcció de pous el creixement d’aquesta activitat econòmica. Sobretot era remei per a congestions i febres, cremades i el mal de cap. També es considerava que accelerava la recuperació després de passar malalties.
Aquesta recerca l’estem desenvolupant en tres nivells:
Un primer nivell de recerca aprofundeix en la recerca bibliogràfica, principalment Amigó i Grau, informació que s’ha vist ampliada amb monografies del voltant de València i Catalunya, aquesta comparativa s’inicia a partir de la comprensió que el negoci es pot desenvolupar al voltant de tot el llevant d’igual manera. Per últim Oracio Capel ens ajudarà a explicar el comerç. Un segon nivell parteix dels informants, aquelles persones o entitats que al llarg dels anys han anat acostant-se a aquestes construccions i desenvolupant tasques de conservació i difusió. La seva col·laboració ha estat de summa importància per a la contextualització del comerç de gel i de l’estat actual de la recerca.
Finalment, aquest estudi inicial ens porta a la localització i estudi de l’estat de les construccions. La localització s’ha desenvolupat amb la col·laboració dels informants, coneixedors de la zona que ens han pogut guiar, ja que en molts casos els camins s’han vist modificats amb el transcurs del temps. Posteriorment, s’ha realitzat un estudi sobre el sistema constructiu i volumètric. Aquestes construccions es basen en edificacions soterrades en la seva majoria. En la part baixa tenien una superfície tipus era, que permetia el desaiguat. L’aigua era canalitzada cap a l’exterior. A la part superior hi havia, segons el cas, una volta de pedra seca o una coberta de fusta. La construcció estava realitzada amb una fàbrica molt ben treballada, amb falses voltes. Com a resultat d’aquesta tasca es localitzen els pous primaris i secundaris i es reconstrueixen les rutes comercials de l’època.
H. Domenech Martorell – P. Frade Gaitan (URV)
