El Daniel Giralto (Dani com el coneixem a Alforja) es dedica a la ramaderia i a la fabricació de formatges des de fa onze anys, comptant per a això amb un ramat d’entre 100 i 150 cabres. L’Associació Cingle Vermell a la qual pertany està situada a Alforja, al Racó dels Guilletes, però una dels seves passions és rescatar l’antic ofici de transhumant, fet que el converteix de moment en l’únic pastor que es dedica a la transhumància al Priorat. Després de passar l’estiu pasturant a Margalef, arribar el moment de recórrer l’antic camí ramader entre Lleida i Reus de tornada a casa. “El més complicat de dedicar-se a la transhumància és la part administrativa perquè no és compatible; sempre hem de donar comptes al món urbà, però quan ens quedem sols al rural és fantàstic, et permet gaudir de les estacions, tens la sensació de ser lliure i veure com es desenvolupa i viu el bestiar“, afirma el Dani.
…quan ens quedem sols al rural és fantàstic, et permet gaudir de les estacions, tens la sensació de ser lliure i veure com es desenvolupa i viu el bestiar“
En el seu trajecte va passar per Ulldemolins (29-30/oct.) a temps per a la jornada Transhumància 2021. Un esdeveniment que va servir de reclam per promoure la recuperació d’un ofici ancestral i els camins rurals utilitzats antigament: importants eixos de comunicació, de biodiversitat i espais de vida que han anat desapareixent a poc a poc.
Els mapes de fa molts anys identificaven al Montsant com la zona de pastura del sud de Catalunya, per això és molt important que es recuperi l’activitat ramadera. Rescatar la feina dels pastors ajudaria a estabilitzar i mantenir els camins rurals que són un patrimoni públic i no passen pel seu millor moment, al contrari. Tal com ho planteja Joan Rovira, estudiós de camins rurals: «La salut dels camins ramaders no és gaire saludable, no és per anar a l’UCI, però poc li falta, entre carreteres, vies de tren, espoliacions de particulars, s’han tallat i perdut la seva continuïtat», ha assenyalat.
Després de deixar Ulldemolins el pastor va enfilar l’endemà al matí cap al municipi d’Albarca, i Cornudella de Montsant, per acabar el trajecte al coll d’Alforja i l’ermita de Puigcerver on va arribar a punt per a la posta de sol, en una travessa d’uns 23 quilòmetres.
Iniciativa per a la neteja del Bosc de Puigcerver
Una de les preocupacions del nostre pastor és que no es valora prou per part de les administracions i la ciutadania la feina dels ramaders. “Tothom té la gestió forestal a la boca, però a l’hora de la veritat costa que es valori la tasca del pastor, ja que és mira més el fet que embrutem els carrers amb caques o la pudor a les naus, i no es té en compte que netegem el sotabosc i deixem net el món rural“, comenta.
… és mira més el fet que embrutem els carrers amb caques o la pudor a les naus, i no es té en compte que netegem el sotabosc i deixem net el món rural“
Malgrat això en la seva lluita per fer visible i rescatar aquest vell ofici ha trobat un bon aliat en el Casi Rodríguez i d’altres integrants de la Junta de Puigcerver. La nostra ermita és part del seu recorregut per ser una de les parades on antigament s’aturaven a pernoctar els pastors i els seus ramats. Però independentment d’això el seu entorn forma part d’un pla on es vol demostrar aquesta capacitat de neteja del sotabosc com a contrapunt per evitar incendis forestals.
En aquest bosc, organitzat conjuntament amb la Junta de Puigcerver, s’ha dut a terme un programa pilot que ha durat una setmana en una primera fase. “La transhumància treu massa vegetativa que si no es controla, a la llarga es converteix en herba seca a l’estiu, fet que és molt perillós pels incendis; amb això iniciem una prova que si surt bé, serà el començament d’un programa de col·laboració i d’apostar per la ramaderia com a solució a un gran problema“, ha subratllat el Casi president de la Junta de Puigcerver.
El Bosc de Puigcerver és una massa forestal integrada fonamentalment per alzines amb un alt valor com a reservori d’importants espècies de flora i fauna. S’estén per la rodalia de l’ermita cobrint aproximadament unes 60 hectàrees en total. Tot i això moltes de les parcel·les que el conformen no estan contigües entre si, ja que provenen de donacions, existint parcel·les de diferents propietaris entremig. Per això comenta el Dani: “Cal estudiar la manera de trobar el pas entre elles per a connectar-les, ja sigui per servitud de pas, camí real o simplement vorejant el tros”
Durant una setmana aproximadament unes 120 cabres van fer la seva feina de neteja a raó d’uns 500 kg de massa verda per dia en total.
Durant una setmana aproximadament unes 120 cabres van fer la seva feina de neteja a raó d’uns 500 kg de massa verda per dia en total. A més a més d’això adobaran el terreny i escamparan les llavors de blat que se’ls hi dóna al matí per ser munyides. Les llavors que no es digereixen crearan en un futur, segons ens comenta, un espai amb més diversitat i més vida.
De moment tot s’està estudiant perquè no és fàcil treure conclusions. El passat divendres va tenir lloc a Puigcerver una reunió-cloenda on s’exposaren els resultats preliminars d’aquesta iniciativa. El dissabte abans de la missa a l’ermita, el ramat emprengué finalment l’última etapa d’aquest periple que el conduir definitivament a les seves casernes d’hivern al Racó de les Guilletes.
Cap a la primavera tornaran a Puigcerver i serà possible mostrar al públic aquest projecte el qual es combinarà amb fer una carbonera, tallers d’elaboració de formatge i altres activitats en les quals ja s’està treballant. De moment és bo que se sàpiga que el mató que ven aquests dies a la parada del Cingle Vermell a la plaça del Castell té el seu origen al bosc de Puigcerver.
Alforja Stark
