Subcampiona de Catalunya en el campionat de pista coberta de 3000 i 1500m
El passat dia 24 de gener, Paula Hritiuc l’esportista alforgenca més meritòria ens sorprenia i alegrava sumat un triomf més a la seva ja llarga carrera d’èxits com a corredora de mig fons. Va quedar Subcampiona de Catalunya en el campionat de pista coberta de 3000m celebrat a Sabadell i va aconseguir una nova marca personal de 10’09’61. Superant àmpliament la marca mínima pel campionat d’Espanya situada actualment en 10’30’00.
La llista de premis i trofeus de la nostra jove corredora es fa interminable des que amb prou feines 14 anys va iniciar-se en aquest esport per l’any 2010. El més important de tots va ser la medalla de bronze aconseguida a nivell nacional l’any 2012 quan encara competia en la categoria Juvenil.
Aquest èxit de moment no podria repetir-lo en la seva actual categoria: “Jove Promesa”, ja que no posseeix la nacionalitat espanyola, malgrat viure aquí des de fa més de 10 anys. L’actual categoria li permet competir i optar a premis dins de Catalunya, pot fins i tot competir en Equip en certàmens espanyols, però no pot optar a premis individuals a nivell nacional, ni competir internacionalment sota la bandera espanyola. Un tema que segons ens explica es començarà a solucionar aquest any, encara que desconeix fins quan es prolongarà.
La seva família va ser de les primeres de procedència romanesa en arribar a Alforja
Els seus assoliments fins i tot els de la família són ben coneguts per a molts alforgencs, entre altres coses perquè han estat divulgats oportunament per l’Informatiu d’Alforja. En la seva secció: “Els nous alforgencs” així ens descrivien a la Paula i la seva família a l’arribada a Alforja per l’any 2005 procedents de Romania.
“La família Hritiuc, formada per Pavel, Adela, i els seus fills Adrià, i Paula, foren de les primeres de procedència romanesa en arribar a Alforja. Ell procedeix de la província romanesa de Maramureç i ella de Timisoara, són uns llocs de grans planes sembrades de cereals i amb un clima semblant al d’aquí, però amb més pluja. El Pau allà a Romania feia de veterinari en una granja de porcs. En arribar (el Pavel) a Alforja l’any 2001 va trobar feina a la pedrera dels Crosos i mig any més tard va venir la seva esposa l’Adela, que es va incorporar a fer feines domèstiques. Amb ella també vingueren els dos fills. Una de les coses que els ha xocat més es que en el menjar nosaltres utilitzem molt l’oli d’oliva i en canvi a Romania fan servir per cuinar el greix de porc”
Una vegada superada “la problemàtica del greix de porc” els Hritiuc s’han adaptat a la perfecció, ho podem constatar llegint el que la mateixa publicació, explicava d’ells, 10 anys després, referint-se als èxits empresarials de Pavel el pare de Paula.
..l’any 2010 va llogar una granja i amb els seus propis mitjans la va anar ampliant, fent-se ell mateix les instal·lacions d’obra, corrals, estanys i conduccions d’aigua i seleccionant les primeres aus que va ingressar. Posteriorment va fer viatges a França i Bèlgica per adquirir aus exòtiques, Mitjançant la compra i intercanvis va anant ampliant la quantitat i varietat d’espècies, actualment disposa de més de 80 classes d’aus diferents…
En l’actualitat el Pavel ha arribat a crear un mini-zoològic privat, amb tots els permisos per a criar, comprar o vendre tot tipus d’aus anàtids (ànecs, cignes, etc), perdius, gallines de raça, gallines ponedores, pavons, faisans, guatlles, etc. Disponibles a través d’internet a AnimalesPavel.com
Des dels 12 anys forma part de l’equip d’atletisme del F.C. Barcelona
Independentment dels èxits familiars el veritable talent, com ja se sap, aflora en la pell de la Paula, qui malgrat la limitació, per no posseir la nacionalitat espanyola, mai ha parat de competir. Des dels 12 anys forma part de l’equip d’atletisme del F.C. Barcelona. Actualment es troba a les ordres del grup d’entrenament de Maria Carbó a Vilafranca. S’ha especialitzat a mig fons, encara que s’atreveix també amb els obstacles i el cros.
En general la Paula considera que el passat 2015 va ser un bon any a nivell esportiu, amb 3 marques personals en 1500, 3000, i 3000m obstacles, pel que s’atreveix a dir que ha estat la millor temporada fins al moment.
Tot i que indubtablement posseeix un talent la Paula és de les qui saben que cal lluitar diàriament per aconseguir allò que et proposes i això és una combinació perfecta. Ningú s’hauria d’estranyar si algun dia tenim al nostre poble una medalla olímpica.
Ara els seus costums i els seus records es barregen entre Catalunya i Romania
La seva condició de romanesa, establerta al nostre país des de molt jove, no l’ha despullat dels seus records: “per Nadal com que sempre hi havia neu, agafava el trineu i anava amb el meu germà i els meus amics a cantar nadales per les cases una cosa molt típica d’allà, i la gent ens regalaven bombons i una mica de diners per ajudar a la família…” Els seus plats preferits per a qualsevol celebració segueixen sent el Sarmale, i la salata de biof, plats típics de la seva terra (aquí seria alguna cosa semblant a uns canelons i una ensaladilla russa).
Ara els seus costums i els seus records es barregen amb “fer cagar el tió” i també li agrada molt la cuina mediterrània. Un dels seus desitjos més grans és poder passar el Nadal a Romania amb tota la família, on fa 14 anys que no ho celebra. Encara que si hagués de demanar un sol desig, seria poder passar un any amb bona salut, i lliure de molèsties que li impedeixin aconseguir les seves metes esportives.
Una lluitadora incansable amb una fèrria voluntat i molt talent
En el terreny personal la Paula és una lluitadora incansable amb una voluntat que s’incrementa malgrat els fracassos (per dir-ho d’alguna manera) amb els quals segons ens expressa “cal saber conviure”. Fracassos que generalment estan motivats per un estrany dolor abdominal del que després de nombroses proves encara es desconeixen les seves causes. Un dolor que l’acompanya a vegades més i a vegades menys , però sempre present. Els que la seguim en el seu mur de Facebook estem al cas i compartim junt amb ella els seus dies dolents:
“Hoy ha sido uno de esos días en que te despiertas y sabes que no te encuentras bien, dolor de barriga, estómago, mi cabeza estaba en otro mundo… Una vez llegas en Granollers intentas ser positiva y pensar que todo va a salir bien, aunque es muy difícil pensar en positivo cuando te encuentras en esta situación.
…termino la segunda vuelta bien, con buenas sensaciones pero con algo de dolor. Intento no pensar, i decido aguantar, en la tercera vuelta, el dolor iba aumentando y mi cabeza se hunde al ver que las piernas van bien, pero la respiración no. Sigo y sigo, pero llego a un punto en que no puedo seguir, el maldito dolor era cada vez más fuerte.
…me cuesta mucho respirar, me ahogo, pero sigo, hay algo dentro de mí que no me deja parar, de repente veo que todo el mundo me pasa y me hundo todavía más, continuo chillando de dolor, la gente me anima pero mi entrenadora me dice que pare porque va a ser mucho peor…
Me moría de dolor, pero me quedaba una vuelta y no podía parar… lloro de la impotencia, cogiéndome el lado derecho, apretándome fuerte para poder acabar la última vuelta, y de repente el dolor disminuye, vuelvo a acelerar, y recorto distancia a rivales que me habían pasado, voy 4ª promesa, sigo apretando… se acerca la meta, entramos a la pista, últimos metros, último sufrimiento… apretamos todavía más y finalmente 2ª promesa. Seguiremos luchando con este dolor que algún día desaparecerá para siempre, espero que ese día llegue cuanto antes… “
També estem amb ella i ens alegrem molt, quan tot i les adversitats aconsegueix imposar-se i regalar-nos un dels seus grans triomfs als quals ens té acostumats. D’aquests que fan que, com alforgencs, puguem sentir-nos orgullosos de tenir-la entre nosaltres. Així comentava en el seu mur després de la seva última medalla el passat diumenge 24 de gener:
“Más contenta? Imposible!! Que mejor comienzo de pista cubierta, después de un año sin tocarla. Hoy CAMPEONATO DE CATALUÑA de 3000, carrera rápida desde el principio, aguantando detrás del grupo, buenas sensaciones hasta el 2000, luego algunas molestias… pero hemos luchado hasta el final.
Finalmente SUBCAMPEONA DE CATALUÑA, con una MMP (Millor Marca Personal) de 10’09’61 y mínima para el CAMPEONATO DE ESPAÑA, felicitar a la grande Ingrid Pino Creixenti por su medalla de oro i a Mercè Guerra Albà por su medalla de bronce. Dar las gracias a mis padres, a mi entrenadora Maria Carbó Calvet que está siempre ahí, a Yordils Creuzz y a Merions Forcén por los ánimos durante la carrera, y a todos esos miembros que forman el Xef’s Team!! Seguimos sumando”
Text: Thais Salvat – fotos: Rogelio Portal
Actualització 8/02/2016
Dissabte passat 6 de gener la Paula es va proclamar Subcampiona de Catalunya de 1500m en el Campionat de Catalunya Promesa, aconseguint 4,43,35 i millorant així la seva marca personal i a un segon per la mínima d’Espanya absoluta.
