Comença l’aventura. L’aventura d’explicar què és Mater Salvatoris i perquè ha de ser. Un dels viaranys per on l’equip i jo ens comunicarem amb tots aquells que ens doneu suport, és aquest blog. Un racó que ha de servir per fer un camí paral·lel al procés de creació de curtmetratge. Us volem informar, però sobretot, ens volem aturar de tant en tant en aquest paratge de la xarxa a reflexionar sobre el que fem i el que no fem. Sovint necessitaré aturar-m’hi una bona estona i sovint no hi tornaré durant dies. Serà intermitent com ho són els períodes en què a un li agafa per pensar sobre l’entorn, pensar sobre el que pensa o pensar sobre el que s’és. Però hi ha altres moments: de calma (on tanta reflexió pesa i fa nosa), moments per cridar, moments per omplir-se de nous coneixements i referents, moments per abandonar-los.
Octavi Fullat, un filòsof de prestigi nascut al meu poble (Alforja), en una de les seves deficions de l’ésser diu: “Sembla que no és gaire assenyat definir l’ésser humà per la seva capacitat de dir, val més precisar-lo per la seva energia de voler dir.” (Els valors d’Occident)
Crec en l’equip de Mater Salvatoris per la nostra voluntat de dir (dir, que no tant explicar). Volem dir, però el resultat haurà de parlar per ell mateix, explicar-se per si sol. I llavors, serem capaços de deixar enrere totes les entrades d’aquest blog; perquè les reflexions i cites no són més que un camí tortuós (però entretingut) per arribar fins on hem d’arribar.
“Un camí: una franja de terra per la qual es marxa a peu. Les carreteres es distingeixen dels camins no solament pel fet que s’hi va amb cotxe, sinó també per ser una línia que uneix un punt amb un altre. Una carretera en si no té sentit; el sentit el tenen els dos punts que ella uneix. Un camí és l’elogi de l’espai. Cada part del camí té sentit per si sola i ens convida a aturar-nos. Una carretera és la depreciació victoriosa de l’espai que, a causa d’ella, avui ja no és res més que un entrebanc en el moviment de la gent i una pèrdua de temps”
Milan Kundera, La immortalitat (fragment)
Kundera ens recorda la bellesa del camí com a metàfora d’una manera de posar els peus, un davant de l’altre, en el curs de la vida. Davant tots els objectius i metes que ens proposem, cal parar i admirar el que tenim al costat. L’horitzó segueix allà i és nostre i només nostre el camí que farem per arribar-hi. Són nostres el ulls i són nostres tots els instants que se’ns regalen per gaudir-lo ara.
Fent camí doncs, ens trobem fent visites a Farrera, el poble on rodarem Mater Salvatoris. Tenim boscos, un poble fantàstic amb gent fantàstica, cases abandonades, façanes, habitacions centenàries… Ens aturem davant allò esperat i allò inesperat, i seguim caminant, perquè sí.
Marc Barceló
Mater Salvatoris és un curtmetratge seleccionat per l’ ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) com a projecte final de grau de Marc Barceló.
 projecte final de grau de Marc Barceló.){kind=link}