El recent descobriment d’uns estranys i antics símbols gravats a la paret de roca propera a l’entrada de la coneguda com: la cova del Baleta, a alterat des de fa algun temps la tranquil·la existència de la nostra vila. No tant per l’autoria dels mateixos i si pel seu possible significat, el qual ha donat motiu a múltiples i sorprenents interpretacions de les quals ens fem ressò.
Malgrat les divergències entre algunes opinions que han arribat a la nostra redacció sí que existeix un màxim consens en que fou el propi Francesc Ferreter i Monguillot (1890 -1932) més conegut com “el Baleta”, l’autor dels gravats. El principal argument esgrimit per justificar-ho és que un número representat dins del conjunt rupestre es correspon amb la seva data de naixement 1890.
… el pastor Baleta va fer d’aquesta bauma la seva segona residència passant aquí gran part del dia contemplant des del seu privilegiat emplaçament un vast paisatge
Com tothom sap, el pastor Baleta, no solament emprava la bauma com a refugi per a ell i el seu ramat davant les inclemències del temps. Si no que va fer d’ella la seva segona residència passant aquí gran part del dia contemplant des del seu privilegiat emplaçament un vast paisatge. Per aquest motiu a la bauma excavada a l’arenisca vermella se la recorda amb el seu nom. I per aquesta raó a principis dels anys 60 i per iniciativa d’“Un grup de joves” es col·locà un bust en homenatge seu, obra de l’escultor alforgenc Josep Salvadó i Jassans que avui és possible admirar.
La fama del Baleta ha arribat fins als nostres dies per les seves prediccions i els seus encertats pronòstics del temps: “feia retirar els fesols de l’era i la roba dels terrats, quan, sota un cel nítid i transparent, eixia a pasturar amb el paraigua sota el braç”. També sabem perquè així ho explica l’Hilari Aragonès (pare) que era esquerp i parc en paraules. Per això aquestes prediccions: “no les feia de viva veu, sinó que les deixava escrites en una pedra enmig del camí”. Cosa que també corrobora la seva autoria en els gravats.
…referència al fet que et trobes en un lloc on es va practicar el culte cristià o va existir durant un temps vida eremítica
L’explicació més plausible la sustenta la presència d’una creu entre dos xiprers, la qual cosa fa referència al fet que et trobes en un lloc on es practicà el culte cristià o va existir, durant algun temps, vida eremítica. És possible constatar la presència d’aquest arbre en llocs com els cementiris, ermites, etc, com a símbol d’ascensió al cel (com l’escala o la muntanya). Segons Gén. 2,9 en el paradís existien dos arbres, el de la vida i el del coneixement (aquest últim també conegut com el del bé o del mal). Cal assenyalar que Francesc Ferreter i Monguillot en la seva joventut va estar intern en un convent per a seguir l’Ordre monàstic. Encara que ignorem els motius que l’induïren a l’abandó sobtadament de l’ascètica. Pot ser que la bauma li oferí un millor lloc per materialitzar la seva relació amb Déu.
La segona de les teories que intenten explicar l’estrany gravat, el relacionen amb l’aiguat de Sant Tomàs de 1994
La segona de les teories que intenten explicar l’estrany gravat, el relacionen amb una altra de les seves encertades prediccions meteorològiques: l’aiguat de Sant Tomàs de 1994 causant d’innombrables destrosses en tota la vall d’Alforja. Corresponent en aquest cas els dos arbres del gravat amb els dos plataners que el torrent que baixava per la riera d’Alforja va arrencar de l’esplanada davant de l’ermita de Sant Antoni representada per la creu. Si aquest fos el missatge, clar que ningú el va atendre, tampoc s’hauria pogut fer gran cosa.
Hi ha qui afirma que en un dels seus llargs recorreguts pastorals per la muntanya, va trobar un càntir ple de monedes, però que conseqüent amb la seva vida ascètica mai va fer ús del mateix. Cal no oblidar que si fem cas a la Toponímia del terme i del poble d’Arbolí escrita per Joan Prats Sobrepere, la propera Cova de l’Aleu va ser en uns altres temps una fàbrica de monedes. Tal com ho va trobar ho va deixar, gravant en les roques amb trets inesborrables un mapa on es detalla la seva ubicació. En aquest cas els dos avets els elements més importants del gravat es corresponen amb dues coníferes que s’afirma existien no gaire lluny d’aquí, però que van sucumbir a l’incendi que va afectar la zona l’any 2006.
Exhortem a cadascú que visiti la bauma trobi els gravats i tregui les seves pròpies conclusions
Sigui quin sigui el missatge d’aquests símbols, una de les coses que resulta estranya, és que fins ara ningú hagi reparat en la seva existència. Sobre el possible significat dels mateixos hem preferit únicament referir-nos breument solament a tres de les possibles interpretacions, ja que n’hi ha unes altres de les quals optem per no parlar-ne al considerar-les pràcticament un desajust d’una ment malaltissa, No obstant això exhortem a cadascú que visiti la bauma trobi els gravats i tregui les seves pròpies conclusions i si amb una mica de sort troba les respostes a aquest nou misteri el convidem a que ens les comuniqui per difondre-les pel bé d’aquesta terra que anteposa misteri i bellesa davant els nostres passos. La cova del Baleta s’inclou dins del recorregut pel cingle Roig, el qual compren a més a més altres indrets interessants d’aquesta formació rocosa tan característica de la nostra vila. Més informació en: Ruta 6: Pel camí de les mines fins al coll del Peiró, la Grallera i la cova del Baleta
Nota: Des d’Alforja Stark volem agrair a Joan Josep Estivill per aquesta nova i valuosa troballa una tasca a què ja ens té acostumat perquè seu és també el descobriment a la nostra àrea de les pintures rupestres de la cova de l’Aleu i els gravats zoomorfs de la cova sanadora dels quals algun dia en donarem constància.
Alforja Stark
