Les nostres fonts com en tants pobles són un testimoni del passat que perviu al pas dels temps. Antany la seva funció era vital, no obstant això en l’actualitat són petits monuments ornamentals que atorguen peculiaritat i encant al nostre poble que alegren i refresquen el nostre recorregut pel nucli antic. Abans de 1964 data en la qual es va a instal·lar l’actual sistema d’aigua corrent a les nostres cases, tots acudien a aquestes fonts diàriament a buscar aigua per les necessitats quotidianes. Quan esdevenia una època de sequera i el raig disminuïa es feien llargues cues de persones amb càntirs o galledes per omplir. En aquests casos calia recórrer a fonts d’extramurs com la font de sant Antoni.
Les fonts del nucli antic d’Alforja estaven molt ben distribuïdes de manera que el trajecte fins a una font no fos massa lluny per cap veí. Encara continuen funcionant 4 fonts: La font de més-Amunt o la font Antiga segurament la font més antiga i de major importància, la font del Mercadal o la font Nova, la font del Bolcadó i la font de l’Abeurador. A més a més conservem restes de dues fonts que ja no existeixen: la font de sant Jaume i la font de la Pitja. Una breu descripció d’aquestes fonts ens hauria de servir per a conèixer-les una mica més, gran part d’aquesta informació va ser recollida en el seu moment pel Miquel Salvador Jassans i publicada en: NOMS DE LLOCS I DE PERSONA D’ALFORJA I CORTIELLA (Centre d’Estudis Comarcal Josep Iglèsies, 1991)
Després de tants anys les fonts d’Alforja continuen rajant nit i dia a vegades més a vegades menys depenent de l’estat de les mines que l’assorteixen i del cabal i per descomptat del nivell de les aigües freàtiques. Conjuntament amb els alcavors o mines subterrànies utilitzades per a la captació i conducció de les seves aigües construïdes a l’Edat Mitjana, constitueixen un conjunt arquitectònic hidràulic de gran valor històric i etnogràfic pel nostre poble.
La font de més-Amunt o la font Antiga
Al final del carrer de la Font hi ha la font de més-Amunt adossada a un marge de pedra. Té tres canalots, dos de bronze i un de ferro. Antigament d’aquest darrer canalot hi havia qui no en volia beure aigua perquè s’ha dit sempre que la d’aquell raig prové de sota les Creus i del Cementiri. Anys enrere era molt freqüent que hi anés el jovent a buscar aigua fresca a les vesprades. D’aquesta aigua s’alimenten el rentador Nou just davant de la font, una reconstrucció de principis de segle passat. A diferència del rentador Vell, aquest encara conserva les seves funcions, i encara hi ha algunes persones que l’utilitzen. Una part de l’aigua alimenta la font del Mercadal, l’altra omple el bassot i la sobrera l’aprofita una petita comunitat de regants.
La font del Mercadal o la font Nova
La primitiva font data de mitjans del s. XVIII i estava adossada a la paret de la ferreria de Josep Raull i subministrava aigua exclusivament a la ferreria. L’any 1928 va passar a ser d’ús públic i va ser traslladada al centre de la plaça coneixent-se des d’aleshores com la font Nova. Es va col·locar un pedestal de pedra d’uns dos metres d’altura i es va coronar amb un escut de la vila. Durant el govern franquista aquest va ser substituït per una imatge del Sagrat Cor i una placa en record pels caiguts durant la Guerra Civil. Ja en la democràcia es va retirar la placa però l’antic escut, que va estar algun temps recolzat a la paret de la casa de la vila, ja havia desaparegut.
La font del Bolcadó
Està situada a la meitat del carrer del mateix nom. Està adossada a la paret de cala Jova just sota d’un dels pocs rellotges de sol que encara es conserven. L’abeurador fa cantonada i està construït amb grans blocs de pedra calcària. L’aigua d’aquesta font prové de la mateixa mina que la de la font de l’Abeurador encara que es diu que no és tan fresca perquè passa per una canonada on s’escalfa. La sobrera s’aprofita per al reg de diversos horts.
La font de l’Abeurador
La font de l’Abeurador situada al carrer Pla de n’Abril, en direcció al Sol de la Cluca i a l’actual fàbrica d’embotit Bondria, que fa cantonada amb la baixada del castell a la paret on hi havia la premsa de cal Botó. Possiblement va ser la primera font amb abeurador per a les besties i d’aquí el seu nom. També se la coneix com la font del Rave per la seva proximitat al barranc del mateix nom. La font en sí dóna nom a lo que antany era un dels accessos al clos emmurallat: “el portal de la font o de Pallars”, antigament era obligat el pas pel seu costat para accedir fins al barri de Pallars a extramurs o enfilar-se pel camí de Cornudella o Porrera travessant el barranc pel sol de la Cluca. Això va deixar de ser així amb la construcció del pont sobre el barranc del Rave als anys 40 del segle passat.
La font de sant Jaume
La font de sant Jaume estava just on es troben els barrancs del Rave i el de les Creus incrustada en una paret que fa cantonada, antigament l’hort de cal Serraller. Estava protegida per una volta de llibre encara visible, tot i que la font està soterrada. Segurament l’aigua d’aquesta font provenia de la basa del Molí, uns metres més enllà, dalt de tot del ribàs. En quedar el molí en desús l’aigua s’aprofità per a fer un rentador, format per dues basses una per a rentar i una altra més petita per a esbandir la roba. Aquest lloc actiu fins a finals del segle XX era on anaven a fer safareig les dones.
L’aigua d’aquestes intal•lacions prové de la mina de Dalt o mina del Molí una captació d’aigua de molt cabal on fins i tot si anava a omplir el càntir en temps de sequera. La mina, la bassa, els rentadors, juntament amb un alcavor o túnel subterrani utilitzat per a la captació i extracció d’aigua, i l’interessant sistema de conducció que finalitzava als antics molins fariners ja desapareguts formen part d’una verdadera obra d’enginyeria. Tot i això el seu estat actual és lamentable.
La font de la Pitja o de la Roseta
Pocs vestigis queden d’aquesta font situada a l’inici del carrer Nou i adossada a la casa que fa cantó amb l’avinguda de Catalunya. La seva construcció és relativament moderna als anys 60 del segle passat. Però va ser treta pocs anys després perquè la propietària al·legava que li donava humitat a la casa. Encara és visible a la paret un marc decoratiu de maons. El seu nom es deu al fet que contràriament del que passa amb la resta de fonts en les quals el raig és continuo, en aquesta, perquè ragés s’havia de pitjar un botó.
Rogelio Portal
