La recent aparició en diversos llocs del nucli antic d’Alforja d’almenys 5 pintades de símbols illuminatis, em fa pensar en un succés esdevingut fa ja molts anys al nostre poble. Donada la seva rellevància i connotacions crida la meva atenció i em resulta difícil d’oblidar per això m’agradaria rememorar-ho. Em refereixo al cas de la secta de les beates enfarinades conegut oficialment com el “beaterío d’Alforja”.
Aquest col·lectiu, constituït fonamentalment per dones, es reunia per a parlar suposadament de temes religiosos amb el seu mestre, el senyor Ribas (propietari d’un forn de pa), al qual se le atribuïen, entre altres dons el de l’endevinació. Segons explica la tradició era costum per part del senyor Ribas prendre confessió a les seves deixebles dins d’una pastera on s’amassava el pa. Després d’això sortien al carrer amb els seus vestits coberts de farina lo que els hi conferia un aspecte, digui’ns inusual, i els hi va propiciar un nom “les beates enfarinades”. De tot lo que passava en aquelles reunions es diu molt i s’en sap molt poc, però per lo vist no va agradar a les autoritats esclesiàstiques del poble, qui els va prendre literalment per una secta d’illuminatis.
El cas, a extramurs, es va conèixer amb el nom del “beaterío d’Alforja” i per lo vist va tenir bastant de ressonàcia. Tots els integrants van acabar sent jutjats i en conseqüència el senyor Ribas deportat. Les dones van ser sotmeses a un reciclatge espiritual i amb la resta del poble segons s’explica, es dugué a terme un exorcisme col·lectiu per si de cas. Aquest acte va comptar amb la presència del mateix Sant Antoni Maria Claret autor del best-seller “Camí Dret i Segur per Arribar al Cel”, qui es trobava en plena forma després d’una efectiva labor evangelitzadora com a arquebisbe de Santiago de Cuba. Diuen que col·locant-se el prelat al inici del carrer major, on en l’actualitat hi ha la perruqueria de la Marta, va congregar a tot el poble, arribant la gent a ocupar tot el carrer fins al Portal. No sabria si referir-me a això com “un acte de fe“, però si no ho va ser se li assembla bastant.
El Pere Anguerra en el seu llibre “Història d’Alforja” (pàg. 220) ho descriu minuciosament amb la qual cosa creiem oportú citar les seves paraules:
Al segon terç del segle XIX es produí a Alforja un fenomen aïllat d’iluminisme, conegut pels coetanis com el «beaterio d’Alforja». N ‘era el principal impulsor Miquel Ribas Llaberia (1789-1863) pagès i propietari. La secta començà a prendre cos el 1836 i en formaven part, sobretot, dones. En principi es reunien per pregar i glossar temes religiosos, però després conculcaren alguns principis que mogueren autèntic escàndol, des de donar-se la comunió entre ells, fins a arribar a confessar, el mateix Ribas, segons la tradició, dins d’una pastera. El 1841 l’arquebisbe de Tarragona manifestà al rector del poble la seva preocupació per la secta a la qual s’havien afegit algunes dones de Riudecols. Segons Menéndez Pelayo la secta fou acusada de «injurias a la autoridad de los sacramentos, contrarias al sexto precepto del decálogo, destructores del pudor y honestidad de las costumbres y de la santidad del matrimonio y, por último, abiertamente contrarias al dogma católico de la necesidad del sacramento de la penitencia»
…la secta fou acusada de «injurias a la autoridad de los sacramentos, contrarias al sexto precepto del decálogo, destructores del pudor y honestidad de las costumbres y de la santidad del matrimonio
….en el procés civil iniciat el 1844, que després es convertí en eclesiàstic, Ribas es retractà públicament dels seus errors arran de la predicació del pare Claret a Alforja el 1847. Amb tot, fou confinat a la Seu d’Urgell el 1857. En el mateix procés contra Ribas foren incloses Antònia Suaso, Antònia Juncosa, Maria Aragonès, Teresa March i Joan Suaso, considerats el nucli del beateri i se’ls obligà a una mena de reciclatge religiós, després d’haver rebut, entre altres, alguna amonestació tan ridícula com la que feia referència a la forma de dur la mantellina. Ribas, que de vegades es deia que endevinava el pensament, morí a Alforja després ďhaver-se reconciliat amb l’església.
No volem afirmar en cap cas la relació entre els fets ocorreguts fa gairebé 200 anys i els ocorreguts recentment, tret que es tracta en tots dos casos de fenòmens relacionats amb el moviment dels illuminatis. Un grup que originalment va néixer en el segle XVIII, i va ser fundat per Adam Weishaupt, un professor que desitjava limitar la interferència de l’Església en la vida pública. Va basar la seva organització en els Maçons, amb la seva corresponent jerarquia i misteriosos rituals. La va dir l’Ordre dels Illuminati per a reflectir l’esperit de l’època, el Segle de les Llums. Es representaven simbolícament per un ull d’Horus (l’ull que tot ho veu) i el triangle que significa la cerca de la divinitat i la jerarquia social.
En el cas més recent pot ser que simplement es tracti d’una simple gamberrada, recordem que aquesta simbologia és en l’actualitat emprada habitualment per músics que exerceixen la seva influència en els joves. El món del hip-hop en general pel que sembla està molt relacionat amb aquestes teories. Jay-Z, Beyoncé, Kanye West, Miley Cyrus, Lady Gaga es diu que podrien formar part d’aquesta societat secreta. Encara que si la cosa fos de debò, recomanaríem als autors, formar-se com una més de les tantes entitats del poble i passar a la legalitat. No estem al segle XIX, temps en què el pare Ribas va ser comminat al desterrament, després de penedir-se, avui com a molt s’emportarien una multa pels seus grafitis o els obligarien a netejar-els.
Rogelio Portal
