L’ermita de sant Antoni està situada a poc més d’un km als afores d’Alforja seguint el camí del mateix nom. La seva construcció data del 1723, si fem cas a una inscripció al sostre de l’ermita, doncs no trobem documents que ho confirmin. Podria ser cert, ja que el 1722 la festivitat de sant Antoni de Pàdua va ser declarada festa de precepte a tot Espanya. Això va donar lloc a la construcció de multitud d’esglésies i ermites a tota la península sota l’advocació d’aquest sant.
Un lloc de culte i veneració
L’ermita des de sempre ha estat un lloc molt venerat i volgut pels nostres convilatans, els qui duen a terme la seva principal celebració cada 13 de juny. Antigament era molt freqüent portar-li un ciri per donar-li gràcies d’alguna petició concedida o pregar per demanar un nuvi o un bon casament o per la recuperació d’un objecte perdut, cosa en la qual el mencionat gairebé mai falla.
Tot i això, sigui per desconeixement o confusió, l’homònim sant Antoni Abat (el de les temptacions) també ha estat venerat en certa manera. Des de sempre s’hi feia aquí la benedicció dels animals de càrrega dels pagesos o s’hi agraïen les bones collites. Fins a l’extrem que en el volum: Guia d’Alforja publicat el 2003 a l’ermita se la denomina com l’ermita de sant Antoni Abat.
Encara podem trobar en l’actualitat algú que aparegui amb un gos el 17 de gener, gens comparable a aquelles ja antigues i espectaculars curses de cavalls, mules i rucs que van fer que humorísticament alguns denominessin aquest dia com de sant Antoni dels rucs. Per aquesta raó encara en l’actualitat s’ofereix una missa el 17 de gener.
L‘any 1916 seguint una disposició del govern municipal s’ordenà construir sota la plaça de l’ermita, tocant a la Riera un rentador, per la roba dels malalts contagiosos i dels difunts, de 3 metres de llarg, conegut com “el bassot de sant Antoni”, d’aquesta no en queda ni rastre, va sucumbir sota els efectes d’una de tantes riuades les quals a més a més han anat minvant a poc a poc la seva placeta fins a deixar-la en el seu estat actual.
La campana de la promesa
Igual que va passar a tots els llocs de culte d’Alforja durant la Guerra Civil l’ermita va patir grans desperfectes, es va cremar l’altar i tot el que hi havia al seu interior. Ja en la postguerra s’hi col·locà una senzilla imatge de sant Antoni, i l’any 1973 tornà a lluir una campana.
La campana actual va ser una donació del matrimoni de Joan Arandes i Filomena Viella, sogres de la Teresina Salvadó (Pepolla), una família d’empresaris (manyans) que estiuejaven i tenien vincles familiars amb Alforja. Entre altres coses se’ls reconeix l’autoria de la retxa del Balcó del Mediterrani. La història de la col·locació d’aquesta campana era desconeguda, però per sort recordada pels familiars més propers dels donants que han tingut la gentilesa de transmetre’ns-la.
La Filo era molt devota de l’ermita i des de feia anys patia perquè aquesta no tenia campana. En diverses ocasions va insistir-li al seu marit però aquest de naturalesa una mica garrepa titubejava. Aquest sospirava pel desig de tenir un nét nen i la Filo va veure una oportunitat. Va demanar a sant Antoni l’anhelat mascle i a canvi va comprometre al seu marit que donés una campana a l’ermita en cas que se li concedís aquest desig. Joan acceptà el tracte sense donar-li molt crèdit però sabent que de qualsevol manera sortiria guanyador. És evident que la història va tenir un final feliç per a tots i va demostrà una vegada més la fiabilitat d’aquest Sant. El nom del nét, el quart després de tres femelles és Joan Manel Arandes.
“els miracles de sant Antoni de Pàdua” de Jaume Queralt
Des del 2015 i per evitar ambigüitats l’ermita compta en el seu interior amb el flamant mural “els miracles de sant Antoni de Pàdua” obra donada pel Pintor local Jaume Queralt. Encara que paradoxalment un retard, per diverses causes, va obligar a posposar la seva inauguració pel 27 de gener (dia de Sant Antoni Abat) Un fet que apropiadament ve a confirmar la confusió sobre a quin dels dos pertany la nostra ermita. El mural il·lustra dos miracles atribuïts a sant Antoni de Pàdua, el del Sant predicant als peixos i el de la mula.
Abans de la realització d’aquest mural l’ermita es va sotmetre a una intensa restauració parcial que va comprendre la reparació d’una gran esquerda, i refer tota la taulada, ho portaren a terme construccions Lucena, també es va pintar completament el seu interior a càrrec del pintor Mañana.
Famosa per les seves aigües
L’aigua és un element que fa gran qualsevol centre de culte d’aquestes característiques, també en el nostre ha jugat un important paper. De la seva font raja de manera constant una aigua famosa per la seva excel·lent qualitat i riquesa mineral. Tant és així que durant alguns anys es va vendre embotellada i a un mòdic preu. Des d’aquí es transportava en “un carro de trabuc amb una gran bota” Fins a la fàbrica de l’Eusebi Mor (només sortir del poble a la dreta de la creueta) en la que s’elaboraven begudes carbòniques. Avui en dia pots gaudir-ne gratuïtament.
Freqüentat per multitud de gent
Sempre ha sigut un lloc animat i molt freqüentat, en un bando municipal promulgat de 1779 se’l cita per advertir contra el pas i l’acollida de gran quantitat de contrabandistes pel recinte: “i en cas que ni anàs algun luego donar avís a la justícia”. Amb el pas del temps els visitants s’han diversificat i la gran majoria prefereix les activitats lúdiques com les bitlles. D’antany destaquen les carreres de cavalls, mules i rucs, el dia de la Benedicció dels animals. També són famosos els multitudinaris aplecs de sardanes celebrats des dels anys 60 fins als nostres dies. En l’actualitat multitud d’activitats troben recer sota l’ombra dels seus frondosos plataners: els mercadillos de segona mà, la “Festa hawaiana” organitzada a principis d’estiu pels Joves d’Alforja o els concursos de paelles.
A més de la capella l’edifici compta amb una casa per a l’ermità i un bar obert gairebé totes les tardes i els caps de setmana, al que acudeixen molts convilatans sobretot a l’estiu per les generoses ombres i les vistes de les quals es gaudeix. Anys enrera s’acostumava a demanar uns anissos o menta barrejats amb l’aigua fresca de la font. Ara és més normal demanar un vermut, cervesa, etc. però segueix sent igualment un privilegi poder gaudir del mateix ambient de silenci, pau i espiritualitat d’antany, afavorint aquest bell paratge. Tal com resa la mal conservada rajola al final de la paret del marge al fons de l’esplanada: “l’ermita de sant Antoni és un racó deliciós amb les aigües cristal·lines baixant de les mines és un bell repòs”.
Thais Salvat
Nota: els versos de la rajola corresponen a un poema que Pepet Salvadó, pare de Miquel i Josep S. Jassans, ens va deixar per la posteritat. Gràcies a la seva família avui podem disposar del poema complet, aquest és una adaptació a partir de la sardana Aromes de Queralt.
En un artístic fondal
del bell Camp de Tarragona
s’hi troba una vila baix
els monts li fan de corona
sanitosa i atraient
que l’estar allí convida
té una muntanya elegida
per l’omnipotent.
És tot un avellanar
aquella artística plana
que hi refila el rossinyol
festejant la seva ufana
Diuen que és la flor del Camp
que la vila és de Maria
i la fe que la guia
la guarda del llamp.
Té la vila en general
bones aigües i abundoses
resulten meravelloses
per qualsevol mal.
L’ermita de Sant Antoni
és un racó deliciós
per ses aigües cristal·lines
que baixen de les mines
i és un bell repòs.
Van a passar-hi estiuada
moltíssims estiuejants
n’hi ha que hi fan estimada
i fins l’altra anyada
viuen ben llunyans.
És preferència del cel
baixada a la nostra terra
Sa patrona dalt la serra
patró Sant Miquel.
