El diumenge 22 de febrer, a les 12h del migdia i des de la plaça de Dalt, degut a una nit de Carnaval plena d’excessos tant a nivell d’alcohol com carnal, el nostre estima Carnestoltes ha fet un pet com un sidral. Diumenge al matí, un cop acabada la missa oficial, tota la rua mortuòria, acompanyada de les concubines i plorones, autoritats eclesiàstiques i l’il·lustre senyor notari, han fet cap a l’Hort del “Fermin” per llegir les últimes voluntats d’aquest gran titot.
TESTAMENT CARNESTOLTES 2015
Jo, excel·lentíssim Carnestoltes, he arribat amb aquesta ciutat tot cofoi i esventat pel bon vi del priorat. He descobert amb emoció, què la majoria d’aquesta població, ja sigui un vell o un nen de l’escola, que aquí el que no corra vola i el que no vola es un pendó.
Doncs en vista de tot això estimat populatxo que sou aquí amb tota la franquesa us vull dir: Que avui podeu fer-la grossa, i que no patiu per la carrossa que malgrat tot el que passa no es convertirà amb carabassa. I que un cop dit tot això, ar que estic content, ben humilment, ben humilment us vull llegir el meu testament:
Deixo amb respecte i Salero l’Arseni i al Bolero:
La Biblioteca d’Alexandria perquè puguin recitar poesia amb les seves afectuoses veus a tots els clubs que hi ha a Reus.
Deixo al nostre Sr. Rector el títol de trobador, pels seus disquets editats, i també deixar-li voldria el títol de “Mister simpatia” i el de patró dels enfenyats.
Deixo la pel·lícula al nostre ex-rei que es diu “Les 50 ombres de Grey” per si veure-ho li abelleix d’una forma més o menys fina perquè pugui gaudir-lo amb la Corina o amb altres senyores que coneix.
Deixo al Sr. Jaume Queralt, el meu agraïment cordial pel de Sant Antoni o Puigcerver pel Sant Jordi i el parc també.
Valorant cada donació i si no es demanar massa proposo fer una plaça que es digui plaça del Creador.
Deixo com aquell qui no vol: a l’ex-honorable Jordi Pujol, un diploma lluent com el sol, perquè el pengi a la cuina amb una emmarcació ben guapa que hi posi a la post-data “soc la vergüensa de Catalunya!!!”
Deixo a la meva cosina un pack de llenceria fina.
Deixo al Sr. Mariano Rajoy un laboratori ben cofoi, perquè de forma clara i plena pugui analitzar el seu ADN i així arribar a la conclusió i poder saber d’una vegada si porta l’ADN del Torquemada o d’algun altre inquisidor.
Deixo als senyor de Convergència 500 urnes fetes a consciència.
Deixo als senyor d’Unió, un curset de gramàtica pel matí perquè escriguin correctament la paraula si-si.
Deixo als senyors d’Esquerra Republicana 7 milions de barretines de llana.
Deixo als senyors del PSC, una brúixola feta amb 4 barres de paper.
Deixo als senyors de la CUP, 3 caixes de cava i 300 de vermut.
Deixo als senyors de Ciutadans, 700 diccionaris catalans.
Deixo als senyors i senyores del PP sense manies, unes bones ulleres de 500 diòptries.
Deixo a totes les persones majors 300 taca-tacas i 200 caminadors perquè entre pilanes i jardineres, ratlles grogues, cepos i altres quimeres es facin un fart de caminar, ja que enlloc del poble es pot aparcar.
Tot veient que la tensió s’enfila, deixo: 100 tonelades de til·la, transportada amb ferrocarrils perquè es quedin mes tranquils els habitats d’Ucraïna i el poble rus, i així en aquest bonic indret no es facin de la pitxa un nus i acabin com a la comèdia de Falset.
Deixo un mànec de selfie descomunal que arribi de Puigcerver al Mercadal perquè el consistori de la població es faci unes fotos amb color, per adonar les festetes i tot els actes i punyetes que han de fer per imposició.
Deixo al senyor Joan Batista tots els guarniments de flautista i una guitarra i un saxofon, un clarinet i un trombó amb un timbre que faci “tilin” junt amb unes ulleres i un mostatxo perquè pugui guiar al populatxo com flautista d’Hamelin.
Deixo al senyor Jordi Secalló, un muntacàrregues i un carretó, així com a eines de totes les maneres, perquè pugui anar acabant el casalot de les Eres.
Deixo al senyor Agustí Àvila, de la casa de Cal Rumbet, una cimitarra i un ganivet, una balalaika i un violí i també un sec d’antibales perquè es pugui protegir d’un bell angelet amb ales.
Deixo al nostre Ajuntament en un sac una dotzena de targetes Black junt amb un bon feix de diners procedent de sobres “B’s” i de moltes altres corrupcions, i ja que venen eleccions es puguin arreglar ben aviat especialment tot allò que es veu. Com el carrer Verge de Puigcerver o el Sindicat, el Fossar Vell o ca l’Aleu.
Deixo a l’Esteso atentament, una plaça d’aparcament i una paella amb forma de cor ben fonda perquè pugui esmorzar i aparcar tranquil·lament als dos costats de la rotonda.
Deixo al senyor Mauro un televisor d’unes dimensions importants, perquè pugui captar amb predicció tots els canals de futbol italians.
Deixo al senyor Pere Abelló, una gran estàtua de cartró i si pot ser de Buda millor.
Deixo al senyor Quimet Bernat amb simpatia, 200 tonelades de carronyaria i un megàfon perquè cridant ben fort pugui dir: no hi estic d’acord!!!!!!!!!!!!
Deixo al senyor Robin Hood, 300 kgs de pomes i una ballesta de vellut, així com un rifle de precisió acompanyat d’un immens canó d’artilleria.
Deixo a la xurrera local, unes tisores de plata i un davantal. 100 totxanes i 100 sacs de ciment perquè es faci un bon raser per algun que altre dia de vent.
Deixo al xiquet de la Maria Pasiana, una tartana que porti d’accessori una campana.
Deixo a la xiqueta de la Susina, una piscina.
Deixo amb un cert desencís a alguns polítics del país, unes descomunals balances per poder pesar amb eufòria tonelades de cues de panses perquè no falli la memòria.
Deixo a l’Audiència Nacional de la contrada la llista Falsiani augmentada perquè imputin de bona gana al Bertomeu i els pagesos de l’avellana, doncs amb el Neymar i els tomacons, es fan un fart de guanyar milions.
Deixo pel seu èxit aclaparador als jugadors de pin-pon de la població, un local descomunal que arribi del barranc de la Guineu a la urbanització Portugal, adaptable i polivalent amb 200 desfibril·ladors i zona de descans, per si en algun moment ho tenen que utilitzar els jugadors.
Perquè no quedi amb un pam de nas, deixo al “pequeño Nicolas” l’obra completa del rector de Vallfogona, perquè des de dalt de sa poltrona, tot degustant un limoncello, puguin llegir en Dante, Quevedo o Maquiavelo, del Valle Inclán o Don Ramón i tota la literatura fresca i molts llibres de picaresca que s’han escrit en aquest món.
Deixo a Podemos i Sirisa el somriure de la Mona Lisa i també una carta de recomanació feta per un important senyor que va néixer a Palestina, perquè d’una forma divina pugin fer ells mateixos el miracle dels pans i els peixos.
Deixo als organitzadors de les festes, unes recomanacions ben deshonestes. Perdó!!!!!!!!!!!!!
Vull dir honestes. Com la festa de la cervesa, perquè sigui més distesa i tingui emoció i alegria es digui: “La festa de l’orgia” Perdó!!!!!!!!!!!! Vull dir de la ratafia.
I finalment de forma educada i perquè quedi tot ben maco a la festa del Pataco li podrem dir “Festa de la Patacada”.
I ja acabat aquest testament i per alegrar aquest moment i donar-li un xic de simpatia, voldria llegir aquest acudit poesia que diu així: tot caminant tranquil·lament per entre places i carrers en una primavera incipient passegen tres cavallers. Tot fent us de la memòria i amb animada conversació cada un explica una història que ha passat a la seva nació.
L’anglès que es el primer diu: que a la seva terra hi havia un cavaller que li faltava la cama esquerra, li varen posar una d’aleació i ara ell juga a futbol amb matemàtica precisió al millor porter marca gol.
L’italià amb una gran presumpció, explica el curiós cas del seu país: un minyó va néixer amb un sol braç, li van posar un de goma i ara es boxejador i en jocs que han fet a Roma ha quedat campió.
L’espanyol content somriu i després de pensar una estona, convençut els hi diu “jo si que explicaré la més bona”: al meu país un fill de bagassa quan va néixer no tenia cap i li vàrem implantar una carbassa i ara es jefe d’estat!
Gràcies per tot amics i amigues. Visca el Carnaval!!!
Un cop llegit i aprovat el testament, han cremat les seves despulles, tot sigui dit amb unes grans flames, degut, segur, a la quantitat d’alcohol que portava el finat i a la col·laboració de la Colla del Ball de Diables d’Alforja. Donant per acabat aquest Carnaval, que des de fa un bon grapat d’anys ha reeixit com una au fènix, omplin de disbauxa i gresca els carrers del nostre poble.
Per últim, un aplaudiment ben cordial al consistori local per haver ofert, com a fi de festa, un magnífic vermut com cal a la Sala Rodona del Parc Amics d’Alforja. Fins l’any vinent!
Olga i Joan
