L’abandonament del sòl agrari. Quins és la nostra responsabilitat com a societat?
Aquest 2015 ha estat declarant per la FAO com “l’Any internacional del Sòl”, el qual té per lema “Sòls sans per a una vida sana”.
Cal tenir en compte que el sòl pot estar catalogat de diverses maneres i per tant tenir múltiples usos com ara un ús urbà, recreatiu, industrial, agrari… i és en aquest darrer que ens centrarem.
Pel que fa a l’ús agrari, caldria tenir en compte que aquest és variable en el temps I terres que han tingut un ús eminentment agrari han deixat de tenir-lo i al contrari. Malauradament però, generalment es dóna més el cas que de tenir un ús agrari passi a ser terres ermes o abandonades.
Si ens centrem en el terme d’Alforja només cal donar un tomb pel terme per poder comprovar l’estat de les finques que fins no fa massa anys eren conreades.
La climatologia d’Alforja, amb temperatures moderades i precipitacions que sense ser abundants són prou generoses per a l’establiment de tot tipus de conreu mediterrani ha fet que els conreus principals de terme són o han estat l’avellaner i l’olivera. Antigament, abans de la fil·loxera, també hi predominava la vinya com en la majoria del camp de Tarragona. Actualment, es poden comptar amb els dits de les dues mans les finques que són treballades per Agricultors Actius (aquell que dels seus ingressos, com a mínim el 20%, procedeixen de la venda dels seus productes, segons la Comissió Europea) i encara ens sobraran dits si comptem els Agricultors Professionals (segons la Llei 10/2009 sobre representativitat del sector agrari, un agricultor és professional aquell que és titular d’una explotació agrícola, ramadera o forestal i que requereixi un volum de treball de com a mínim una UTA i que com a mínim el 25% de la seva renda provingui se l’activitat agrària o complementària).
Si mirem les dades històriques veiem com a partir de meitat del segle XX hi ha hagut un abandonament continu de les terres de conreu
Si mirem les dades històriques veiem com a partir de meitat del segle XX hi ha hagut un abandonament continu de les terres de conreu fent que aquestes passin a ser ermes o en el millor dels casos tornin a ser el bosc que eren abans de ser conreades. L’any 1989 segons el Cens agrari hi havia un total de 1.316 hectàrees cultivades, de les quals la vinya ocupava només 11 hectàrees, 1.109 ha eren dedicades al conreu d’avellana, 62 a olives, 104 a ametllers, 4 d’horta i la resta es repartia en conreus diversos (font: López-Bonillo, D; Rovira i Gómez, S.J. Guia d’Alforja. Dip. de Tarragona).
L’any 2009, segons el Cens agrari hi havia un total de 701 ha de superfície agrària útil de les quals, 694 eren conreades i 7 de pastures permanents. El terreny considerat forestal era de 194 ha i 182 ha considerat Altres usos. (font: Idescat)
Podem veure doncs, la davallada gradual i sense pausa de la superfície conreada al terme d’Alforja.
Amb totes aquestes dades a les mans ens hem de plantejar quin és el territori que volem deixar als nostres fills i en quina situació els el volem deixar.
En principi no hauria de ser un problema el fet de deixar en herència un territori amb un ús eminentment forestal.
En principi no hauria de ser un problema el fet de deixar en herència un territori amb un ús eminentment forestal. De fet, abans de l’aparició de l’agricultura fa milers d’anys, tot era bosc i per tant, podríem dir que “tornem” a la Natura el que era seu. Però és clar, les herències poden ser perilloses i cal saber gestionar-les.
Tal i com està muntada la societat actual, on tots volem poder gaudir de la Natura, és molt bonic poder anar a donar un volt pel terme i passejar pels camins tot gaudint del paisatge però això té un cost, i és el del seu manteniment i gestió.
El manteniment dels camins és un fet clau per a la gestió del terreny. El bon estat dels camins condicionarà que puguem anar a passejar en els millors dels casos i que en cas de necessitat, un incendi per exemple, els bombers hi puguin accedir amb facilitat.
Així doncs, de qui és la responsabilitat de mantenir els camins en condicions quan les finques estan ermes? Perquè fins no fa gaire, aquesta tasca la major part de les vegades la feien els pagesos. Els pagesos sempre han actuat de garants de la salut del nostre territori. Sempre són qui ha vetllat, per interès propi o per interès comú, que els camins estiguessin en condicions per tal de poder accedir a les seves finques. El fet de tenir les finques llaurades, els vorals de les finques nets, garantia o minimitzava el risc d’incendis.
Actualment, moltes finques estan abandonades. Els pagesos ja no vigilen les seves finques perquè molt provablement ja no hi poden anar. Amb sort, si tenen continuïtat a l’explotació hi van els fills en caps de setmana o qui les gestioni.
Tota aquesta situació provoca un pèrdua de sòl agrari i un augment molt ràpid de sòl forestal o en abandonament.
La pregunta és, qui ha de vetllar per a que els camins, les finques i els boscos estiguin nets per tal d’evitar el risc d’incendis o per a que tots puguem gaudir d’una passejada pel nostre terme?
I la pregunta és, qui ha de vetllar per a que els camins, les finques i els boscos estiguin nets per tal d’evitar el risc d’incendis o per a que tots puguem gaudir d’una passejada pel nostre terme? Segurament no hi ha una resposta única i molt probablement és responsabilitat de tots. En part serà dels propietaris de les finques; una altra part molt important serà de l’Administració ja que és qui ha de vetllar pel manteniment dels camins d‘ús públic i que estan catalogats com a tals i en gran part és responsabilitat de tots. Responsabilitat de tots ja que quan anem al bosc cal que siguem curosos amb les nostres deixalles i sobretot, cal ser molt curosos per on passem i què estem trepitjant.
Tot i que sembla una obvietat, quan es va al bosc no s’hauria d’haver notat per on hem passat, és a dir, no hauríem de deixar el nostre rastre (llegeixi’s deixalles tals com llaunes, papers d’esmorzar, etc…). Quantes vegades anem al bosc o finques properes del terme i podem comprovar entristits que hi ha qui les pren com una deixalleria abocant-hi runes o restes de poda?
I finalment, si encara trobem una finca que per sort encara està treballada per un pagès i per tant, està conreada, cal respectar-la. Cal respectar la finca i tot el que allà s’hi troba: els fruits i la terra. Cal pensar que tot el que allà hi trobem és garantia de manteniment de territori; és esforç per extreure de la terra els fruits que en dóna; és l’esforç diari d’un pagès per a portar rendiment a casa; és la garantia de tenir un producte proper a la nostra cuina; és el paisatge viu que acaba conformant la nostra manera de ser.
Tots som responsables de gestionar l’herència que volem deixar als nostres fills.
Almodis Pardo Valls. Agroxarxa S.L.U.
