Com gairebé tots els santuaris marians el de Puigcerver també té la seva llegenda que es remunta cents d’anys enrere. Per descomptat ningú està obligat a creure en les aparicions, però és innegable que constitueixen una ajuda a la proliferació del missatge. Avui podem suposar que aquest tipus de mite era simplement un hàbil recurs de màrqueting, primer per dotar d’una argumentació divina a l’edificació d’un centre de culte en un determinat lloc, i segon per consolidar o incrementar la devoció.
Encara que gairebé totes aquestes narracions són inquietantment semblants, la llegenda que dóna origen a l’adoració de la Verge de Puigcerver, no és de les més simples. Sobretot si la comparem per exemple amb la de les Borges del Camp o la de la mare de Déu de la Roca, en les quals esquemàticament es repeteix allò de “caminava un pastor amb les seves ovelles quan… passa lo que passa”
La llegenda de la Verge de Puigcerver
Com molts coneixen, la nostra llegenda té com a preàmbul l’albirament d’unes estranyes resplendors en el cel nocturn provinents del lloc on ara s’erigeix l’ermita. I s’especifica que des de la Vila no es va poder determinar el lloc, la qual cosa va obligar a enviar emissaris per així determinar-ho prèviament.
Posteriorment es resol enviar a tres valents joves que en arribar al cim de la muntanya descobreixen amagada en la soca d’una Cervera una imatge de la verge de 67 cm de longitud. Una vegada trobada va ser baixada a una vall propera (l’hort de Puigcerver), segons la tradició desapareix per tres vegades d’aquesta vall i reapareix al cim de Puigcerver. Interpretant-se això com la voluntat de romandre en aquest lloc.
Sobre l’origen, o procedència, d’aquesta talla romànica feta de fusta policromada no s’ha trobat cap referència documental. És per això que hi ha qui afirma que podria tractar-se de la mateixa imatge adorada a la parròquia de Santa Maria de Cortiella i que en temps de la invasió sarraïna va ser amagada a la muntanya de Puigcerver, per a evitar la seva profanació. Fou tan estesa aquesta opinió que els Goigs de la Mare de Déu ja se’n fan ressò en la primera estrofa: «Quan pels seus pecats Espanya fou, pels moros, ocupada, Vós, Oh Verge Immaculada, no deixàreu la muntanya, ans per alta Providència passeu anys en un recer».
La idea no és desgavellada si es té en compte que la Capella cristiana de Cortiella abans de ser emplaçada a finals de segle XIX en el mas d’en Mestre va estar situada en un lloc no gaire lluny de l’ermita de Puigcerver. Un lloc que ara s’anomena Mas de l’Assens i fins a no fa molt va ser emprat com a corral d’animals. El mas es pot contemplar quan es descendeix a la vall de Cortiella des del coll del mateix nom, molt a prop del mas del Botó.
Alguns veïns de la zona recorden que a principis del segle XIX encara es podien apreciar làpides que indicaven la presència d’un antic cementiri pre-cristià. Té sentit que per amagar la imatge de Maria es pensés en el cim de la muntanya, just on segons la llegenda va aparèixer posteriorment.
Mas de l’Asens, lloc de l’antiga capella cristiana de Cortiella
Per sort o per desgràcia només posseïm una llegenda transmesa des de molt antany de boca en boca per un poble àvid de fe religiosa, per desgràcia res ens pot aportar per esclarir els fets, l’anàlisi o estudi de la valuosa talla de fusta. Com quasi tothom creu, la Verge va ser cremada al costat de la resta d’elements de culte durant la passada contesa civil, portant tristesa a un gran nombre de convilatans.
Tot i que l’opinió generalitzada és que la Verge va ser cremada, no tothom comparteix aquesta afirmació. Doncs val la pena recordar que lo que va esdevenir aquell 26 de juliol de 1936 en el cim de la nostra muntanya, és el dia d’avui un misteri encara sense resoldre, on van intervenir persones que per sobrades raons van preferir callar per sempre.
L’altra versió dels fets gairebé oblidada, conta que la nostra verge va poder ser salvada de la crema i roman fins ara amagada en algun bosc proper. Una hipòtesi que va propiciar que a principi dels 50 els veïns d’Alforja estiguessin disposats a emprendre batudes pels voltants del santuari en la seva cerca. Va ser l’acció en solitari del jove de 21 anys Pere Porqueras i Rebull la que ha donat peu a aquesta hipòtesi.
L’acció en solitari del jove de 21 anys Pere Porqueras i Rebull
L’endemà de la crema de l’església de Sant Miquel, l’ermita de Sant Antoni i el convent de les monges carmelites, una partida molt sigil·losa es dirigia a Puigcerver amb el propòsit de culminar la seva comesa. Moltes persones coneixien el que estava a punt de succeir però únicament el Pere es dirigí cap al mateix lloc amb la intenció d’impedir-ho.
El Pere era un jove molt ben vist en el poble que destacava sobretot per la seva devoció religiosa, encara que també era notable per les seves habilitats com escriptor, poeta i pintor, a més a més fundador de la revista manuscrita “Puigcerver”. Molts nens i joves per aquell moment el varen tenir de catequista. També destacava per la seva gran estatura, segons el testimoni de Miquel Dorotea qui anava darrere d’ell a la fila el dia en que els hi varen prendre la mida a l’Ajuntament, feia 2 metres justos d’altura.
Aquest mateix dia, 26 de juliol de 1936, va partir en solitari amb el propòsit de rescatar la preuada imatge, simulant que anava a treballar al seu tros ubicat a la vall de Cortiella just al costat del Coll del mateix nom. Abans de fer-ho va deixar a la seva germana la següent nota:
“Me’n vaig a la Vall; no patiu, si des del Coll de Cortiella veig quelcom estrany, recularé”
Fou la pròpia germana qui va trasmetre el contingut de la nota al mossèn Isidre Saludes i així ho explica aquest en el seu llibre: L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver. Segons explica va tornar molt tard aquest dia, acompanyat de dos homes armats que seguidament el van traslladar al comitè per ser interrogat. Les versions sobre el que va dir són vàries: hi ha qui afirma que va relatar com s’encarà amb els incendiaris enmig de la crema. Familiars d’els qui van presenciar l’interrogatori coincideixen a afirmar que el seu estat era el d’un posseït: no era ell qui parlava per la seva boca.
No obstant això la seva família mai li va poder treure cap informació, la seva versió va ser que no va poder arribar més enllà del coll de Cortiella i a partir d’aquí va decidir emmudir. Igual que feren els qui van participar directament en la crema.
Poc temps després el Pere parteix cap al front, una cosa ben estranya tenint en compte que estant el seu pare greument malalt i sent la seva germana Maria molt jove, ell constituïa l’únic sustent de la família. Segons expliquen aquí no ho passà gaire bé, ja que el seu gran fervor religiós li causava seriosos problemes i el convertien en centre de moltes crítiques. Mor molt a prop del final de la guerra, va ser enterrat en el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes en Os de Balaguer, Lleida el 15 de novembre de 1938. Immediatament després d’acabada la guerra, la seva germana es va fer construir un llarg taüt de zinc i acompanyada d’uns parents i d’un camió, va rescatar el seu cos en ple estat de descomposició. En aquest mateix sarcòfag metàl·lic romanen les seves restes des de llavors, i encara a dia d’avui no s’ha obert.
Sobre la seva mort hi ha algunes incògnites, encara que l’acta de defunció parla d’una malaltia infecciosa produïda per una ferida. Hi ha qui explica que en les seves últimes paraules abans de morir es referia a “els fets” i deixava entreveure la salvació de la imatge, però ningú queda en l’actualitat que pugui recolzar lo que va passar. És possible que si no va dir res abans és perquè pensava que una vegada acabada la contesa i calmats els ànims, acudiria al lloc on l’havia ocultat i donaria a conèixer la seva gran proesa.
Les batudes per trobar-les s’estaven organitzant
De qualsevol manera això no va ser possible i tampoc va ser a temps de transmetre el seu secret amb exactitud. Això com ja s’ha comentat va donar motiu al fet que a principis dels anys 50 a Alforja moltes persones estaven convençudes de que la verge estava amagada en un lloc proper a l’ermita, gràcies a l’acció en solitari del jove Pere.
Les batudes per trobar-la s’estaven organitzant i per descomptat de manera particular molts alforgencs ja s’aventuraven pel seu compte. I quina gran coincidència, el lloc més a propòsit per a buscar-la eren les mateixes finques de la família Porqueres, des del coll de Cortiella fins al mas de l’Assens, o mas de Cortiella, com lo recorden des d’Alforja. El lloc on originalment s’hi trobava la parròquia de Santa Maria de Cortiella i en el que alguns afirmen s’hi va venerar la talla abans de l’arribada dels sarraïns.
Aleshores Puigcerver tenia la nova talla de fusta, realitzada sense molt èxit pel taller casa Reixach de Barcelona, estrenada exactament el 1940. No s’assemblava gens a l’anterior ni la policromia ni l’estructura. A més a més repetia el disseny d’una de major grandària venerada a l’església parroquial de Sant Carles de la Ràpita, cosa que va a comprovar personalment Mn. Isidre Saludes, encara que potser massa tard per exigir responsabilitats. Qui sap si a aquest desig de trobar la imatge original també hi va contribuir el descontentament que regnava en el nostre poble amb la nova talla de fusta clònica.
La carta del Mn. Josep M. Franquet rector de Cornudella
No obstant això, un succés va arribar per a trastocar els plans d’aquesta qüestionable cerca. Va ser una carta signada per Mn. Josep M. Franquet i Montané rector de Cornudella, qui la va fer arribar el 1953 precisament uns dies abans de la coronació de la nova imatge. En ella entre altres coses afirma que estant present en el lloc dels fets “pocs moments després podia jo besar les seves cendres encara calentes” Això va servir per fer callar qualsevol intenció de cerca, i en part per silenciar el descontentament per la nova Verge de Puigcerver.
Una anàlisi superficial ens permet apreciar que aquesta nota no és completament certa. Si bé és cert que dies abans de la crema el mossèn habitava el santuari, lo correcte és suposar que es va retirar oportunament al seu amagatall en el Mas de les Olles on realment va romandre durant la guerra. ¿Com sinó va poder salvar la seva vida?
Si segons sembla va tenir la valentia de tornar posteriorment al lloc de la crema, entre les grans quantitats de cendres, hagués resultat impossible distingir un tros de la nostra preuada relíquia. Actualment creiem que aquesta carta no prova en cap mesura la destrucció de la talla.
Un altre misteri difícil de resoldre
Sens dubte estem davant d’un altre misteri difícil de resoldre. Cal admetre la possibilitat de que l’antiga talla romànica de fusta segueixi amagada en el bosc. És possible inclús que miraculosament hagi fins i tot tornat a l’antic lloc de procedència. De qualsevol manera des de l’actual Junta de Puigcerver també creiem inadequada qualsevol tipus de batuda amb ànim de trobar-la. Creiem que si en el seu moment fa gairebé 1000 anys, la Verge va revelar la seva presència, projectant en els cels una resplendor lluminosa, no hi ha res que impedeixi que ho torni a fer… quan consideri que és el moment apropiat.
Rogelio Portal
