Segons l’Onomàstica de l’antic terme de la Mussara de Ramon Amigó, amb el nom de la cingla de les Coves d’en Massa, es va donar nom a una partida de terra on s’incloïa la cova: Sota la Vinya de la Pieca, en territori del Mas del Pusso del Cingle, arredossada al Cingle de la Mola, mirant a Alforja, però allargant-se cap al nord-est fins al veïnatge de la Font de la Figuera del Morenet. La denominada com Cova d’en Massa és una vauma en cingle vermell situada a molt pocs metres de la partió dels termes d’Alforja, l’Aleixar i la Mussara. A una altitud aproximada de 700 m. En realitat parlem d’una vauma murada un element del paisatge que en aquesta zona no és estrany. I que pot ser present des dels primers pobladors del neolític i calcolític exactament grups recol·lectors de minerals com el coure molt abundant en la regió.
La cova en si té diversos nivells sent el superior el més ampli conformant un recinte de 5 per 6 metres i una altura que permet caminar alçats tenint compte de no tocar el sostre en alguns punts. Aquest espai estava protegit amb un mur de pedra seca del qual queden fins i tot restes. Una obertura que fa de porta servia d’accés al seu interior. Segurament podia haver estat un lloc de resguard o fins i tot donades les seves proporcions pot haver estat un corral per a bestiar. Al fons de la cova hi ha el principi d’algunes galeries excavades on podria ser que si busqués mineral.
La denominada com Cova d’en Massa és una vauma en cingle vermell situada a molt pocs metres de la partió dels termes d’Alforja, l’Aleixar i la Mussara.
Aquestes característiques han fet possible incloure-la dins del catàleg de la Wikipedra (Per Marc Miraval) com una barraca de tipologia “terrera encastada” La qual cosa vol dir que està formada per l’aprofitament d’una cova o forat en una roca, on la part frontal es cobreix amb una paret de pedra seca, deixant un portal d’accés. No és l’única barraca d’aquestes característiques que apareix inclosa en la zona pel mateix autor. No gaire lluny de la Cova d’en Massa, a menys de 100 metres, hi ha un total de 4 aixoplucs dos en el terme d’Alforja i un en terme de Vilaplana. En tots els casos són petites vaumes fetes per aprofitament d’una gran pedra a la qual es col·loca davant una paret de pedra. La més destacable de totes es coneix com a Cova del Migyana.
En l’ Acta de “deslinde” Alforja 1897 s’estableix la Cova d’en Massa com límit entre els termes d’Alforja, l’Aleixar i la Mussara: “En el término municipal de Alforja el 21 de enero de 1897 se constituyeron en el punto denominado o conocido por el nombre de Cova d’en Masa al pie de la cordillera llamada Roca Roija donde existe un mojón y habiendose reconocido que en este sitio esta la linea divisoria de los dos términos municipales cuyo deslinde se trata de efectuar hoy …”
La roca dels tres termes
No obstant això, el mateix document (de l’any 1897) fa referència a unes inscripcions més antigues també en la paret del cingle a uns 20 metres de la Cova d’en Massa: “En el sitio indicado en que están reunidos los términos de Alforja, Aleixar y la Musara, al pie de la citada cordillera de Roca “Roija” y entre propiedades del Mas den Puso, de la Musara Jaime Pamies de Vilaplana y José Martí Serra de Alforja, sé encontraron esculpidas con grandes caracteres en la piedra natural de la montaña las letras iníciales y finales , y números respectivos de los tres referidos pueblos indicándose por medio de flechas también esculpidas la dirección de los respectivos pueblos”.
Pel que diu el document podem deduir que aquestes inscripcions (i aquesta fita) són anteriors a la data indicada en el mateix (21 de gener de 1897). A aquesta antiga fita a la “roca roja” l’hem denominat “roca dels tres termes” I per descomptat ens és impossible determinar la data en què va ser establerta.
En realitat el que trobem, i es pot apreciar amb molta facilitat malgrat que el pas del temps, són les inicia’ls ALF d’Alforja, AM de Almussara i LA DE l’Aleixar. Gravades amb alguna eina metàl·lica deixant una incisió en la roca vermella que en cap cas sobrepassa els 10 mil·límetres de profunditat. L’altura de les lletres ronda els 20 cm per 50 d’amplada pel que fa al grup ALF. Malgrat que la superfície no és horitzontal ni completament vertical cada grup està col·locat de manera que guarda una certa relació amb el terme al qual representa. El que si no hem trobat són les fletxes a les quals es refereixen en l’escrit anterior. És possible que una menor profunditat del traç sigui la causa que avui no es puguin apreciar.
Rogelio Portal Tejo
Nota: A Alforja Stark creiem que la millor manera de dignificar un territori és mostrant els seus atractius posant-los en un mapa. Perquè en puguin gaudir dels qui estimen amb respecte el nostre patrimoni, per això hem preparat una ruta que et permet, sense molestar ni traspassar cap propietat particular activa, visitar tant aquest com uns altres interessants indrets d’aquesta zona: Com la barraca del Bosc de la Torre, La cova dels Matxos, la cova del Midgyana, la cova del Massa, el mas del Pusso, el Portell del Marrà i molts més.
