El conjunt escultòric de la Pastoreta, inaugurat el 25 de setembre de l’any 2000 a la plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, és l’última de les escultures públiques de Josep Salvadó Jassans (1938-2006) fill d’Alforja per aquestes terres. Un repte que suposem va ser un dels més difícils d’afrontar, en tenir com a referent l’escultura dedicada pel seu mestre, Joan Rebull i Torroja, al mateix personatge l’any 1951 i ubicada actualment a La plaça de la Pastoreta.
La casualitat ha volgut que just aquest any coincideixi d’una banda la celebració dels 10 anys del traspàs del nostre preuat i admirat escultor i dibuixant, i per una altra la proclamació del 2016 com Any Sant del jubileu de la Misericòrdia del 8 de desembre de 2015 al 20 de novembre de 2016.
La pastoreta és un dels personatges mític religiosos als quals Reus li rendeix més devoció i se la relacionacom ben es coneix amb la coneguda llegenda sobre l’aparició de la verge el 27 de setembre de 1592. La Verge va dir-li que si la gent de Reus recuperava l’antiga devoció a la Candela (que durant molt temps va cremar a la parròquia) la pesta desapareixeria, etc.
Com a model de la pastoreta emprà a Margarida Cabré, una noia de les Borges del Camp
L’escultor assumeix l’encàrrec totalment fascinat amb la idea d’honrar al mític personatge. Les ovelles que serveixen com a model pel conjunt pertanyen a la granja del Bonet, el fundador de Bondria Embotis. Com a model de la jova pastora va escollir a Margarida Cabré, una noia de les Borges del Camp que per coincidència o no, està vinculada actualment al antic llinatge dels Besora al que possiblement pertanyia Isabel Besora la pastoreta: “Jo volia posar-li Isabel a una de les meves filles però al meu marit no li agradava el nom, s’hauria anomenat Isabel Besora igual que la seva antecessora”
Si bé al principi, la nena (pastora) a la qual se li atribueix una trobada amb la verge es coneix amb el nom de Maria, dos segles després, amb l’afany de donar versemblança a la llegenda, se la identifica amb Isabel Besora, una jove nascuda el 1576: “Algú va descobrir que el 29 de desembre de 1594 va morir una pastora –d’ofici o bé la dona d’un pastor– de nom Besora”. Al seu pare se’l reconeix en l’ofici de paraire (un teixidor de llana) i de procedència d’Alforja, tal com plantegen Ezequiel Gort i Salvador Palomar en: “La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia” . De la mateixa font (fent referencia a JOSEP IGLÉSIES) també extraiem el següent: “Era filla de Caterina i Joan Besora, aquest últim natural d’Alforja on vivíen els seus avis: Francesc Besora, pagès dit del carrer Major i Tecla” (JOSEP IGLÉSIES, La població de les Vegueries de Tarragona … 1964, p. 161 )
El pare d’Isabel Besora: Joan Besora procedia d’Alforja, on vivia al carrer Major.
Revisant conjuntament amb Miquel S. Jassans (germà del Josep Jassans) “Els fogatges de 1553, 1981 vol. II, p. 225 de Josep Iglésies i Fort, vam poder comprovar que el 1553 hi havia tres famílies a Alforja amb el mateix cognom, la de Gabriel, la de Pere i la de Francesc, l’avi d’Isabel Besora. També vam poder constatar que igual que a Reus, el cognom Besora, tampoc es trobava, en aquella època, present a cap poble del Baix Camp, exceptuant Alforja.
Els Besora: un dels antics llinatges jueus que ha perdurat fins als nostres dies a Alforja estenent-se a viles veïnes”
Un altre detall que sense dubtes és àmpliament ignorat, encara que ja es va referir a això Miquel S. Jassans en el Núm. 15 de la revista Vent de Serè, és l’ascendència jueva o conversa d’Isabel Besora. És el mateix Miquel S. Jassans qui escodrinyant en els Manuals Notarials de Riudecanyes (Anys 1229 – 1273 Cx.1 No 1) troba registrat el llinatge Besora l’any 1337 fent transaccions comercials amb gent de la Baronia d’Escornalbou: “Maymó de Besora judio dalfurgia”. Segons el Miquel S. Jassans “Besora és un dels antics llinatges jueus que ha perdurat fins ls nostres dies a Alforja estenent-se a viles veïnes”
Mudar-se a ciutats grans per a beneficiar-se de l’anonimat i començar una nova vida sota una identitat diferent, va ser un dels recursos utilitzats per jueus per afrontar la persecució i fustigació al que foren sotmesos, sobretot després de l’edicte d’expulsió de 1492 proclamat pels reis catòlics. No és estrany que partint d’Alforja, els conversos Besora s’expandissin a altres ciutats i pobles del Baix Camp buscant millor sort.
Que la pastoreta sigui d’ascendència jueva o conversa, segurament que és un detall desconegut pels seus devots, fins i tot pels qui amb afany de donar versemblança a la llegenda van identificar a Isabel Besora amb la pastoreta. Una anècdota que en l’actualitat més enllà de paradoxal no té cap transcendència.
Rogelio Portal
Fotos: Roser Marquès
