Les set paraules. Riudecols.
La Funció de l’Agonia de Riudecols és organitzada per la parròquia de Sant Pere i la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Riudecols, amb un paper molt destacat dels armats. No se sap des de quan es realitza aquest acte, tot i que els records transmesos ens remeten almenys a mitjan segle XIX. Pel que fa a la Confraria de la Puríssima Sang de Riudecols, la primera notícia coneguda és el reglament de 1881, que probablement recull normes que ja funcionaven des de feia temps.
La Funció de l’Agonia de Riudecols ha estat declarada Patrimoni Festiu de Catalunya amb data 23 de febrer de 2015.
A Riudecols, la Funció de l’Agonia o Sermó de les Set Paraules és una de les parts fonamentals de la litúrgia del Divendres Sant i marca el punt culminant de la passió de Crist, que al llarg d’aquests dies es recorda a través de les diferents professons, viacrucis i cerimònies simbòliques. La seva importància rau en el moment cronològic en què se situa: la mort de Jesús i l’agonia immediatament anterior. Se celebra a les dotze del migdia del Divendres Sant i glossa les frases que, segons els evangelis, Jesús va dir mentre estava clavat a la creu. La cerimònia desemboca en la recreació de la mort de Jesús a través d’elements simbòlics com la foscor o els cants.
Allò que caracteritza la Funció de l’Agonia que es fa a Riudecols és la seva solemnitat i els ritus amb què es desenvolupen especialment les intervencions dels armats, sempre dins d’una notable austeritat. Aquets, com ja va essent una costum, es reuneixen unes hores abans en un bar del poble per a fer un abundant esmorzar.
Cap a tres quarts de dotze els assistents es van concentrant a la plaça de l’Església. Les portes estan obertes i els assistents comencen a entrar a l’església. Arriben també els armats i els papus –els confrares de la Sang, amb vesta i cucurulla negra–, que s’esperen a la plaça fins al moment en què ja s’ha donat per començat l’acte. Al presbiteri, l’altar resta ocult darrere d’una cortina de vellut vermell que fa de teló de la imatge del Sant Crist, plantada al mig i acompanyada per una imatge de la Mare de Déu, dreta als seus peus en actitud de pregària. Altres espais de l’església, particularment les capelles del presbiteri, estan igualment ocults darrere de cortinatges vermells. Totes les finestres de la nau estan tapades amb cortines, per tal d’impedir l’entrada de la llum exterior. Un únic focus vermell, que il·lumina directament la imatge del Sant Crist, resta encès durant tota la celebració. Aquesta foscor concentra l’atenció en la imatge i contribueix a crear un ambient de recolliment amb un punt de dramatisme associat al contingut de l’acte. En un costat del presbiteri – a l’esquerra de l’espectador– hi ha l’espai per al sacerdot convidat, que serà l’encarregat de conduir l’acte. A l’altre costat, les cadires on seuran els papus. A la nau central es disposen els bancs en dues fileres laterals, deixant un passadís ampli que permetrà el pas dels armats, els seus moviments rituals i l’entrada i sortida dels papus. Al cor, elevat sobre els peus de l’església, s’hi ubiquen els músics i el cor de cantors.
Totes les finestres estan tapades amb cortines, per tal d’impedir l’entrada de la llum exterior. Un únic focus vermell il·lumina la imatge del Sant Crist.
Quan els armats estan preparats a la plaça, el rector de la parròquia presenta el sacerdot als assistents, que comença amb una petita introducció sobre el sentit de les set paraules. L’inici de l’acte, el marca l’entrada dels armats per fer la primera guàrdia d’honor a la imatge del Sant Crist, acompanyats de la interpretació de la primera peça musical per part del cor i l’orquestra. Entren en filera el capità, el corneta, l’estendard, la insígnia, dos timbals i quatre armats. Amb els corresponents tocs de corneta i timbal, el capità i l’estendard pugen al presbiteri i s’inclinen davant de la imatge. Mentrestant, els quatre armats, avançant molt lentament, es disposen als quatre cantons del presbiteri –dos flanquejant la imatge i dos més als extrems de l’escala–; resten amb el braç estès endavant i la llança inclinada i recolzada sobre el peu. Un cop col·locats, el capità i l’estendard baixen del presbiteri i, junt amb el corneta, els timbals i la insígnia, surten de l’església. Darrere dels armats entren els papus –mitja dotzena, aproximadament– i s’asseuen a les cadires ubicades al presbiteri. El pas extremadament lent –gairebé sense aixecar els peus de terra– que fan els armats per desplaçar-se pel presbiteri és un dels elements més destacats de la cerimònia, ja que marca el ritme solemne i contingut de les seves intervencions i de l’acte en general.
El pas extremadament lent gairebé sense aixecar els peus de terra que fan els armats per desplaçar-se pel presbiteri és un dels elements més destacats de la cerimònia.
Després de la predicació de cadascuna de les paraules, els armats fan un canvi de guàrdia, sempre segons el mateix protocol. Entren per la porta lateral dreta i se situen al costat dret del passadís central, per on van avançant fins arribar al peu de les escales de l’altar. Amb un primer cop de llança pugen els quatre armats que faran el relleu, mentre que la resta fa un pas cap al centre. Amb el segon cop, els que custodiaven les imatges es giren i poc a poc s’acosten als que arriben; tots avancen lentament i passen frec a frec en creuar-se. La nova guàrdia es col·loca en la posició que tenien els primers i els que es retiren marxen per la part esquerra del passadís central amb la resta dels armats i surten per la mateixa porta per on han entrat. No tornaran a entrar fins al següent canvi de paraula. Fins a la setena paraula continua aquesta alternança entre prèdica i canvi de guàrdia, acompanyada de cant. En acabar aquesta, s’inicia la segona part de la cerimònia, de caràcter encara més solemne per la lentitud dels moviments i el contrast entre el silenci de l’església i els cops que els armats faran amb les llances a terra en cadascun dels moviments. Aquesta darrera part, acabades les paraules, vol recordar el moment de la mort de Crist, el punt culminant de la celebració.
Tots els armats entren i resten al passadís en dues fileres. El capità i l’estendard pugen al presbiteri i els quatre armats que feien guàrdia baixen al passadís amb els seus companys. Als peus del presbiteri hi resten només el corneta i la insígnia, de cara al públic. Mentrestant, el cor canta el Credo i el Miserere, que es repeteix tantes vegades com cal per esperar que acabin els moviments dels armats. Quan el corneta fa el toc de silenci, els armats formen a la banda esquerra, mentre piquen amb les llances a terra, per obrir pas a la imatge del Sant Crist, que, lentament, és baixada del presbiteri en professó per membres de la confraria. Aquest moment vol recordar el davallament de la Creu. Finalment, els armats avancen lentament i queden mirant cap a l’altar del Sant Crist, amb les llances apuntant a terra en senyal de respecte. Quan la imatge és ajaguda al seu altar, s’encenen els llums de l’església, el públic passa a venerar la imatge i la cerimònia es dóna per acabada.
La cerimònia compta amb un repertori de cants recollits la dècada de 1990 d’un informant nascut cap a 1930.
És una cerimònia molt participada per part dels habitants de Riudecols. Hi assisteixen unes 300 persones, majoritàriament gent del poble, amb molt poques excepcions. Moltes d’elles passen algunes estones dins de l’església – on caben com a màxim unes 238 persones dretes i assegudes– i altres a la plaça exterior. Les entrades i sortides es produeixen aprofitant els canvis de paraula; a fora es van trobant entre ells, saluden els armats, es fotografien amb ells i, puntualment, els ofereixen menjar i beure. A la part final de la cerimònia, pràcticament tots els espectadors que resten entren dins, on continua un gran silenci. La cerimònia compta amb un repertori de cants recollits la dècada de 1990 d’un informant nascut cap a 1930. Cadascuna de les peces inclou un solo, a càrrec d’un membre diferent de la coral. Els textos s’han mantingut amb la seva lletra en castellà. Actualment el cor i l’orquestra es troben en procés d’enregistrar un disc per tal de donar-les a conèixer.
Redacció: Judit Gamundi i Montserrat Flores
Divendres Sant. La Funció de l’Agonia Riudecols (Baix Camp)
Fotos: Rogelio Portal
La Funció de l’Agonia de Riudecols ha estat declarada Patrimoni Festiu de Catalunya com a Element Festiu per la Generalitat, després de la resolució de la direcció general de cultura popular del Govern amb data 23 de febrer de 2015.
