Una bòbila és un forn destinat a la fabricar peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons, rajoles o teules, etc. Cap a finals del segle XIX i principis del XX es van construir al territori unes quantes, essent una de les més destacades la Bòbila del Sugrañes a Reus, al costat de l’antiga carretera de Tarragona, considerat un dels 100 elements més destacats del patrimoni industrial de Catalunya.
Però, ves per on, en el nostre municipi, segons sembla també tenim una bòbila, encara que d’aquesta només es conserva la fumera. I sí que ho sembla, perquè així consta al Google Maps. És impossible no veure aquesta torre venint de Reus a l’esquerra de la carretera una vegada passada la gasolinera. Apareix denominada com La Bòbila de la Mata, encara que el mas de la Mata està situat 200 metres al sud.
Però sobretot així consta a l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. No obstant això, a tot i ser un dels 17 registres amb què compta el nostre municipi dins de l’esmentat inventari i, per consegüent, un bé cultural d’interès local (BCIL) la Bòbila del mas de la Mata / Rajoleria Mas de la Mata no és ni va ser una bòbila ni res que se li sembli. I sí, una fumera que servia per expulsar el fum d’una antiga bomba de vapor per extreure aigua d’un pou.
Consta com Bòbila de la Mata a l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, però és una fumera que servia per expulsar el fum d’una antiga bomba de vapor per extreure aigua d’un pou.
La definició de què era tal cosa, ja la trobem al llibre del Miquel Jassans “Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella” aclarint-nos també que en realitat aquestes són unes terres vinculades al Mas del Rixixiu, situat just davant, però a l’altre costat de la carretera. Més o menys als anys trenta, aquestes terres les va comprar el Mingatxo de les Borges, qui les dedicà, principalment, al cultiu de la vinya. A partir de llavors el mas i les terres es coneixen per aquest nom. El seu actual propietari, el Joan Pijoan, qui les va heretar (conjuntament amb el nom) assegura que allí mai ha existit una bòbila i que la torre era part d’una màquina de vapor que tenia com a única funció treure aigua d’un pou. I això mateix és lo que ens ha confirmat el Joaquim Puig Cabré, a qui a pesar de la seva edat, posseeix una memòria prodigiosa i prova d’això és que ja ens ha donat moltes dades.
Com dèiem la xemeneia o fumera es conserva en molt bon estat, és de base quadrangular arribant als 3×3 m en la seva part inferior. Està construïda, com acostuma a ser en aquests casos, amb rajoles a cara vista. La seva altura no l’hem calculat, però pot ser que sobrepassi els 15 m (no més alta que la de la bòbila del Sugrañes que mesura 19 m). En el curull, o la part superior de la xemeneia sí que guanyem a la de Reus, ja que les rajoles estan disposades formant motius decoratius molt més interessants, elements que ens poden donar una idea de la importància d’aquesta. És cert que tenint en compte això, es fa difícil pensar que una fumera amb aquestes proporcions i característiques es construís únicament amb la finalitat de treure aigua d’un pou amb una màquina de vapor.
La majoria de les bòbiles es troben a prop de les mines d’argila, que pot ser de caràcter al·luvial o mineral i d’això tampoc n’hi ha rastre. Però fins i tot una lleugera inspecció al lloc ja ens adverteix que no va poder existir una bòbila en aquest lloc. Malgrat que gran part del procés constructiu d’una bòbila es duia a terme a cel obert, a més a més de la torre i el forn necessitaria uns equipaments dels quals no n’hi ha ni rastre. Una bòbila antiga les quals feien servir un forn lineal no necessitava grans instal·lacions, en aquests casos el procediment consistia a formar, eixugar, escalfar el forn, deixar refredar, treure els maons. Però des de mitjan segle XIX es va desenvolupar un modern sistema que seguien el model industrial dissenyat per l’enginyer Hoffmann. Aquestes posseïen un forn circular que permetia un procés continu que estalviava recursos i agilitzava la producció, tal com succeeix amb la de Reus.
Si hagués estat això una bòbila, segurament es correspondria amb aquest modern sistema. I és molt difícil imaginar que d’haver existit no quedessin restes visibles d’aquesta enorme estructura. L’únic que veiem en l’actualitat al costat de la torre, és una petita granja dedicada (segons ens explicar el propietari) a la cria de porcs, quan a Alforja era una moda.
A menys de 4 metres de la fumera es troba el pou protegit amb una estructura de totxanes de la mateixa manera que aquesta, d’obra vista. Un pou que es connecta amb una de les vies d’aigua més importants que existeixen a la vall d’Alforja i que més d’una vegada ha servit per a solucionar els problemes de dèficit hídric. Una veta d’aigua que des de fa centenars d’anys abastia fins i tot els molins fariners de les Borges del Camp.
Per a treure aigua d’un pou durant molt temps existiren les sínia mogudes per tracció animal i aquestes van ser substituïdes abruptament als anys cinquanta per motors mecànics d’explosió o elèctrics. Tot i això, a mitjan segle XIX es va produir una desmesurada cerca d’aigües subterrànies amb el propòsit d’ampliar la superfície de regadiu. En aquells moments només existien dues fórmules segons la profunditat a la qual es trobés. Els molins de vent per a pous poc profunds i el vapor, si l’aigua estava a més de 28 peus. Ja des del segle XVIII, es va plantejar la necessitat d’un mètode econòmic per a bombar l’aigua i treure-la de les mines convertint l’energia del vapor en energia mecànica. Aquestes s’anaren perfeccionant i s’adaptaren a aquestes necessitats concretes. És possible fins i tot que no fos l’únic en el nostre municipi, ja que d’aquestes fumeres, que sapiguem, n’hi ha una altra a Les Comes.
Adjacent a la fumera existeix en l’actualitat un altre edifici de dues plantes la construcció del qual és contemporània amb aquesta. Pel que sabem des de principi de segle XX i fins fa no massa, va ser utilitzat per la companyia elèctrica per a col·locar un transformador, que ara està fora. No obstant això, si l’observem bé conserva uns potents ancoratges de ferro a la paret més propera a la fumera i al pou, què ens indiqui on va poder haver estat la bomba de vapor. Una bomba que segurament en algun moment va ser reemplaçada per un motor de combustió interna, la qual cosa segurament deixà obsoleta la nostra fumera.
Lo curiós del cas és que a pesar que ja no em queden dubtes del seu possible ús, la majoria als qui he preguntat fan referència a aquesta xemeneia com a part d’una bòbila i s’estranyen d’aquest altre possible ús. L’Andreu Serra, qui de nen treballava (a disgust) en les terres adjacents a la propietat de la seva família, recorda que el seu pare sempre es va referir a aquesta torre com la bòbila. Encara que ell sempre va pensar que era un forn per a la incineració de cadàvers, però aquesta teoria l’hem descartat. Altres persones amb qui hem parlat també la recorden com una Bòbila. Amb la qual cosa quasi que podem afirmar que d’alguna manera va essent part de l’imaginari popular.
I ara a això cal sumar que un dia passen uns agents rurals, fan un parell de fotos amb el mòbil (Fitxa F30 Agents Rurals: 2014) i la inclouen com un dels 17 registres amb els quals compta el nostre municipi dins de l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Figurant com “Bòbila del mas de la Mata / Rajoleria Mas de la Mata Situada als voltants del Mas de la Mata. Edifici de planta rectangular amb murs paredats, lluïts, i coberta a dues aigües…” Cosa que no existeix com a tal. I afegeixen: “Sense referències bibliogràfiques”.
Si almenys el fet que sigui considerada com a part de l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, per consegüent, un bé cultural d’interès local (BCIL) servís per a emprendre alguna acció relacionada amb la seva conservació i cura, però no serà el cas. I ja en tenim més que suficient amb preocupar-nos per la infinitat d’edificis a punt de caure en el nostre itinerari diari per el poble, per a mirar per una torre que si cau no li destrossarà el cap a ningú.
Almenys sí que ens toca reclamar i esmenar aquest error abans que vagi a més. Perquè s’equivoca la Generalitat (i Google) …
Almenys sí que ens toca reclamar i esmenar aquest error abans que vagi a més. Perquè s’equivoca la Generalitat (i Google) o qui ho hagi inscrit dins d’aquest inventari com una bòbila. I si s’equivoquen novament pel que fa al seu cognon “de la Mata” perquè aquestes terres pertanyen al Mas del Mingaxo. Però si volem remuntar-nos al passat i ser fidels amb la història, és la fumera del Rixixiu i no cap altre el nom d’aquest peculiar exponent de l’Alforja industrial.
