Diumenge 13 de desembre – que Santa Llúcia ens conservi la vista – una colla de 22 persones vam sortir de bon matí cap a la Barraca del Muntanyès (Bonastre) amb l’objectiu de reparar-ne els desperfectes ocasionats recentment.
A peu i seguits del vehicle de servei de l’ajuntament que portava les eines, vam enfilar el camí de Salomó i vam decantar, ja dalt de la serra, cap al camí del Puig Barbolí, que ens acostava al peu de la barraca.
Amb la fresca, els voluntaris i voluntàries van anar arribant i es van disposar espontàniament al peu de cadascuna de les tres esllavissades, una de natural causada pel pas del temps i dues, les més importants, per l’acció de maquinària pesant.
Seguint les indicacions dels més experts, va començar la feina. A un bon ritme es va netejar la base dels esvorancs i es van posar les pedres iniciant els murs que estabilitzaven la construcció i evitaven les esllavissades dels primers moments. Amb l’escalfor del Sol i l’activitat decidida, aviat va sobrar la roba i així vam continuar fins a l’hora d’esmorzar.
La Barraca del Muntanyès ja té uns quants anys més de vida.
Al cap de 20 minuts ja hi tornàvem a ser tots al peu de la barraca apujant i afermant els murs. Amb els murs i arestes ja afermades, ara calia omplir, primer amb rebló i després amb terra, la part superior de la barraca. A relleu i sense descans vam anar omplint i pujant senalles fins a culminar la feina Una última repassada dels mestres d’obra i ja només calia una neteja de l’interior. Un cop més vam gaudir d’un molt bon ambient tot recuperant un element característic del nostre paisatge.
Un dia perfecte i una gent fantàstica.
Agraïments: a tots els voluntaris i voluntàries a peu de barraca: Ernest, Anton, Josep M., Josep, Ferran, Berna, Narcís, Gerald, Benjamí i Salvador. Als “mestres d’obra” Magí i Antonio. A la M. José i la Mercè que ens van preparar l’esmorzar i als amics Jordi i Marlús vinguts de les Peces (Albinyana) i la Thaïs, Rogelio i família vinguts d’Alforja (Baix Camp).També el nostre agraïment a l’Ajuntament de Bonastre que ens va proporcionar les eines, el seu transport i un bon esmorzar.
Recuperació del “Camí de Valls”
Per iniciativa d’aquest mateix grup de veïns anteriorment es va recuperar el“Camí de Valls” un camí ja usat a l’Edat Mitjana, que anava des de Bonastre pel Sitgetí i cap al fondo d’Escansa, arribant a dalt de la serra prop del Clot de Bou, on descendia pel Coll de Bou en direcció al Camí Ral i carrerada entre Vilafranca i Montblanc. Era un camí baster per on hi podien passar animals amb càrrega i en molts trams es manté l’amplada de carro que es pot apreciar en diversos trams del recorregut.
Per a aquest ús, el camí manté un pendent molt regular en tot el traçat i està reforçat per bons marges de pedra a la part més alta. A partir del 1980 el camí va caure en desús per l’abandonament dels conreus i més encara després del gran incendi de 1994. Des d’aleshores, les argelagues i una densa pineda, l’han fet gairebé impracticable. El resultat és un sender transitable a peu per a ús excursionista. La millor forma de mantenir un camí és transitar-lo. Per això cal passejar-lo i usar-lo.
Transmetem a companys, amics i familiars el gust per gaudir de les caminades, respectant la natura, els conreus i les edificacions d’ús agrari que des de sempre, formen part del nostre paisatge.
El coneixement i la valoració del medi natural és el que més ajuda a apreciar-lo i respectar-lo.
Josep Siscar Martínez
 amb l'objectiu de reparar-ne els desperfectes ocasionats recentment.){kind=link}