Puntualment, a l’hora convinguda, trucava la porta de casa seva al carrer Nabril Baix i després de les salutacions i de la meva particular felicitació pel seu nomenament d’alcalde, entrem de ple en el caliu de la xerrada.
-Josep, havíem decidit esperar als cent dies de “gracia” que, tradicionalment es donen als polítics en el desenvolupament del seu càrrec. El pròxim número de l’INFORMATIU ja superarà amb escreix aquesta mena de “gracia” i creiem que en un poble petit com el nostre, seixanta dies ja és un termini suficient per avançar-nos algunes idees de la tasca a desenvolupar. Quina diferència t’has trobat d’exercir de cap de l’oposició a ocupar la responsabilitat de l’alcaldia…
-La diferència… que vols que et digui amb tants pocs dies. La diferència és que tens consciència de que estàs més a prop i tens informació de primera mà dels problemes i dels temes que s’han d’anar tirant endavant en el conjunt del poble.
-Jo volia referir-me a la responsabilitat adquirida perquè estar a l’oposició no deixa de ser una postura més aviat còmoda. Com assumeixes el pes de la solitud quan arriba el moment de prendre decisions. Encara continues sent el Josep Viñas optimista que optava a l’alcaldia o comences a sentir l’anomena’t “pes de la porpra”…
-De bon principi jo soc el mateix Josep Viñas que optava a l’alcaldia. El que passa es que quan prens possessió del càrrec, tot seguit te n’adones de que hi ha unes tasques concretes, el dia a dia que s‘han de tirar endavant i que ara en els ajuntaments ja sigui per les circumstàncies electorals que varen esdevenir-se a les acaballes de maig, unes dates molt dolentes seguides del procés de consultes i propostes, la pressa de possessió i comences a tenir una visió necessàriament parcial de la situació de l’ajuntament i quan vols moure’t per solucionar problemes immediats, ja sigui heretats o bé els que es presenten de nous, pràcticament ja som a l’inici de l’estiu i quan vols endegar la tasca de fer gestions i trucar a les portes adequades, et trobes que les administracions i les persones adients per donar-te solucions, t’ensopegues en el que està pendent de vacances i se’n va al cap de quatre dies o ja fa quatre dies que ha començat i no torna a la feina fins passat un mes i, aleshores… ja hi som!…assumptes pendents de solució queden paralitzats. Això que m’has dit al principi dels cent dies de “gràcia”, donades les circumstàncies d’una administració gairebé paralitzada per les vacances d’estiu, se’ns fa un termini massa curt. Imagina’t només seixanta dies… Això no obstant, hem començat a treballar i temes ralentitzats pel període electoral, s’han tornat a reprendre. Per resumir-ho: reiniciar el dia a dia de les tasques de govern. Et parlo a nivell d’alcaldia perquè algunes regidories ja hi han posat fil a l’agulla i estan treballant de valent.
-Una pregunta que, sens dubte, es fa molta gent del poble i no voldria perdre’m l’oportunitat de plantejar-te. Com has trobat l’Ajuntament…?
-L’Ajuntament en un principi jo diria que estava ralentitzat. I del que es tracta ara es de reprendre la marxa, de posar-lo a un grau de revolucions normalitzat a nivell de gestions i d’administració, no diria, ni molt menys parades, però si “al ralentí” per entendre’ns. Aleshores el que es tracta és de reactivar les tasques començades i que anem recuperant la normalitat esglaonadament. Et posaré un exemple: El tema d’urbanisme estava pràcticament aturat i ens hem trobat amb un treball enrederit molt voluminós.
-La coalició que ara governa, en la teva opinió com alcalde, creus que pot ser de llarga durada i un altra qüestió que em volta pel cap: Heu entrat a l’Ajuntament amb l’ànim de revenja, d’aixecar estores i posar en marxa el ventilador, o bé de treballar pel poble i dedicar-vos a governar que és el que ara us pertoca…
-A veure, suposo que quan parles de coalició, et refereixes a “equip de govern”.
-No tinc cap inconvenient de rectificar. Faltaria més! Parlem d’equip de govern..
El nou equip de govern està conformat per dos partits diferents que tenen moltes afinitats en el seu programa electoral.
-El nou equip de govern està conformat per dos partits diferents que tenen moltes afinitats en el seu programa electoral. Es per això que hem arribat a un pacte per governar l’alcaldia i, repeteixo, hi tenim molts punts coincidents en els dos programes que es van oferir als ciutadans. Pensa que per segona vegada en vint-i-vuit anys d’ajuntaments democràtics hi tornarà haver-hi un equip de govern format per més d’una força política i això, en la meva opinió és un exercici de democràcia perquè sorgiran temes que s’hauran de parlar, discutir, mesurar i tindrem que prendre decisions consensuades.
-Tens confiança Josep de que tots aquests bons propòsits arribaran a bon port…?
– Em penso que si. Al menys jo he dipositat tota la meva confiança. Tots els que formem l’equip de govern haurem de fer un esforç de comprensió, fer pinya perquè el consens i el projecte vagi endavant.
-Tornarem a parlar a l’agost de l’any que ve, amb tota franquesa, d’aquest ambient de consens i entesa…?
-Home…! jo em penso que si. Et diré més. L’any vinent ja et podré parlar amb una altra perspectiva, la que em donarà un any de govern. No ho dubtis: en parlarem.
Posant-hi pel mig les dilatàncies que calguin, pensa Josep amb l’experiència arriscada del govern de la Generalitat, amb el senyor Montilla sempre amb l’espasa de Damocles al damunt i que tot el consens, en una relliscada no volguda, se’n pot anar en orris i la gent d’Esquerra Republicana el deixi en calçotets…
-El problema de la Generalitat és el mateix de tots els governs que ho fan en coalició de dos o més partits. No obstant això em penso i n’estic convençut de que els dos grups que hem entrat a l’ajuntament, treballarem pel poble conjuntament. Indubtablement que sorgiran qüestions en que probablement no tindrem la mateixa opinió, hi haurà interessos diferents. En cas de plantejar-se aquestes desavinences, caldrà plantejar-nos de que hi ha el cor per una banda i el cap per una altra i si mesurem ambdues tendències i es donem els arguments suficients, jo crec que es pot canviar d’opinió i prendre la decisió que és cregui més encertada, arribant a un consens entre el sis membres de l’equip de govern.
– Potser no és el moment adequat, donat que només son seixanta dies com alcalde, però no voldria privar-me de plantejar-te un parell o tres de qüestions candents. La primera és quin procés executiu es troben les obres del Casal d’Avis…
-Del Casal d’Avis et puc dir que tinc pendent una entrevista amb la nova direcció tècnica i referent a les obres, és un tema que correspon al Patronat. Aclarim que és una Entitat privada, que és va privatitzar en el seu moment. La missió de l’Ajuntament en aquest cas, és la de canalitzar els ajuts i les subvencions que puguin arribar-nos. Encara no he pogut parlar amb el director de les obres, ja que m’agradarà i vull saber l’estat real de la construcció, perquè el que hem hagut de fer en la última Comissió de Govern és assumir-ne l’adjudicació de les obres. La primera adjudicació que és va fer d’aquesta obra d’ampliació, va tramitar-la el Patronat com Entitat i…compte!, ens hem trobat que la Diputació de Tarragona ens va comunicar que paralitzava i procedia a la retenció de les subvencions de les tres o quatre certificacions que ja s’havien fet de les obres, perquè la subvenció s’havia demanat en nom de l’Ajuntament i les certificacions d’obra els havien arribat procedents del Patronat. Per tant hi havia una disconformitat pressupostària que van obligar a la retenció dels ajuts programats. Per que ho entenguis: tant les adjudicacions, la sol·licitud de subvencions i les corresponents certificacions d’obra s’havien de tramitar a través de l’Ajuntament. En aquest cas, l’Ajuntament com a Ens oficial, tenia d’haver convocat un concurs públic, publicar-ho al butlletí oficial i adjudicar-ho a l’empresa que hagués fet la millor proposta. Pel que sembla aquesta adjudicació és va fer directament des de el Patronat, entrant en una contradicció evident. Tot això s’ha hagut de rectificar, tornar-ho a ordenar i l’Ajuntament ha signat com a pròpia l’adjudicació que en el seu moment va fer el Patronat i seguir el mateix procediment per refer les certificacions igualment signades per l’Ajuntament d’Alforja per canalitzar les subvencions. Per resumir-ho: ara ens cal aclarir aquesta diferència de criteris i competències entre el Patronat i l’Ajuntament.
-Els nous contenidors de deixalles, quan està previst posar-los en funcionament…?
-La data per inaugurar-los no la tenim perquè ha sorgit un problema greu en la ubicació dels contenidors del Camí de Sant Antoni. Sembla ser que l’ubicació que va proposar l’antic equip de govern de l’Ajuntament, no hi van caure o no es va tenir en compte el fet de que la zona que van assenyalar per la col·locació d’una bateria de sis contenidors hi passava una línia elèctrica soterrada que arriba fins a l’escomesa de les caixes de distribució dels xalets del Pep Salvadó i de la Magda Jassans i hem demanat assessorament al Consell Comarcal que és qui té les competències pertinents, per una nova ubicació dels contenidors, per que FECSA ens demana molts diners per canviar el sentit de la línia. Te’n recordes del cable aeri famós i el pal de la llum que l’aguantava al bell mig del Camí de Sant Antoni i la lluita del Pep Taca per que traguessin aquella baluerna estrambòtica…?
-I tan que me`n recordo i de les emprenyamentes del Pep…
-Doncs tot resta pendent de la decisió del Consell Comarcal.
-Voldria alcalde, plantejar-te la pregunta del milió…
El Josep em clava una mirada de sorpresa i crec endevinar-li que ell mateix és pregunta per on li sortirà el beneït que té al seu davant…
-Es tracta de les polèmiques normes urbanístiques, el famós POUM. Què pensa fer l’actual equip de govern. Ha quedat tot parat…? Com ho tenim això…
-El tema del Pla d’Urbanisme, la regidoria corresponent està fent les gestions oportunes, lliurant consultes a Medi Ambient per comprovar en quina situació ens trobem i ens hem donat un termini de tot el que resta del mes d’agost i el que calgui de setembre per tornar a revisar tots els expedients i les al·legacions presentades. Farem un estudi el més complert possible de les respostes de l’anterior Ajuntament i les sotmetre’m al criteri del tècnic d’urbanisme de la Diputació de Tarragona que li pertoca a l’Ajuntament d’Alforja. La nostra intenció és que abans de finalitzar l’any poder dictaminar una segona aprovació inicial. De tot això tan complicat, d’aquesta pregunta que tu has qualificat com la del “milió” ja en parlarem més endavant.
-Entenc perfectament que en aquests seixanta dies transcorreguts, prou feina teniu alcalde i regidors de posar-vos al dia de tota la problemàtica del poble. Això no obstant, t’agraeixo que m’hagis concedit aquesta estona. Em permetràs però una última qüestió. Hem parlat abans amb la gravadora parada de l’especial idiosincràsia del nostre poble. Com alcalde et consideres capacitat per rebaixar aquestes tensions, aquesta divisió que tan de mal ens fa a tots plegats i aconseguir una reconciliació, un enteniment i que Alforja torni a ser el bressol d’iniciatives socials, cíviques i culturals, el poble capdavanter que havia estat en èpoques no massa allunyades. Pensat la resposta ni que tan sols sigui un minut.
Alforja ha de tornar aconseguir que treballem plegats per un objectiu comú.
-Jo penso que no serà gens fàcil. Però l’objectiu ha de ser aquest. De la referència que has fet la nostra idiosincràsia tan especial, repeteixo, no serà fàcil. Hi pot haver tensions i malentesos, divisions endarrerides de molts anys però penso que Alforja ha de tornar aconseguir que treballem plegats per un objectiu comú. Que ens podem tornar a mirar cara a cara i parlem i dialoguem a la recerca d’una entesa de tot el poble. Crear una Comissió d’Entitats de la vila que és reuneixin periòdicament cada tres o quatre mesos i que les activitats d’uns mai puguin destorbar la dels altres i anem tots a una. Això et puc assegurar que el regidor de cultura ho té com una prioritat. Som un poble petit i al llarg de l’any tenim dates sobrades per a tot i fora bo poder treure a la gent de casa, que hi participin en tots els esdeveniments i fomentar la convivència amb les entitats, sempre al capdavant i quan no puguin assolir els objectius que s’han marcat, cercar l’ajut i el consell de l’Ajuntament. Penso que és pot arribar aconseguir. No serà fàcil ni qüestió de seixanta ni cent dies. Tan de bo que al final d’aquesta legislatura poguessin dir que al nostre poble es respira un altre ambient.
-No voldria amoïnar-te més. L’INFORMATIU d’aquest trimestre acostuma sortir en les vigílies de la nostra Festa Major. M’agradaria que aprofitessis aquestes pàgines per adreçar-te als vilatans d’Alforja amb motiu d’aquest esdeveniment, sens dubte, la més arrelada de les nostres tradicions. Un missatge convidant a la convivència. Allò que t’empesquis en aquest moment…
-M’agafes en fred. En el programa de la Festa Major ja desenvoluparem aquesta invitació. Penso que tots els actes de la Festa Major, resten oberts a tot el poble i tothom està convidat a gaudir-los intensament. Des de l’Ajuntament es programaran uns actes el més participatius possibles i tan de bo siguin l’inici d’un canvi de cicle, d’aquesta convivència tan desitjada i que la Festa Major sigui de tots i per tots.
Gràcies Josep, gràcies alcalde per la gentilesa d’haver-me concedit una estona del seu temps i en la que crec sincerament que hem desenvolupat una conversa distesa, civilitzada i profitosa.
Gonçal Évole.
“Entrevista a Josep Viñas Juncosa” L’Informatiu, Any 2007
