El Josep Aragonès, Lo Pep “Manyana” com el coneixen els seus convilatans, és des de molt aviat i conjuntament amb el Jordi Olivé, un altre dels nostres fotògrafs reconeguts.
Aquesta afició l’ha sabut compaginar amb el seu ofici de pintor, que va aprendre de la mà del Juanito Simó encara que anys després, va independitzar-se per crear la seva pròpia empresa. Ara és el seu nebot qui dóna continuïtat al seu ofici de tota la vida, perque com diu: ja no està per a pujar bastides.
Però amb la seva Pentax analògica si que el veiem en cada festa o celebració del poble repensant cada un dels seus tirs. “Jo no sóc com el Jordi, ell sí que tenia bon ull”. I és cert, aquest només necessitava un tir, en canvi, el Pep, sense cap dubte ha sabut valer-se d’altres recursos i ha seleccionat els seus temes, encara que la quantitat de tirs sigui més gran.
“No vaig poder fer fotos a la festa del Pataco … La tornaran a fer? Una festa així és bona pel poble. La pel·lícula no es va enganxar en el carret i es va passar el dia disparant sense que el rodet passés d’un costat a l’altre.” Són coses que sempre han passat amb la pel·lícula analògica, ara les càmeres et diuen: no hi ha targeta, però aquest món és encara un desconegut pel Josep.
Ara el temps li sobra i se’l distribueix entre ajudar a la seva germana, una cervesa al bar del parc i el manteniment de les flors del seu jardí, en una propietat heretada d’uns amics, des de la que es té una magnífica vista d’Alforja. Aquí també s’hi ha muntat un petit laboratori fotogràfic en el que passa hores i hores però on li sembla que el temps no transcórrer. Aquesta és possiblement, la seva habitació preferida, gaudeix cada instant, organitzant el seu arxiu, revelant, positivant, investigant amb noves químiques i retocant després les fotos amb pinzells.
El Jordi Olivé qui li va proposar fer un curset
Un dia així, va començar tot de la mà del Jordi Olivé, qui li va proposar fer un curset quan van coincidir a la Coral Floc. La seva primera càmera va ser una FET – 4, “Amb l’ajuda, primer del Jordi i també del Josep Fusté, vaig anar perfeccionant la tècnica”. Després vindria el seu pas per l’Agrupació Fotogràfica d’Alforja i anys més tard, de la mà del Josep Maria Ribas i Prous, per l”Agrupació Fotogràfica de Reus, una agrupació a la que s’ha mantingut fidel fins que recentment va ser privada del seu local de reunions.
Sense la fotografia m’hauria mort
Les seves fotos són conegudes al poble, han estat exposades en diferents ocasions: “Festes i Gent” per exemple. A més ha estat mereixedor de diversos premis entre ells dues Medalles de Puigcerver en la seva vessant nacional i déu Medalles Puigcerver de tema local. El seu guardó més distingit ha estat el Premi Beca Ciutat de Reus de Fotografia l’any 2000, per una col·lecció de 14 fotos de reportatge del “Mercat al Mercadal”. Premis que sempre són benvinguts i incrementen la satisfacció que reporta una afició com aquesta.
Però en el cas del Pep, més que això la fotografia ha sigut una taula de salvació davant una mort segura. En un moment determinat de la seva vida el suïcidi de la filla de la seva parella i la posterior “mort accidental” d’aquesta última en estranyes circumstàncies l’empenyeren a un abisme difícil de sortir. Va ser la fotografia la que el va rescatar d’aquest forat.
“-Com hauria sigut sense la fotografia?” Encara recorda la pregunta en boca del Jordi Olivé.
“-M’hauria mort Jordi.”
Rogelio Portal
Nota: El treball fotogràfic de Josep Aragonès serà exposat pròximament en Alforjastark
