“Als amics Joaquim i Joaquima de Balcells en recordança dels dies d’Alforja”.
Aquesta és la dedicatòria que encapçala el llibre Das Katalanische escrit pel lingüista suís Wilhem Meyer Lübke en una de les seves llargues estades a Alforja. Concretament a ca l’Aleu la casa pairal de la família Balcells a la placeta de l’Abadia, al costat de l’església d’Alforja. Fa alguns anys encara funcionava com a sala Parroquial, avui el seu estat és ruïnós i està previst que la seva demolició sigui imminent.
Joaquim Balcells i Pinto va néixer a La Laguna, Tenerife en 1890 però als vuit anys es traslladà a Catalunya on es formà i desenvolupà la seva carrera. Va ser fill de mare illenca però el seu pare era d’Alforja. Els Balcells devien estar emparentats amb els Aleu o també cap la possibilitat que haguessin comprat la casa i els haguessin traspassat el renom, ja que els Balcells eren coneguts com ca l’Aleu i grans terratinents, encara una partida de vila en amunt, té el nom de Mas de l’Aleu. Balcells va fer els seus estudis a Barcelona i aviat va sobresortir com un dels grans llatinistes del primer terç del segle XX, traduint els clàssics llatins que publicà la prestigiosa Fundació Bernat Metge.
Joaquim Balcells i Pinto va néixer a Tenerife però els seus pares eren d’Alforja. Els Balcells devien estar emparentats amb els Aleu o cap la possibilitat que haguessin comprat la casa
També sobresortí com a pedagog, tant, que els seus deixebles no s’acontentaven amb les hores de classe i sovint, quan aquestes finalitzaven, el seguien camí de casa seva i pels carrers continuaven les seves converses i ensenyances. Va ser membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i també del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Quan ocupava aquest càrrec, va haver de cridar l’atenció a un professor obscur, falangista, que donava classes particulars i descuidava les que havia d’impartir com a funcionari. En esclatar la sublevació del 1936, aquest element es venjà anant als comitès revolucionaris i denuncià a Joaquim Balcells com una personalitat desafecte a la Generalitat i perillosa pel règim de la República. Uns exaltats l’anaren a buscar a la Universitat on impartia les seves classes i va haver de fugir sense poder acomiadar-se de la família. Va poder escapar perquè va ser avisat i Ventura Gassol ho arranjà perquè podés sortir de Catalunya vers França, d’allí passà a Suïssa, on al poc temps hi morí d’enyorament o qui sap si de manera voluntària, per no entendre el que passava a la seva pàtria.
Els estius els passava a la seva casa d’Alforja amb tota la família i el 1925 hi convidà el seu admirat mestre Wilhem Meyer Lübke
Balcells els estius els passava a la seva casa d’Alforja amb tota la família i el 1925 hi convidà el seu admirat mestre Wilhem Meyer Lübke. Meyer era un dels lingüistes més prestigiosos d’Europa i havia encaminat les seves investigacions de com les llengües preromanes havien passat al llatí. El 1890 va publicar una Gramàtica de les llengües Romàniques, on afirmava que el català era un dialecte del provençal, però durant la seva estada a Alforja a la casa dels Balcells, la seva filla es posà malalta i li aconsellaren que el clima sec d’Alforja li seria beneficiós per la seva dolença. Meyer Lübke ho aprofità per aprofundir en l’estudi del català, comparant-lo amb les demés llengües romàniques, arribant a la conclusió que el català tenia uns trets ben concrets que el diferenciaven tant del provençal o occità com del castellà i el portuguès i per tant no es tractava de cap dialecte sinó d’una llengua.
A partir de la publicació d’aquests estudis redactats en part a Alforja, Das Katalanische (El català), la nostra llengua començà a ser respectada a Europa, això si, amb la controvertida oposició de Ramon Menèndez Pidal, que continuà dient que el català era iberoromànic i per tant un dialecte del castellà. Meyer Lübke que havia nascut el 1861 a Düberdof (Suïssa), va morir a Bonn el 1936, al mateix any que moria Joaquim Balcells el seu deixeble a l’exili.
A partir de la publicació d’aquests estudis redactats en part a Alforja la nostra llengua començà a ser respectada a Europa
Com hem dit Balcells morí a l’exili, sense poder publicar la darrera traducció que havia fet de les Bucòliques de Virgili. De l’original, Balcells en donà una còpia a Sugranyes de Franch i una altra copia, va fer cap a la fundació Bernat Metge on Miquel Dolç les publicà fent hi petites modificacions apropiant-se l’autoria. Han hagut de passar més de seixanta anys per posar les coses al seu lloc.
Quan feia 40 anys de les morts dels dos lingüistes, i mort el dictador, el doctor de filologia catalana Josep Moran Oceranjauregui, mobilitzà la universitat de Barcelona i la gent d’Alforja per a retre’ls homenatge i erigir un monòlit en memòria dels dos lingüistes. A l’acte hi acudiren molts dels seus deixebles entre ells personalitats com Francesc de Borja Moll, Lluís Soler Sabarís, Josep Vergés, Maluquer de Motes, Ramon Sugranyes de Franch entre d’altres.
Els darrers anys, el monòlit ha estat descurat (al carrer Bolcador sota de la paret de l’església), sense donar-li el tracte adequat per tot el que representa per la llengua catalana. Amb motiu de la publicació el 2009 de les Bucòliques de Virgili traduïdes per Joaquim Balcells i il·lustrades per Jassans, es demanà al nou Ajuntament, el canvi d’emplaçament del monument per col·locar-lo en un lloc digne. L’indret escollit va ser el Parc dels Amics d’Alforja, en l’espai de jardins davant la porta d’entrada de la sala rodona. Allí resta per a recordar a les noves generacions, que a la nostra vila, si gestà el primer estudi seriós que reconeixia el català, com una llengua diferenciada amb caràcter propi.
Miquel S. Jassans
Informatiu núm. 69. Segona època, abril-juny 2010. Alforja
Nota:
Situat inicialment al carrer Bolcador sota de la paret de l’església, havia quedat en segon terme amagat darrere la bateria de contenidors de brossa, en un escenari que menystenia l’atenció que l’octubre de 1976 se’ls va voler demostrar. Un cop inaugurada la remodelació de la sala Rodona, el monòlit d’homenatge a Joaquim Balcells i Pinto i Wilhelm Meyer-Lübke es va traslladar al 2010 al jardí de la part posterior de les instal·lacions del Parc. La intenció segurament era la millor, no obstant això el trasllat dut a terme en el 2010 ha apartat al monolit de la vista de molts i l’ha relegat a un lloc poc significatiu i sense cap relació amb el personatge en qüestió.
L’eminent i lamentable demolició de Ca l’Aleu, un dels casalicis més emblemàtics del nostre poble i la casa en la qual Joaquim Pinto residia, podria, no obstant això, donar lloc a un espai públic emblemàtic i accessible on col·locar-lo definitivament. Una placeta que portés el seu nom, un lloc a l’altura de la seva obra, on celebrar recordar i projectar la catalanitat i els valors que li són inherents. Rendint d’aquesta manera el degut respecte a aquesta reconeguda personalitat. Des d’AlforjaStark esperem que les autoritats i institucions competents analitzin i estudiïn aquesta proposta.
