El dissabte passat va ser presentat a Alforja el llibre: El Grup Actiu de Pagesos d’Alforja (SEGE), 1969-1991, publicat per l’editorial Ganzell i escrit per Joan Gamundi. “Pels qui estimem la pagesia de casa nostra, Gamundi és un d’aquells personatges de referència, realment entranyable, de qui valorem la seva dedicació a conèixer l’autèntic capital del nostre entorn agrícola, la seva gent. El bagatge acumulat durant les quatre dècades d’activitat professional el converteixen en un testimoni privilegiat de l’evolució de l’agricultura i —de manera ben especial de les formes d’organització existents.”(Jordi Just Miró)
L’any 1969 es formava a Alforja el segon grup de formació contínua a tot l’Estat dedicat a l’experimentació aplicada del cultiu de l’avellaner, especialment de secà, i les seves alternatives possibles al monocultiu. Al darrere de la iniciativa hi havia Joan Gamundi Vilà, que llavors era agent del desaparegut Servei d’Extensió Agrària, que entre altres funcions tenia la de donar assessorament a vora quaranta pobles del Baix Camp, el Tarragonès i el Priorat. Gamundi, que havia estat impulsor del Grup de pagesos de Mont-roig (pioner a l’Estat), va voler repetir la fórmula a Alforja, un territori on l’avellaner era monocultiu.
L’any 1969 es formava a Alforja el segon grup de formació contínua a tot l’Estat dedicat a l’experimentació aplicada del cultiu de l’avellaner, especialment de secà …
«Així, a principis de 1969, vam iniciar un curset de formació agrària», explica Gamundi. En aquella trobada, que va comptar amb la presència de 25 pagesos, es va parlar de renovacions de plantades, plagues, malalties, adobats, comercialització, desherbants i regs entre altres qüestions. «A continuació, vam agafar una parcel·la de gairebé una hectàrea d’avellaners per treballar en comú i fer les primeres experimentacions aplicades a l’avellana de secà», detalla Gamundi. «Era una cosa que no s’havia fet mai, i de fet els pagesos presumien de ser pioners a tot el món a fer aquesta investigació», recull. D’aquesta manera va néixer el Grup de pagesos d’Alforja de formació continua, una entitat que seguia les passes de la seva predecessora de Mont-roig. Les primeres reunions, detalla Gamundi, es feien a la nit, al saló d’actes de la Cooperativa.
Però crear un grup permanent en aquella època no estava ben vist. Més aviat era il•legal. Només el “Frente de Juventudes”, en el cas dels joves pagesos, i la Secció femenina, en el cas de les dones, eren els que ho podien fer». Per això, tal com ja li havia passat amb els pagesos de Mont-roig, un director general del Ministeri d’Agricultura li va dir que els integrés a dins de la cooperativa. En aquest cas, però, no ho va fer. Així i tot, el grup d’Alforja va seguir treballant durant força anys en aquell projecte pioner. Joan Gamundi ha recollit tota aquesta història en el seu nou llibre.
Cristina Serret
