L’edició núm. 89 és al nostre pesar l’últim número de l’Informatiu d’Alforja. La baixada del nombre de subscriptors, la pujada dels costos d’impressió, la retallada de les subvencions i la pèrdua de rellevància dels mitjans impresos locals, són algunes de les causes a les quals podem atribuir la mort de la publicació. Encara que més que res cal esmentar el lògic esgotament físic dels seus principals promotors: Antoni Pujals Rebull i Gonçal Èvole Hurtado les persones que durant aquests 22 anys, amb el seu esforç i voluntat, han estat els artífexs indiscutibles d’aquesta empresa.
Antoni Pujals Rebull és sense dubtes l’ànima de la revista i qui per descomptat ha imposat la seva visió, el seu criteri i la seva particular manera de fer les coses. Encara que res hauria estat igual sense la inestimable ajuda del Gonçal Èvole Hurtado, qui segons les seves pròpies paraules “equilibrava la balança”.
A més a més d’això caldria esmentar una llarga llista de col·laboradors, persones a les quals apassionadament els mou el desig de comunicar i sense les quals el projecte no hauria tingut sentit. Entre tots han narrat en les seves pàgines un bon grapat d’anys d’història del nostre poble i això salvant les distàncies ideològiques molta gent hauria d’agrair-ho.
La publicació estava a punt de complir 25 anys d’història
La publicació estava a punt de complir 25 anys, una llarga història, que no es pot resumir amb poques paraules. Els inicis es remunten a l’any 1993, aleshores la revista es denominava Informatiu Amics d’Alforja, ja que depenia d’aquesta entitat. A partir de la desintegració dels Amics d’Alforja, la revista passà a dir-se: Informatiu d’Alforja i es creà una nova entitat per gestionar-la: Associació de Publicacions Cíviques i Culturals d’Alforja.
Han estat anys en els quals hi ha hagut de tot, penes i alegries, oprobis i elogis, acusacions i reconeixements, encerts i equivocacions. Res que pugui ser aliè a aquesta labor i res que al final pugui no ser superat pel temps i l’experiència. No basten la lectura dels seus 89 exemplars per conèixer la seva història, és necessari per conèixer-la tota, llegir a més a més altres publicacions (que tampoc han sobreviscut) i amb les quals involuntàriament o voluntàriament va entrar en confrontació.
L’Informatiu i la Coral Floc són excepcions a la regla.
En una ocasió parlant del tema amb algú que coneix molt bé com són les coses al nostre poble, i que a més a més no simpatitzava en l’absolut amb la revista, em va a confessar que la proesa d’aquests dos personatges és inqüestionable i va a afegir – “en un poble com Alforja on la gran majoria d’empreses que han vist la llum, tot i l’embranzida inicial, decauen molt ràpidament, l’Informatiu i la Coral Floc són dues excepcions a la regla”.
Aquest mal per descomptat no és endèmic del nostre poble, però prova que és la voluntat personal la que tira del carro en aquests i tants altres casos. L’existència al nostre poble d’un mitjà imprès en temps com aquests és pràcticament inviable sense l’esforç d’una o dues persones que a la llarga sustenten sobre les seves espatlles el pes principal. Tasca que difícilment podrà ser reconeguda en la seva justa mesura pels seus contemporanis. Una labor altruista, a vegades molt mal recompensada, que no reporta guanys, i que porta aparellada una esgotadora recaptació porta per porta per tal de tancar els comptes. Una labor que naturalment els ha omplert de satisfacció i orgull tot a pesar de la impossibilitat d’acontentar a tothom.
És cert que podem comparar-los amb el Jordi Olivé i la seva Coral Floc, amb una gran diferència: que aquest bon previsor, va saber anticipar-se i delegar en bons continuadors la direcció de la Coral (si hagués estat a càrrec de l’associació fotogràfica d’Alforja segur que també l’hauria salvat de l’extinció). En el cas de l’Informatiu i a resultes del desig precipitat de l’Antoni de no continuar, això no ha estat possible del tot.
El destí de la revista va quedar en mans un grup de gent entre els quals es trobaven Anton M. Cochs Estivill, Aurora Balcells, Miquel Taverna Balcells i Albert Joanpere entre altres. El primer va figurar en algunes ocasions com a col·laborador tècnic de l’Informatiu, la segona és funcionària de l’Ajuntament d’Alforja i està present en diverses entitats del poble, el tercer ha estat des de sempre un dels principals col·laboradors i el quart un dels principals suports econòmic de la revista. Tots dos han estat els encarregats de procurar un relleu i conformar un nou projecte en aquesta ocasió amb el títol de “Revista d’Alforja”.
No fem més que lamentar aquesta disfunció, però ho entenem perfectament
L’Informatiu d’Alforja, el de l’Antoni i el Gonçal en el qual moltes vegades vaig tenir l’honor de col·laborar, segur que molts mai l’oblidaran. No faltarà el dia en què ho enyorem com fem avui amb els cinemes, les orquestres, l’Associació d’Amics d’Alforja, i tota una multitud de bars i comerços repartits per tot el carrer de la Font, que ja no formen part del nostre paisatge quotidià. Potser perquè en part comparteixo un propòsit similar, no faig més que lamentar aquesta disfunció, però ho entenc perfectament i no puc fer més que desitjar que aquesta vocació informativa de l’Antoni i el Gonçal continuï materialitzant-se d’alguna manera fins que el cos aguanti.
Rogelio Portal
