L’última execució a garrot vil a Reus
Exactament el dia 1 de juliol de 1897, va haver-hi un assassinat a Alforja. Domingo Amorós Anguera va matar la seva mare Maria Anguera Cavallé, aquest fet però té una altra trascendència, i és que el culpable d’aquest crim, va ésser el protagonista de l’última execució pública a garrot vil a Reus.
Domingo Amorós després d’haver comès la mort de la seva mare, va refugiar-se a la casa d’un amic perquè li donés sopar
Domingo Amorós després d’haver comès la mort de la seva mare, va refugiar-se a la casa d’un amic perquè li donés sopar, al·legant que casa seva estava tancada. Al matí del dia següent es va descobrir el crim. Les autoritats varen detenir a Domingo Amorós i ell, davant mateix del cadàver de la seva mare, es va declarar culpable del parricidi. Va ser conduït a la presó de Pilats de Tarragona el dia 19, es va celebrar el judici, la sentència fou: condemnat a morir a garrot vil.
El Tribunal Suprem va confirmar la sentència, que s’havia d’executar a la ciutat de Reus. El Centre de Lectura i l’Ajuntament de Reus, van demanar que es commutés la pena de mort per la de cadena perpètua, però el perdó va ésser denegat.
El dia 16 de desembre de 1898, de matinada va ser tret de la presó de Reus (situada llavors a la plaça del Condesito) i assegut en una cadira a dalt d’un carro, traslladat fins a la plaça del Roser (on hi ha ara l’ edifici de la SAFA, llavors una ermita), allí estava plantat el cadalç per dur a terme la sentència.
A la plaça del Roser estava plantat el cadalç per dur a terme la sentència.
Domingo Amorós anava acompanyat de dos sacerdots, bastant resignat, va morir demanant perdó públicament, quan ja tenia l’argolla al coll. Va ésser executat al matí i el seu cadàver va estar exposat fins a mitja tarda, en què el botxí li va treure l’argolla i el va col·locar dins del taüt. Tot seguit es va retirar el patíbul de la plaça del Roser. L’última execució pública a garrot vil a Reus, va tenir com a protagonista a Domingo Amorós, ara fa cent anys, eren uns altres temps i era una altra gent molt diferent, que tenia com a lema allò tan sentit de “qui la fa la paga”.
Antoni Pujals
El succés forma part de la literatura de canya i cordill a Reus:
En Alforja, hermoso pueblo / del Campo de Tarragona
se cometió el gran crimen / que relataré ahora;
y lo quiero relatar con / con todos sus por menores
para que se entere todo el mundo / de esta historia de horrores.
Un hijo, ¡ Horrorizaos! / a su madre asesinó
¡ A su madre que en mal hora / á tal hijo concibió.
La pluma se me resiste / a describir tanto mal,
y mi mano está temblando / pensando que el criminal…
