Amb la seva suspicaç manera d’abordar qualsevol problemàtica Jordi Évole (qui com sabem es considera un alforgenc més), ens desvetllava el passat 20 d’octubre: Astral. Un material que ens acosta a una realitat que per vergonyosa molts prefereixen ignorar, el fenomen de migració i les seves conseqüències. Encara que enfoca únicament una de les seves arestes, la pèrdua de vides humanes en el mar causades pel flux migratori des de països africans fins a Itàlia, un dels pocs països europeus que s’ha involucrat seriosament en aquesta problemàtica.
El documental del Jordi Èvole ens mostra part del treball que per contrarestar-ho exerceix l’O.N.G. catalana de salvament Proactiva Open Arms (POA) mitjançant l’Astral, un iot de luxe re-condicionat per al rescat marítim. La principal missió del qual és rescatar del mar als refugiats que arriben a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa seguint rutes llargues i perilloses on es juguen la seva vida.
Proactiva Open Arms no és l’única organització sense ànim de lucre que contribueix en aquesta tasca tampoc és la més important, és simplement una més i possiblement és la que més s’arrisca endinsant-se en les aigües territorials de Líbia, on amb molta freqüència succeeixen tragèdies a les que ningú atén. Entre totes les ONG Juntes s’encarreguen de socórrer quasi al 20% de les víctimes. Un alt percentatge que no pot ser atès amb els insuficients recursos que Europa hi compromet.
Un dels integrants de la tripulació de l’Astral és Guillermo Cañardo, un dels nostres convilatans
L’exposició de la tragèdia i el treball de Proactiva Open Arms, tant en l’Astral com en altres documentals, malgrat un profund recolliment ens va portar d’altra banda una grata sorpresa en saber que un dels integrants la tripulació d’aquesta embarcació és Guillermo Cañardo un altre dels nostres convilatans que viu al nostre poble des de fa 17 anys.
La relació del Guillermo amb el mar i la navegació començà a la infantesa inculcada pel seu pare. Primer amb un patí català (una embarcació que es condueix sense timó) l’últim ha estat participar el passat 6 de desembre en la Mini Transat 6.50 (una regata transatlàntica en solitari i sense assistència per a velers de 6.50 metres d’eslora). Va ser just després de tornar d’aquesta experiència, que va conèixer la labor de Proactiva Open Arms a través d’un programa de TV, en una entrevista al seu director Òscar Camps. S’hi posà en contacte i s’oferir a col·laborar.
La seva doble condició de metge i navegant li obriren les portes a la seva primera expèriencia com a voluntari a Lesbos
La seva doble condició de metge i navegant li obriren les portes a la seva primera experiència com a voluntari a Lesbos. Però la seva ubicació ideal era l’Astral, el projecte que ja tots coneixem i en el qual s’implicà fins hi tot des del seu re-condicionament i adequació durant el mes de maig d’aquest any. També va estar present en la primera travessia del veler des de Badalona fins a la seva base a Malta. Durant tot aquest temps s’han dut a terme 7 missions, en les quals han navegat més de 8.000 milles nàutiques.
Guillermo ha estat present en 5 d’aquestes missions, violant fins i tot un dels preceptes de la ONG: no estar més de 15 dies continuats en el mar. Un fet que va passar puntualment davant la fallida del metge que l’havia de rellevar. Actualment ha renunciat a la seva plaça de metge a l’hospital i únicament presta servei com a personal d’ambulància des del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques). Quan no pot disposar de suficients dies inclús s’acull a un permís sense remuneració (sou), estipulat en el seu contracte que li permet poder dur a terme aquesta labor.
Són històries difícils d’explicar
Tal com la qualifica Guillermo no hi ha dubte que la seva és una experiència gratificant. Hi ha dies tranquils, segons ens explica en els que fins hi tot et sents afortunat perque has salvat la vida d’un nadó. Són històries difícils d’explicar, per això compartim alguns dels seus comentaris extrets del seu mur de Facebook.
“Han sido 14 días muy intensos, de trabajo continuo, extenuante a veces, con jornadas de hasta 28 horas, durmiendo poco, pero tremendamente gratificante. Nunca había tenido la oportunidad de ayudar a tanta gente, qué bonito es localizar un bote atiborrado de personas, familias enteras asustadas, y poder navegar a su lado dándoles seguridad. Qué fantástico es poder ser los primeros europeos con los que se encuentran, después de pasar múltiples penurias huyendo de un país arrasado por la guerra, y decirles: ” Wellcome to Europe”, “you are save now”, “we’re going to stay with you”. Nos han aplaudido, nos han cantado, nos han abrazado y besado, he visto a niños mirarte como si fueses un Rey Mago….y esto es algo que te llena el alma”. (4 de març 2016)
En canvia ens diu que altres dies són terribles i sents impotència davant de la mort de tanta gent. Especialment dur ha estat aquest mes d’octurbre que s’han trobat amb situacions que han sobrepasat els límits de lo conegut. El dia 3 i el 4 més de 6000 persones es llançaren al mar, una xifra incapaç de ser assumida amb els recursos actualment disponibles. “Aquest dia ens quedarem sols a alta mar davant més de 10 barques i més de 2000 persones” ens explica el Guillermo:
“Esta es la triste y cruda realidad de lo que está pasando en nuestro Mediterráneo y creo debe ser conocida. Estos últimos días miles de personas han intentado buscar su oportunidad de vivir con dignidad, desgraciadamente no hemos tenido suficientes medios para socorrerlos a todos, y mucha gente ha muerto de manera terrible. Asfixiados y aplastados en barcas sobrecargadas, ahogados en el mar, de sed o simplemente de agotamiento mientras esperaban un rescate que no llegó a tiempo. Será difícil olvidar la expresión de sufrimiento de los muertos que hemos tenido que cubrir con sus sudarios. Descansen en paz. Para sobrellevarlo me quedo con los que si pudimos salvar, su alegría, sus cantos, sus bendiciones y su agradecimiento. Y sobre todo me quedo con los inocentes, cientos de bebés y niños, a ellos conseguimos salvarlos a todos. Un abrazo!! “(8 d’octubre 2016)
“Hola amigos!!, anoche tuvimos un rescate especialmente difícil de una barca de refugiados que se hundía. Fue durante la noche, sin apenas visibilidad, con olas de hasta 2,5 metros y dentro de las aguas territoriales Libias. Entre los gritos de terror de la gente conseguimos rescatar 113, muchos de ellos ya caídos al agua. Después buscamos con nuestros focos otros posibles supervivientes, entre ellos una chica de 16 años y un crío de 3 años que cayó al mar de los brazos de su madre empujada por las olas, no conseguimos encontrarlos, sin rostro y sin nombre serán ahora para el mundo sólo una fría cifra. Entre los supervivientes que embarcamos un hombre nos habló y nos dio las gracias en un perfecto español, habíamos sacado del agua un muy educado profesor de español en África. Extraño lugar este, donde la vida y la muerte se tocan y se abrazan. Hasta pronto!!” (13 d’octubre)
La travessia més solidària de l’alforgenc Guillermo Cañardo (CANAL REUS TV)
La tasca de Guillermo Cañardo en el marc d’una organització com Proactiva Open Arms és admirable. I lo mateix es pot dir de multitud de persones, que de la mateixa manera que ell, s’impliquen desinteressadament en aquesta causa. Però ells són només la punta de l’iceberg. Darrera d’ells hi ha gent com tu i com jo, integrants de la societat civil aportant inclús petits donatius sense els quals no hauria estat possible i sense els quals no es podria seguir endavant. L’ Astral va tornar la setmana passada al port de Badalona, per a afrontar el manteniment pertinent i alguna reparació de tipus menor. Però no tardarà molt temps a tornar al seu lloc d’operacions “entregat a la lluita per la supervivència dels desemparats, dels que no importen, els que moren sense nom”.
Hi ha diferents vies per fer-ho, pots informar-te al següent enllaç: Ajuda a Proactiva Open Arms
