Gerard Salvat no pot ni vol oblidar el fet de procedir de família pagesa, i sobretot aquells anys 40, quan el camp, sacrificat, va alimentar tot Espanya. Les avellanes, tan importants en aquest poble del Baix Camp, van ser un dels seus combustibles infantils. El pare, Joan Salvat Bodro, s’hi va dedicar i el fill ha honorat la seva memòria, dedicant-li una novel·la, ”L’àngel del fracàs”, que és un magnífic compendi dels anys paterns de combat per la República, defensant-la en la guerra, enyorant-la en l’exili a França i Alemanya i resistint les dècades de franquisme, amb la particularitat – no habitual en biografies- que l’autor del text, el fill, pren la personalitat del pare per narrar la seva vida de 93 anys, que és, alhora, la vida d’aquella generació sacrificada, que passà de l’esperançat minut de glòria a una gairebé eternitat de fracàs.
Gerard Salvat va créixer en el dolor d’aquells temps i, per l’any del seu naixement, el 1944, té l’edat per haver viscut tot el que va venir després, sobretot a partir dels 60: els aplecs catalanistes a La Selva del Camp i Alforja (amb ell mateix en un paper entre els protagonistes), la seva vinculació local als Amics d’Alforja (amb els mestratges civils de Josep Taverna i de Josep Fusté, homes que formaren la joventut d’aquells temps, amb classes de català, excursionisme, etc.), després amb l’Assemblea de Catalunya (1971), més tard, amb la mort de Franco, la recomposició dels partits, i el socialista –que tantes esperances va generar llavors- va ser la seva opció, triada entre els companys del poble que manifestaven una clara sensibilitat per una esquerra social catalana, democràtica i no dogmàtica, distanciant-se tant del catalanisme convergent com del comunisme.
A Moscou cercant una veritat amagada
Gerard Salvat té una visió àmplia de la problemàtica humana, vull dir que no s’ha quedat, només, amb els avellaners que el volten (amb l’importants que són per les economies locals, enfonsades pels monopolis diversos), amb les misèries de la política –també local i, per extensió, catalana que coneix molt bé- i, en fi, ha anat molt més enllà cercant el que donaria una explicació a tot plegat.
Un llibre de Noam Chomsky –“Hegemonia o Supervivencia”– que es referia en un capítol a la crisi dels míssils a Cuba, el 1962, el portà a Moscou, directament, amb la seva dona, Montserrat Rull. Fou el 2012, en ocasió dels 50 anys d’aquella història entre Estats Units i la URSS que hauria ben bé pogut acabar amb la història humana, si no arriba a ser pel seny d’un militar soviètic, Vasily Arkhípov (1926-1998). Un fet –silenciat a l’URSS, però també als EUA-, el del submarí perseguit i bombardejat per la flota nord-americana, on el nostre heroi es va negar a disparar l’arma atòmica contra els vaixells d’EUA, com pretenia el capità.
Amb el seu bigotet de galant tropical, Salvat ha estudiat a fons aquest escenari calent de la Guerra Freda: ha regirat tota mena de documents, ha demanat informació i, ja dic, una visita i entrevista a la vídua del capità rus, Olga, a Moscou, per aclarir la “hazaña” antibèl·lica del seu marit. De tot plegat, n’ha fet un audiovisual –ple d’emoció històrica- que és un al·legat contra l’estupidesa dels humans i, sobretot, dels qui estan al capdamunt.
De tot plegat, n’ha fet un audiovisual ple d’emoció històrica
La implicació de Gerard Salvat amb la història Vasili Arkhipov és tal, que creu que necessita d’un major reconeixement i per tant ha iniciat una campanya a Change.org per demanar al govern de la generalitat que li dediquin un carrer o una plaça.
Entre els avellaners de la seva finca -falta l’aigua-, la figura d’aquest homenot del Baix Camp no deixa de tenir –si més no, per a mi- una semblança tràgica si pensem en tot el que hi ha darrere seu de lluita i treball a la terra pròpia (que no ha abandonat per més hores que s’hagi passat al banc) i, en definitiva, de consciència global per fer possible la vida a la terra de tots.
“El capital ha boicotejat tot el que es podia fer de bo al món i no s’ha plantejat la manera de repartir l’esforç del treball amb equitat”
Niet (No) és el títol d’aquesta nova novel·la que recentment acaba de sortir impresa editada per Silva Editorial, El NO de Vasili Arkhipov que va salvar la meva vida …. i la teva. “El tema –em diu- és l’abús del capital, xiquet, perquè ningú no es pensava que el capital arribés a ser tan gros i tan ben organitzat. Que veus possible de fer una revolució amb el facebook, el twiter i tota aqueta moda? Per mi, la intel·ligència és saber aprofitar la sinergia de les coses, però ens hem equivocat de sistema, perquè hem venut la intel·ligència als depredadors i la multinacional més explotadora serà la més rendible i, quan només hi hagi un propietari, que pot arribar aviat, no hi haurà lloc a més cobdícia, perquè tot serà d’ell”.
Quan sento això, em refermo en què als pobles, quan les claven, no estan per brocs: veuen massa de prop les maniobres –subtils, però enganyoses- amb què el poder embolcalla les seves ambicions de possessió total.
Mentre el gall canta i la truja berreja, Salvat va fent desfilar els seus arguments: “Com et deia, el capital ha boicotejat tot el que es podia fer de bo al món i, per tant, no s’ha plantejat la manera de repartir l’esforç del treball amb equitat. Es va aconseguir uns anys amb la socialdemocràcia, però la globalització ho ha engegat a rodar. Escolta, tinc 72 anys, vull dir que ja no tinc temps d’anar al darrera de metres quadrats de bandera independentista i, per això, me n’he anat al fons de la crisi, he esgarrapat allí, i he tractat de demostrar –en aquest llibre sobre els míssils a Cuba- que la humanitat és infinitament estúpida, intentant de fer pensar a la gent altre cop”.
El llibre serà presentat per primera vegada al CERAP de Riudoms el pròxim dimarts 12 d’abril a les 8 h del vespre
La novel·la de Gerard Salvat és més que res una crònica històrica sobre la crisi dels míssils soviètics a Cuba, el 1962, relatant el sentit comú del capità rus Vasili Arkhípov (Василий Александрович Архипов), el qual, des d’un grau de comandament superior, en el submarí B-59, va impedir que es llancés un torpede, amb càrrega nuclear similar a la d’Hiroshima, com pretenia el capità del submarí, contra un dels vaixells perseguidors americans.
Fa dotze anys que Salvat s’engrescà amb aquesta investigació sobre aquells temps de Guerra Freda, i fins i tot, el 2012 (en els 50 anys d’aquells fets), va viatjar a Moscou, amb la seva dona, per entrevistar-se amb la vídua del valerós militar. El llibre serà presentat per primera vegada al CERAP (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar) el pròxim dimarts 12 d’abril a les 8 del vespre.
Gerard Salvat: apunts biogràfics
Gerard Salvat va néixer a Alforja (Baix Camp), el 1944. Fill de família pagesa, dedicada al conreu de l’avellaner, ha seguit aquesta tradició, tot i les successives crisis de preus que han afectat aquest sector, i tot i la seva ocupació laboral, durant 30 anys, al Banc Exterior d’Espanya, a Reus. A més a més de pagès i empleat de banca ha estat sindicalista a la UGT i a la Unió de Pagesos, regidor del PSC a Alforja, impulsor decisiu de la cultura local i de la democratització municipal, president de la Cooperativa Agrícola i de la Creu Roja de Reus, la suma de tot el qual és el seu present, en aquest incert equilibri entre el que es desitjava i el que està passant.
Polític i sindicalista d’esquerres, va militar al PSC, la UGT i la Unió de Pagesos, i va formar part, com a regidor socialista, de l’Ajuntament d’Alforja. Actualment, i de fa deu anys, disconforme amb el funcionament i estratègies del seu partit, considerant que no ha prestat prou atenció a la problemàtica del camp, està desvinculat de tota relació orgànica.
Inquiet políticament i socialment, ha trobat en la crítica al capitalisme com a cultura dominant la manera de fer-se sentir…
Inquiet políticament i socialment, ha trobat en la crítica al capitalisme com a cultura dominant la manera de fer-se sentir, tant en les seves activitats de promoció al poble natal, com més enllà, amb els seus llibres. En aquest sentit, els anys 60, s’incorporà a les lluites per la llengua i cultura catalanes que es produïen al Baix Camp (Aplecs de La Selva i Alforja) i, al seu poble, formant part de l’associació Amics d’Alforja, que fundà, el 1955, el mestre republicà Josep Taverna, el qual, amb una altra personalitat, Josep Fusté, foren els dinamitzadors d’un poble –com tots- submergit en la vigilància franquista.
S’incorporà a l’Assemblea de Catalunya, el 1971 i, quan la mort de Franco, trobà en el Partit Socialista el lloc per al seu ideal de catalanisme socialitzant que l’ha caracteritzat. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, el 1979, treballà per a que la política municipal fos una realitat en aquest sentit, però amb l’alcaldia, el 1983 i durant més de vint anys, en mans de Josep Mariné (CiU), aquesta possibilitat s’estroncà i creà problemes a l’interior de la veterana entitat dels Amics d’Alforja, una part dels quals crearen –per a mantenir l’esperit inicial de convivència, cultura i solidaritat local- l’Ateneu Cultural Josep Taverna, en homenatge a qui l’havia fundat. Dintre l’Ateneu –que el setembre passat ha celebrat els seus 25 anys-, Gerard Salvat hi ha exercit de president, així com també el pintor Miquel S. Jassans, Angel Martorell i Antoni Cisteró, els quals, amb altres membres de les juntes (Isabel Saludes, Joaquim Balcells, etc), han afavorit com mai la sociabilitat cultural d’Alforja.
Salvat ha escrit poemes i novel·les, com “El pas de Mahoma” (Arola, 2006), “Poesies per a ben pair” (Alforja, 2010) i “L’àngel del fracàs” (Silva editorial, 2012), als quals es suma aquesta nova novel·la, una crònica històrica sobre la crisi dels míssils soviètics a Cuba.
Xavier Garcia
(article Publicat al Diari de Tarragona 10-09-16, que formarà part del seu llibre “Homenots del Sud”
Xavier Garcia és periodista, assagista i biògraf, des dels primers anys setanta he dedicat la meva atenció personal i professional a la cultura, la història i el patrimoni natural dels Països Catalans. He escrit a la major part dels mitjans de Catalunya, he estat quinze anys redactor de l’AVUI i he publicat, fins ara, més de quaranta llibres. El 1994 vaig ser Premi Nacional de Cultura, de la Generalitat, per la primera sèrie d’Homenots del Sud. Des de 1996 col·laboro a El PUNT i, darrerament, he escrit per a El Triangle, La Veu de l’Ebre i El Diari del Priorat i de la Ribera d’Ebre.
Calendari de presentacions de Niet:
- CERAP de Riudoms: dimecres 12 d’abril a les 20.0 h.
- Centre de Lectura de Reus: dimarts 18 d’abril a les 20.30, presentat per J. Massó i Quim. Besora.
- Les Borges del Camp: dimecres 18 d’abril a les 20.0 h presentat per Xavier Llauradó.
- Llibreria La Rambla a Tarragona: dijous 20 d’abril a les 20:00 h, presentat per Xavier Sabaté.
- Ateneu Cultural d’Alforja: dissabte 22 d’abril a les 19 h, presentat per Emilio Moreno.
- Biblioteca de Montroig: dijous 11 de maig a les 19:00 h.
Més informació: vasiliarkhipov.wordpress.com/
