Des d’èpoques molt remotes les parets del cingle vermell i blanc, que s’estén des del coll d’Alforja fins a Vilaplana, van ser habitades per nombroses comunitats les quals es van aprofitar dels seus nombrosos avantatges. Aquesta habitació va poder estendre’s des de dates anteriors al neolític, fins que voluntàriament es van desplaçar a les valls i planícies a propòsit del canvi d’ocupació: de recol·lectors i caçadors a agricultors i ramaders.
Malgrat això no va significar que el cingle quedés en desús, molt al contrari tota la zona va poder haver quedat com a emplaçament de llocs de culte i/o enterraments ben resguardats dels perills del moment. Diverses proves d’això les tenim molt properes a nosaltres, com és el cas recentment localitzat santuari rupestre del cingle vermell d’Alforja on es feien sacrificis, les pintures de la cova de l’Aleu, o les evidències arquelògiques trobades en diferents llocs i explicades en aquestes pàgines entre altres per Miquel Jassans.
A la zona més propera a Vilaplana i l’Aleixar, tampoc falten exemples que delaten l’ús màgic-religiós de la nostra formació rocosa, com és el cas de l’altar cerimonial vinculat a la font del Llop. El lloc en qüestió ha sigut recentment tema d’estudi pels investigadors Miguel Giribets i Josep Pàmies. Aquests investigadors, als quals he tingut l’honor d’acompanyar en diverses ocasions, vénen des de fa alguns anys duent a terme una exhaustiva inspecció del seu territori. L’enterrament neolític del Mas d’Anguera situat a menys de 500 m del que fa algun temps parlàvem en les nostres pàgines és un altre dels seus descobriments. La totalitat del seu treball està a la disposició de tots a la seva web Històries de L’Aleixar.
L’altar cerimonial de la font del Llop
La font del Llop encara que pertanyent al municipi de l’Aleixar es troba just tocant al terme de Vilaplana, a menys de 200 metres de la carretera que puja fins a la Mussara. La presència d’una font és un indici de les bones condicions d’habitabilitat del lloc, a més de ser un element gairebé indispensable per a la conformació d’un lloc de culte.
A uns 100 metres de la Font, ens trobem amb una gran roca vertical d’uns 5 metres d’altura damunt de la qual hi ha excavat un recipient rectangular
A uns 100 metres de la Font, seguint un senderó que s’enfila cap amunt ens trobem amb una gran roca vertical d’uns 5 metres d’altura, plana en el seu costat superior. Damunt de la qual hi ha excavat un recipient rectangular de grans proporcions i al seu costat una cassoleta més petita connectada amb l’anterior per un petit canal excavat també a la roca.
L’aigua, o potser la sang, provinent de sacrificis descendiria per diversos conductes fins a la base del bloc de pedra. És aquí, a la base, on els nostres investigadors creuen que s’hi troba situat un o més enterraments. Distant uns metres d’aquest gran recipient, una altra cavitat, en aquest cas amb forma humana, també desperta la nostra curiositat: un lloc on deixaven reposar temporalment el cos ja sense vida de la víctima? “La part esquerra del subjecte, la part del cor dóna sobre la caiguda de la roca, en cas de sacrifici la seva sang aniria a fecundar la terra” com expliquen el Josep i el Miquel.
L’aigua, o potser la sang, provinent de sacrificis descendiria per diversos conductes fins a la base del bloc de pedra
La gran visibilitat que s’obté des de dalt de la roca i la proximitat d’una font d’aigua, converteixen el lloc en idoni per a dur a terme rituals. Encara que sense dubtes, és la presència de diversas inscultures (Gravats rupestres profunds i amples) situats prop de la base de la roca el que assenyalen el lloc com un espai de cultes precristians.
Un d’aquests gravats és una creu del tipus visigòtica de 40×30 cm unes dimensions que la situen com la més gran descoberta, de moment, en tot el cingle. Això com ja explicàrem en l’article del santuari rupestre del cingle vermell d’Alforja ens fa pensar que aquest indret va poder haver estat cristianitzat (purificat) en una època posterior.
Al costat de la creu existeixen altres gravats de més difícil explicació, un d’ells una esquadra, la qual segons els investigadors podria tractar-se d’un límit de terme, encara que el fet de que conflueixin els termes de Vilaplana, la Mussara i l’Aleixar en la zona és una qüestió més aviat contemporània. Al costat de l’esquadra hi ha un altra espècia de fletxa orientada cap a la posta del sol.
Molts d’aquests antiquíssims llocs de culte que han continuat fins a l’actualitat adaptant els seus rituals a nous temps, un fet gairebé sempre marcat amb la presència d’una ermita i una llegenda sobre l’aparició d’una Verge, etc. El que avui ens ocupa va ser abandonat quedant en desús i únicament la presència d’uns símbols inscrits a la pedra el delaten. Les creences van i venen, sorgeixen, moren i ressorgeixen amb el temps, les pedres queden.
Rogelio Portal
