El retaule d’Alforja sense cap dubte és la peça més valuosa del nostre patrimoni que ha sobreviscut a tants anys de devastació, espoli i destrucció. Al seu autor se’l coneix pel sobrenom de: el Mestre d’Alforja, però no per ser un dels nostres veïns. Se l’anomena així per ser Alforja, el lloc de procedència reconegut d’aquesta obra.
Al Mestre d’Alforja se l’anomena així per ser Alforja, el lloc de procedència de l’obra en qüestió.
No obstant això en el volum de Francesc de Cortiella: Història d’Alforja s’atribueix l’autoria del tríptic a Francesc Ribes (també autor del retaule de Sant Cristòfol, Convent de Santa Maria de Montsió de Barcelona) identificant a aquest escultor com el Mestre d’Alforja. Després de fetes les corresponents verificacions, es pot dir que aquesta afirmació únicament es correspon amb una suposició, sense proves que la sustentin.
El retaule estava integrat per tres peces, formant un tríptic, que segurament ocupava tota la capçalera de l’església. Del conjunt sols es conserva el carrer central on es representa l’escena principal, que narra la lluita de l’exèrcit celestial, encapçalat per l’arcàngel Sant Miquel i patró d’Alforja, contra els dimonis que es veuen abocats a l’entrada de l’infern, representat per la boca del Leviatan. Realitzat amb pintura al tremp, a l’oli i pa d’or sobre fusta.
El retaule d’Alforja va estar presidint l’altar Major de l’església de Sant Miquel durant tot el segle XV i el XVI. A principis del segle XVII coincidint amb el reviscolament demogràfic de la vila i l’augment de la seva importància a la zona, es va dur a terme una gran ampliació de l’antiga església i el retaule, s’aprofita també en principi com altar Major de la nova construcció.
A finals del segle XVII exactament el 17 de gener de 1692 es disposa d’un pressupost per a construir un nou altar Major en un termini de 6 anys, encara que la decoració final no va estar conclosa fins després del 1730. És evident que a partir d’aquesta data el retaule d’Alforja ja desproveït de la seva funció original passà de mà en mà, fins a acabar en les del marquès de Tamarit.
L’escena narra la lluita de l’exèrcit celestial, encapçalat per l’arcàngel Sant Miquel contra els dimonis.
Gràcies a això no va acabar sent destruït o cremat durant la guerra civil com si va ocórrer amb el nou retaule de finals del segle XVII i tot el nostre patrimoni artístic religiós.
Durant la Guerra Civil els magatzems del Museu Comarcal de Reus van acaparar gran quantitat d’obres per protegir-les de la devastació, entre elles el nostre retaule. Gràcies a la insistència del doctor Vilaseca l’obra mai va tornar al seu anterior propietari, quedant en els fons d’aquesta institució en qualitat de donació.
Actualment l’obra roman exposada en una de les sales d’art gòtic del Museu Comarcal de Reus
Actualment l’obra roman exposada en una de les seves sales d’art gòtic. De moment per raons difícils d’entendre el Museu de Reus només està obert en comptades ocasions, amb la qual cosa és contraproduent posar fi amb allò de convidar a anar-la a veure.
Encara que sens dubte….. al lloc que li correspon estar és a Alforja, si per descomptat comptéssim amb un lloc adequat on exhibir-la i una política seriosa de rescat, protecció i difusió del nostre patrimoni. Ambdues coses de moment no existeixen.
