Al recórrer les parts del terme que avui són boscos, ens podem topar amb coses sorprenents. Elements fruit de l’activitat constructiva de l’home en zones que antany estaven dedicades a una intensa activitat agrícola i que resten ocultes fins que la casualitat les col·loca en el nostre camí. I parlo de casualitats perquè estava intentant infructuosament trobar la barraca de pedra seca del Bosc de la Torre. Quan la presencia, una mica distant d’uns caçadors, fa que al modificar la meva ruta per a esquivar-los vagi a petar de morros amb aquesta meravella arquitectònica en mig del bosc. En aquest cas a qui vàrem rescatar de l’oblit, va ser a un pou. I no un qualsevol que ja sabem que de pous n’hi ha centenars en tota la vall d’Alforja. Ens referim a un el qual per la seva bellesa constructiva mereix que sigui catalogat en la Wikipedra com un tresor del nostre patrimoni material. A més a més és de fàcil accés, ja que es troba no molt lluny d’un sender. Un sender pel que ha passat molta gent sense reparar en aquest. Condició que fa més fortuït encara el nostre descobriment.
El seu brocal alt i la seva terminació en forma de cúpula immediatament fa que pensem en el pou cobert de Mascraber. Aquest, pel que sembla, va ser construït pels voltants de 1890 quan es van quedar sense aigua a les fonts que proveïen l’avui despoblat situat entre Vilaplana i la Selva del camp. S’accedia a través d’una petita porta i cada casa tenia una clau per extreure aigua, però lo més notori del pou de Mascabrer és la seva terrorífica llegenda (la nit de Tots Sants) ja n’hem parlat en aquestes pàgines.
A Alforja no és l’únic amb aquestes característiques. Encara que fins ara no els hem visitat sabem de l’existència d’almenys dos pous coberts més a part d’aquest: un al Coll dels Agres i un altre als Horts d’en Serra. I n’existia un quart en una finca propera al poble, entre el Barranc de les creus i el camí de sant Magí, per desgràcia, el seu estat és actualment lamentable, quedant d’aquest solament unes restes que no tardaran a desaparèixer. Però sobre aquest cas prometo escriure més endavant. Desgraciadament, sobre el nostre pou del Bosc de la Torre ho desconeixem tot. No sabem qui el va fer, ni hi ha referències de la seva existència en cap lloc. Per la seva tipologia sembla ser una construcció de meitats del segle XIX quan les terres on avui es troba s’aprofitaven fins a l’últim metre possible per a cultivar la vinya.
No obstant no era aquesta una zona deshabitada (encara que no tan habitada com ara) Segurament per aquesta època ja estava construït el mas Nou, on ara hi ha els del cingle vermell i les seves cabres. Encara que més destacava el mas d’en Cama, també conegut com “El Palacio” per les seves generoses proporcions o perquè aquí segons s’explica, s’hi amagava el general Prim. En L’onomàstica de l’antic terme de la Mussara de Ramon Amigó, Agustí Cama (propietari d’aquest Mas) consta també com a propietari del bosc contigu al Motlló de la Roca Roja, al costat de la Cova d’en Massa, segons el fitament de 1919 entre Alforja i l’Aleixar. Una mica més allunyat s’imposa la silueta del mas d’en Baget o Mas de la Torre. De factura noble i rematat amb teulada a quatre vessants, és un dels masos amb més caràcter del terme. A més a més, dona nom a tota aquesta zona: El Bosc de la Torre.
El nostre pou és de planta cilíndrica, amb un diàmetre interior de quasi un metre i un diàmetre exterior d’1,60 m. La seva altura total és de 2,10 metres. Està rematat amb una cúpula arrodonida de falsa volta, lo qual li confereix molt atractiu. La seva profunditat actual és de 13 m, i està completament sec. La porta és de llinda plana feta de maons i aquests també han estat utilitzats per a conformar el marc on hi havia col·locada una porta de fusta. D’aquesta última només se’n conserven les frontisses. El seu estat de conservació és molt bo. Pels voltants no s’observen restes de cap mena de bassa, safareig, o conducció d’aigua. No obstant això, sabem que quan un pou es protegia d’aquesta manera era gairebé sempre perquè estava reservada per a beure.
Les pedres de les seves parets exteriors estan fixades amb morter de ciment, però sense arrebossar. Això sumat als seus més de 2 m d’altura i la seva terminació en forma de cúpula fan que a més a més de cridaner i anacrònic sembli més una capella que un pou. I davant la seva presència quasi que et sents obligat a agenollar-te, tal qual ho fas davant un humiliador o un lloc devot semblant. En aquest cas quin lloc millor per a entrar en contacte, invocar i demanar el perdó, a les deïtats que velen i cuiden dels nostres aqüífers. Les quals (per si encara no ho saps) no paren de llençar la seva ira com a càstig, sobre tota la vall d’Alforja. Fent descendir metre a metre cada dia que passa el nivell d’aquest preuat element, fent quasi inassolible a qualsevol ser viu.
Rogelio Portal Tejo
Nota: A Alforja Stark creiem que la millor manera de dignificar un territori és mostrant els seus atractius posant-los en un mapa. Perquè en puguin gaudir dels qui estimen amb respecte el nostre patrimoni, per això hem preparat una ruta que et permet, sense molestar ni traspassar cap propietat particular activa, visitar tant aquest com uns altres interessants indrets d’aquesta zona: Com la barraca del Bosc de la Torre, La cova dels Matxos, la cova del Midgyana, la cova del Massa, el mas del Pusso, el Portell del Marrà i molts més.
