Degut als esdeveniments ocorreguts a les darreries del segle Xllè a banda i banda dels Pirineus, és detectable un flux migratori nord-sud, que esdevindrà motiu d’estudi per part dels especialistes. Un dels esdeveniments és l’avenç de les tropes dels comtes-reis de Barcelona per les terres que s’estenien més enllà de la Marca. Aquestes conquestes requerien un gran nombre de personal, tant militar com civil, per a repoblar les noves terres. L’altre esdeveniment és l’espectacular expansió del moviment càtar per tot el país de Llenguadoc i de manera especial per tota la vessant septentrional pirinenca. Aquest moviment cristià està enfrontat a l’església de Roma per dos motius; un, el confessional -ells són dualistes- i l’altre per la pobresa -ja que no veuen reflectit en la cúria romana l’esperit de pobresa que predicà Jesucrist-.
Inocenci III menà una croada sanguinària contra la gent càtara i el que començà com una guerra de religió, acabà en una guerra política en la qual desapareix la terra d’Oc com a nació, passant tot el sud de la Gàlia a la corona franca. Els càtars, en veure perillar la seva vida a la foguera, fugien pirineu enllà cercant terres més benignes i els trobem escampats per les terres catalanes com també formant part de les campanyes de les conquestes de Mallorca i València.
Un grup de càtars el detectem com a repobladors de l’antic terme de Siurana, una part del qual, avui és el que coneixem corn a comarca del Priorat. Seguint les anotacions del llibre de Català Roca Càtars i catarisme a Catalunya, apareixen els noms de Pere Giberga, Bernat Narbonès, Arnau Magistri, Pere d’Urgell, com a refugiats a les valls de Porrera. Per altra part, en el Registre Universal de totes les escriptures que estan en lo Arxiu de Scaladei (“Archivo Histórico Nacional – Madrid), trobem documentats al principi i meitat del segle XIII, coincidint les dates amb la persecució càtara, els masos de Gibergues, Narbones, Albi, Piquer, situats a la partida de Citjas, a la vall de Porrera. Aquesta partida és l’espai i barrancades dites de les gibertes, de la coma Tornera i totes les vessants que trobem darrera el Mirador.
Segurament que el nom de Mas d’en Mestre està relacionat amb el càtar Arnau Magistri documentat per Català Roca.
Ezequiel Gort, en la seva Història de la Cartoixa d’Escaladei, diu que en 1258, el rei concedia a Jaume Puigverd quatre masos de Sant Marcell, confiscats als seus propietaris per causa de llurs maldats. Sant Marcell és la gran masada que hi ha tocant al riu de Siurana entre la “venta” del Pubill i Poboleda, i les seves terres s’estenien des de la vall de Cortiella fins al mas de les Moreres, a la vora del riu d’Arbolí; això és el mateix indret que la partida de Citjas. Segurament els masos confiscats eren els ja esmentats de Gibergues, Narbonès, Albi i Piquer, ja que era normatiu expropiar els bens dels heretges.
D’aquest moment històric avui en queda el testimoni dels topònims que trobem en els indrets on hi habitaren aquests càtars i tenim el Barranc de les Gibertes, abans Gibergues, i el Pla de l’Albi, els noms de dos homes que fugien del terror francès i papal. D’aquests masos avui ben poca cosa en sabem. Amigó insinua que el mas de Gibergues podria ser l’actual mas del Perinet. Del de l’Albi només en queda el nom del pla i el del Narbonès podria ser qualsevol dels que trobem per aquelles contrades, com el del Cerdanyès, el mas del Licor o el de les Garranxes. Segurament que el nom de Mas d’en Mestre està relacionat amb el càtar Arnau Magistri documentat per Català Roca o el G. Magistre documentat per Ramon Amigó el 1229 a l’onomàstica de Siurana de Prades, com a habitant d’aquest terme. Els Mestre devien abjurar en veure’s acorralats i el seu llinatge ha permanescut a la vall de Cortiella durant prop de vuit segles.
Miquel S. Jassans
Llicenciat en Belles Arts – Diplomat en Arquelogia Hispànica
Article: “PERVIVÈNCIA DE TOPÒNIMS CÀTARS EN TERRES DEL PRIORAT D’ESCALADEI”, Vent de Serè, núm: 12 Maig 1999.
