Diversos autors, des de Lluís Pericot a Ricard Batista, s’han preocupat de fixar el límit meridional del megalitisme català. Tot primer aquest límit meridional es va fixar entre els rius Llobregat i Cardener (afluent del Llobregat) (Pericot 1925 i 1950), però posteriorment ja es va posar més avall, entre el Gaià i el Corb (afluent del Segre) (Batista 1966; Batista et al. 1979-1980). Fins ara, aquest límit estava fixat pel menhir de Montmell (Baix Penedès) (Gibert 1909), per la galeria catalana del Mas Pla de Valldossera i el dolmen simple de la Cabanyota de Bonany, tots dos del municipi de Querol a l’Alt Camp (Maluquer/Giró/Masachs 1963; Mestres 1979-1980), que serien els últims vestigis segurs, especialment els dòlmens, del megalitisme de Catalunya.
Més enllà, com sabem, començava una àrea inexplicablement buida que s’allarga per tot el País Valencià fins a Múrcia, on darrerament s’han identificat diversos dòlmens i menhirs. Amb la valoració de la Pedra Fita de Botarell (Baix Camp) com el menhir més meridional de Catalunya, podem dir que les manifestacions megalítiques catalanes arriben fins a la riera d’Alforja, en ple Baix Camp. Malgrat tot, la línia dels rius Gaià-Corb continua sent vàlida pel que fa a la presència de dòlmens, una classe de monument que no té problemes de reconeixement com a element d’època megalítica tal com sí que passa amb les pedres dretes o pedres fites d’arreu de Catalunya.
Ara per ara, els dòlmens i menhirs més meridionals de Catalunya o sea los que se pueden localizar en la provincia de Tarragona se pueden contar con los dedos de ambas manos. A continuació et deixem una foto i una petita descripció de cadascun.
El megalitisme a Tarragona
La Pedra Dreta de la Casa Blanca de Cabrera (Vilanova d’Espoià, Anoia),
Està feta de calcària i té forma d’estela. La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l’any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d’agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d’un menhir. Aquest estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d’un terraplè i a la vora d’un carrer d’una urbanització. En una fotografia que es conserva de l’any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l’any 1976, estava a terra. Posteriorment Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari la una placeta a Vilanova d’Espoia, prop de l’absis de l’església romànica. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb una certa tradició arqueològica a la comarca de l’anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenòmen megalític. L’any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l’Anoia, no s’aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica al seu lloc d’orígen.
La possible galeria catalana de Comallagosa (La Llacuna, Anoia),
Fou descoberta l’any 2003 per Salvador Santiago i Joan Alegret del Centre d’Estudis Llacunencs. Està feta de pedra calcària i s’orienta a 105+/-5º al sud-est. Les coordenades (UTM, ETRS-89) són: X-379688,89 m; Y-4593934,17 m. Carretera La Llacuna-Sant Joan de Mediona (BV 2136), banda dreta abans de les Rofes. Estructura circular que conserva dos lloses de pedra verticals i una tercera a ran de la cota actual de circulació. Originàriament configurarien una estructura circular amb cobertura amb llosa de tancament. Seria un espai funerari vinculat a la tomba de la necròpoli de la Rovira, molt a prop espacialment. El localitza en una suau elevació sobre la riera de Mediona. Datació a l’edat del Bronze
La Pedra Dreta o Pedra Alta de Montmell (Montmell, Baix Penedès)
Publicat per A. M. Gibert, el 1909. Està feta de calcària i té forma de estela. La seva cara ampla s’orienta a 160º sud-est i 340º nord-oest. Les coordenades són: X-367291,85 m; Y-4575580,4. Aquest imponent monòlit, de 3.50 metres d’alçada, per 0.69 d’amplada i 40 centímetres de gruix, és un dels més alts de Catalunya, darrere del de les Pruneres (a Mollet) i davant del de la Murtra (a Sant Climent Sescebes). Una curiosa llegenda el relaciona amb la façana inacabada de la catedral de Tarragona. Hi havia una anacoreta que vivia al Montmell que volgué col·laborar en la construcció de la seu tarragonina. Després de somiar que a la catedral li mancava una pedra per finalitzar la façana, decidí agafar-ne una d’immensa i portar-la-hi. A mig camí, però, es trobà una velleta amb olor de sofre que l’avisà que no calia que anés a Tarragona perquè la catedral ja estava acabada i la seva pedra era innecessària. En sentir això l’anacoreta agafà tal disgust que la pedra li va caure als peus, i quedà clavada a terra de tal manera que mai ningú no l’ha pogut moure mai més d’aquest lloc.
Dolmen del Turó de les Fosses o Dolmen de Valldossera. (Querol, Alt Camp)
Fou descoberta per Pau Rovira de Bonany i publicada per primer cop l’any JOSEP TARRÚS – ENRIC CARRERAS Butlletí Arqueològic, V, 41 (2019). Posteriorment, Josep Mestres la va reexcavar entre 1978-1979 i va publicar el seu estudi l’any 1980. Està feta de pedra calcària i s’orienta a 125+/-5º sud-est. El sepulcre megelític es troba a l’extensa vall de Valldossera, a les estribacions del Montagut, dins el terme municipal de Querol i a la comarca de l’Alt Penedes, encara que pertany a la província de Tarragona. Esta situat en un suau i allargassat tossal conegut amb el nom de «Turó de les Fosses», a uns 500 metres del Mas Pla 1. a un centenar de metres de la carretera provincial de Vilafranca a Santes Creus, a uns quants metres de la crui1la que porta al Pla de Manlleu. Les seves coordenades cartografiques són: 5° 08′ 38″ de longitud Est i 41 0 23′ 44″ de latitud Nord, a 621 metressobre el nivell del mar.
El dolmen simple de la Cabanyota de Bonany (Querol, Alt Camp).
A prop d’aquesta galeria, 1 km aproximadament al sud-est, també es coneix el dolmen simple de la Cabanyota de Bonany, descobert igualment per Pau Rovira de Bonany i publicat l’any 1963 en el mateix article que el del Mas Pla de Valldossera. Està fet de calcària i s’orienta al sud-est. Aquest dolmen va estar molts anys mig perdut per als investigadors fins que el 22 de gener del 2000, seguint les indicacions de la filla i la néta de Pau Rovira, va ser retrobat pel Geseart. Posteriorment, ha estat visitat per Josep Tarrús i Sebastià Delclòs el 2/11/2017. Les coordenades (UTM, ETRS-89) són: X-372405 m; Y-4583490 m. L’altitud és de 657 m s.n.m.
El dolmen simple de Plans de Ferran (La Pobla de Carivenys, Sta. Coloma de Queralt de la Conca de Barberà),
Encara que va ser publicat primerament com si fos d’Argençola, a l’Anoia (Batista et al. 1979-1980). Fou descobert l’any 1973 per Jordi Enrich d’Igualada. Està fet de pedra sorrenca (o gres) i s’orienta a 160+/- 5º sud-est. Les coordenades són: X-371068,88 m; Y-4603102,14 m. L’altitud era de 719 m s.n.m. Es un sepulcre megalític de tipus quadrangular, erigit sobre un túmul natural completat amb pedres i terra, de perímetre quasi circular. Està orientat en direcció Nord-Sud, amb una desviació de 20° a l’oest. Està format per lloses: una de capçalera, una per cada lateral, i dues més petites de tancament. En la coberta, de forma triangular, es conserven gravats de creus llatines, d’època desconeguda, i dues cassoletes. En les excavacions realitzades fetes el 1973 per Ricard Batista, Maria Àngels Batista, Domingo Corbella i Araceli Martín, els investigadors van identificar-hi numerossos restes humans. La investigació també va permetre identificar quaranta-vuit fragments de ceràmica a mà, un anell de bronze circular fet amb motlle, una anella de bronze sense soldar i un botó de petxina piramidal amb perforació en V
L’estela de Passanant (Passanant, Conca de Barberà)
Publicada per primer cop per Enric Moreu-Rey l’any 1970. És una estela antropomorfa de calcària, trencada en quatre trossos, tres dels quals enganxen i el quart seria la seva base. Està totalment decorada amb U horitzontals i verticals superposades, amb serrells de ratlles, Ús o bé ovals. Estava a la casa de un pagès a Passanant fins que fou traslladada el 2005 al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Montblanc CIAR. Les coordenades del probable lloc original on es va trobar són: X-350864,76 m; Y-4601106,45 m. L’altitud era de 686 m s.n.m. Segons el departament de cultura de la Generalitat, les quatre lloses gravades encaixarien perfectament donant-li una longitud de 1.75 metres, 58 centímetres d’amplada i 33 centímetres de gruix al monòlit format per tres blocs, i d’el quart bloc amidaria 1.05 metres de llarg, 66 centímetres d’ample i 33 centímetres de gruix. Tot i que no s’ha trobat cap sepulcre a les immediacions d’on es va descobrir, no es dubta a l’hora de documentar-la com a estela funerària, atorgant-li una datació d’entre el Neolític final o Calcolític, segons el CIAR.
El dolmen simple del Bosc del Pla de la Sala (Passanant, Conca de Barberà),
Fou descobert per S. Vilaseca l’any 1943 (Vilaseca 1948). Està fet de pedra calcària i s’orienta al sud-oest. Les coordenades són: X-351274,78 m; Y-4596598,51 m. L’altitud era de 813 m s.n.m. És una cista, o dolmen senzill, quadrangular, del qual manca la llosa de coberta. S’hi van trobar deu fragments ceràmics i algunes restes de collarets de petxines. Dimensions: Cambra, 1,92 m de llarg, 1,35 m d’ample. Exterior, 2,20 de llarg, 2 m d’ample.
Pedra Fita de Botarell (Botarell , Baix Camp).
La Pedra Fita de Botarell apareix esmentada per primera vegada com a fita el 1173, posteriorment una delimitació del 1571 la descriu com una “pedra, d’alçada d’un home que està ficada al davall lo lloc i font de Botarell”. Les seves quatre cares estan treballades (amb repicat) sent el resultat certa forma antropomorfa, també és possible apreciar trets fàl·lics més propis d’aquest tipus de monuments. A la part superior d’una de les seves cares presenta una sèrie d’incisions, bastant difícils d’apreciar en l’actualitat, associades (segons una placa a la base del monument) amb: “3 creus gregues incises gravades segurament en època medieval” la qual cosa no és d’estranyar i podria resultar d’un procés de cristianització. En 1922 Salvador Vilaseca va publicar una nota sobre aquesta pedra: “la llamada, como tantas otras similares, Pedra Fita de Botarell, está situada a unos 150 m. a la derecha de la carretera que va de este pueblo a Montbrió del Camp, a unos 8 km. a Poniente de Reus. Mide 2 m. de altura desde el suelo con anchuras de 48 a 57 cm. y de 30 a 38 cm. de grosor con una leve curvatura i aplanado en sentido antero-posterior. Es de granito, roca frecuente en aquel término y fue rota y reconstruida al cabo de algunos años. Para algunos era un mojón o señal de pastores trashumantes y para otros una «piedra de rayo», etc., pero no se conservaba recuerdo de su origen.
Cista de COMELLAR DEL MAS DE BAIX ( Riudabella, Vimbodí)
Su trobada fou totalment fortuïta, originada per tasques agrícoles, als camps de darrere del Mas de l’Huguet, al qm 3 de la carretera TV-7003, que surt de Vimbodí en direcció Prades. Fou localitzada vers el febrer de l’any 1974 a l’esmentada propietat privada, pertanyent llavors a la senyora Magdalena Amigo. Va ser estudiat i documentat per l’equip de recerques de Tarragona, i el 9 d’agost de 1979 fou depositat al Museu Provincial de Tarragona. Anys més tard, fou traslladat al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Montblanc. La cista és de forma rectangular, amidant interiorment 108 centímetres de longitud, 72 d’amplada i 64 centímetres de fondària. Pel que fa a la coberta, era bastida amb dues lloses, una d’elles, de forma rectangular. Tant l’estil del sepulcre com l’aixovar funerari recuperat ens permeten col·locar el jaciment vers el Neolític, concretament a la primera meitat del IV mil·lenni a.n.e., vers el 4200/4000 – 3500 a.n.e. Al Museu tambe trobem part del seu aixovar funerari exposat a una de les vitrines.
Text a partir de:
EL MENHIR O PEDRA FITA DE BOTARELL
de Josep Tarrús Geseart i Enric Carreras Geseart
Butlletí Arqueològic, V, 41 (2019), ISSN 1695-5862 (p. 25-40)
Nota: El Dolmen de la Feredat: Con la reciente mención en estas páginas del Dolmen de la Feredat, localizado por Marc Miravall Manuel en el municipio de Alforja podemos continuar diciendo que les manifestacions megalítiques catalanes arriben fins a la riera d’Alforja. Este yacimiento aunque no ha sido visitado por ningun experto tiene muchas posibilidades de ser ciertamente una cista dolmenica. El veurem ben visible quasi tocant el senderó que ens porta des de la Fita geodèsica que corona el cim conegut com a Rocabruna fins a l’antic camí entre Alforja i l’Aleixar. El conjunt megalític en si es compon de dues parets paral·leles compostes de diversos blocs de pedra cada un. Un gran bloc de pedra de forma quasi quadrada d’1,5 m per 1,7 metres li serveix de tapa al conjunt creant una estructura quadrangular que li confereix l’aspecte de dolmen. Està orientat cap al sud-oest.
