El denominat “Dolmen de la Feredat” es troba ubicat en el municipi d’Alforja quasi a la partició amb el veí municipi de l’Aleixar. Si prenem la RUTA 8: El poble perdut de Rocabruna i les casetes del Camp del vent, la seva ubicació es troba representada pel punt número 19. El veurem ben visible quasi tocant el senderó que ens porta des de la Fita geodèsica que corona el cim conegut com a Rocabruna fins a l’antic camí entre Alforja i l’Aleixar. En els treballs topogràfics portats a terme per l’institut geogràfic i estadístic el 1919 per determinar els confins entre Alforja i l’Aleixar el nostre dolmen pot ser que coincideixi amb el segon Mojón. Encara que pot ser que sigui una altra roca granítica situada a menys de 5 metres en el mateix camí. “2do Mojón: es una roca granítica de forma irregular clavada en el terreno, de 1,20m de longitud por 0,60m de latitud y 1 m de altura. Sitio – Campo de Viento” En el cas de que, el Mojón 2, fos aquesta segona pedra i no el dolmen de la Feredat, aquest es trobaria sense cap mena de dubtes en territori d’Alforja i no al límit compartit amb l’Aleixar.
El pic Rocabruna de 542 m d’altura (representat en els mapes també com, el Cisa) i situat a uns 100 m del nostre dolmen, és el lloc on coincideixen els termes d’Alforja, l’Aleixar i Maspujols i es refereix possiblement a un tipus de roca tirant a rogenca que predomina en aquest indret. El mot, Rocabruna, a més a més del cim designa actualment una gran partida del municipi de Maspujols, però en el passat també apareix citat com un nucli de població. En l’actualitat és difícil precisar la seva ubicació, ja que no existeixen restes visibles.
Des de Maspujols el pic Rocabruna es coneix com la Federat “que en principi vol dir “espant, feresa, terror”…
No obstant això, des de Maspujols aquest cim es coneix popularment com la Feredat “que en principi vol dir “espant, feresa, terror”, potser perquè el terreny és feréstec.” I aquest topònim és per descomptat amb el que l’ha batejat Marc Miravall Manuel (veí de Maspujols) en les seves rutes de Wikiloc i en altres atribuïdes a una entitat denominada Amics de Cercós de la que poc podem dir. Del Marc podem afirmar que és un bon coneixedor de les nostres muntanyes i del nostre entorn. En conversacions mantingudes amb el Marc ell reconeix que el va anomenar com a dolmen, però reconeix no saber molt del tema.
També vam saber que va acompanyar fins allí a un amic en comú, el Josep Pàmies. Un veí de l’Aleixar, al qual se li reconeix una extensa activitat d’investigació en el seu municipi i fora d’ell. Tant ell, com el Miquel Guiribits, han publicat articles en aquestes pàgines. A més a més, ambdós són autors d’una publicació on recullen i relaten les seves experiències: Històries de l’Aleixar. Tant amb un, com amb l’altre (abans de la pandèmia) sortíem junts a recórrer aquesta i moltes zones a la recerca de qualsevol evidència relacionada amb el nostre passat. Aquí en aquestes pàgines també hem parlat de jaciments dels quals no estem completament segurs que siguin el que semblen ser. Mai ens penedirem d’això perquè sabem que és d’aquesta forma que molts importants descobriments han sortit a la llum. Tot i això, he d’aclarir que després de parlar amb el Pàmies (contràriament als seus costums) ha preferit ser caut i no comprometre’s amb el seu veredicte i no es pronuncia sobre si és un dolmen o no ho és.
Després de visitar el lloc seguint les indicacions d’Anton Salvat, un altre amic i veí de l’Aleixar, al qual també l’apassionen aquests temes, podem afirmar que és molt més interessant del que m’esperava. No crec que sigui molt difícil negar que sigui una cosa construïda per l’home. El conjunt megalític en si es compon de dues parets paral·leles compostes de diversos blocs de pedra cada un. Un gran bloc de pedra de forma quasi quadrada d’1,5 m per 1,7 metres li serveix de tapa al conjunt creant una estructura quadrangular que li confereix l’aspecte de dolmen. Aquesta gran llosa posseeix una gran inclinació que dona lloc a una gran obertura per davant i una més petita per darrere on toca lleugerament a terra. Està orientat cap al sud-oest.
Un dolmen, atenint-nos al sentit estricte de la definició, creiem que no ho és. No hem d’oblidar que aquests es componen de diverses lloses verticals clavades a terra formant un recinte tancat més una coberta també de pedra. En quasi tots els casos, a més a més de la cambra posseïen un corredor i en el seu estat original estaven coberts per un túmul o turó de pedra i terra que ocultava el monument funerari a la vista. Generalment, estaven construïts en llocs plans que permetessin l’arrossegament de terra i la conformació del túmul. A partir d’aquí augmenta la seva complexitat fins a arribar als grans tolos amb falses cúpules i parets de maçoneria. A més a més d’això com ja sabem hi ha diverses raons per afirmar que el megalitisme i sobretot en lo referit a dòlmens, no es va estendre al sud de Catalunya a pesar d’abundar en la part central i nord de la nostra comunitat.
Però sí que és possible que ens trobem en presència d’una cista dolmènica: unes estructures molt més simples i modestes que els dòlmens, fetes també a partir de grans blocs de pedra o recol·locats per a ser utilitzats com a lloc d’enterrament vinculat a la cultura dels camps d’urnes. La qual incinerava els cadàvers i els dipositava en urnes de ceràmica les quals amagava en unes menes de caixa o recinte fets amb grans lloses de pedra. Aquestes estructures sí que són comunes a la zona i no seria la primera descoberta per aquí. Un exemple pròxim és l’enterrament del Mas d’Anguera. De moment com que no posseïm evidències superficials ni s’ha practicat un sondatge, només podem llançar hipòtesis al vol.
Però sí que és possible que ens trobem en presència d’una cista dolmènica: unes estructures molt més simples i modestes que els dòlmens …
Si calgués comparar-lo amb algun, aquest seria, el Dolmen de Pla de Ferran de Santa Coloma de Queralt, també una cista dolmènica de quasi iguals proporcions, però en aquest cas és bastant més gran i està provat que es tracta d’un sepulcre múltiple corresponent a un ritual d’inhumació successiva. Una mica més lluny en l’Alt Urgell fent la ruta dels dólmens de la vall de Cabó he pogut visitar diversos jaciments megalítics molt similars al nostre dolmen. Aquestes cambres o cistes d’enterrament pirenaiques estan datades temporalment entre el Calcolític i l’edat del bronze antic, del 2700 al 1800 a.n.e.
Al nostre també podem anomenar-lo dolmen sense dubtes. Primer perquè no n’hi ha molts per la zona, segon perquè el terme cista és menys conegut i tercer perquè “dolmen” és un reclam més perquè qualsevol s’apropi i gaudeixi de les vistes i del recorregut. Tant el Marc com naltros preferiríem que vingués algú amb coneixements per afirmar-ho, però també sabem que estan molt ocupats i quan venen ni es pronuncien, així que caldrà que pugi cadascú per donar la seva opinió.
