Tot i que durant els segles XVII i XVIII, Alforja es va trobar immersa en dues guerres de gran envergadura, com foren la guerra dels Segadors i la guerra de Successió, en el nostre municipi es treballava en general en el conreu de la vinya i això produïa bons beneficis, gràcies al comerç de l’aiguardent, la prova són les obres que durant tota aquesta època es portaren a terme.
… durant aquest segle també es féu la construcció de la nova església parroquial de grans proporcions en el mateix lloc on hi havia la primitiva esglesieta romànica
Podríem començar amb la reforma de l’ermita de Puigcerver, que passà d’una petita ermita romànica a una ermita d’una envergadura considerable, aquestes obres es feien durant el segle XVII. Però cal recalcar que durant aquest segle també es féu la construcció de la nova església parroquial de grans proporcions en el mateix lloc on hi havia la primitiva esglesieta romànica. Les obres començaren amb la col·locació de la primera pedra el 30 d’agost de 1637 i s’allargaren fins a finals del segle.
El poble s’anava fent gran i en la petita església no hi cabien, hem de tenir en compte que a mitjans del segle XVIII Alforja va sobrepassar per primera vegada a la seva història els dos mil habitants. Alforja en aquella època depenia de la mitra tarragonina, per tant l’arquebisbe de Tarragona era el senyor d’Alforja i quant venia a visitar el poble els deia, que una església tan maca necessitava un campanar digne que complementés l’obra i així ho feren, posant-se a treballar en el campanar durant gran part del segle XVIII, en una barana dels balconets de més amunt hi ha la inscripció d’una data: 1798, segurament que a finals del segle ho devien acabar.
El campanar té uns 55 metres d’altura, és d’estil neoclàssic renaixentista, però a la part més alta predomina el barroc
Cal tenir en compte que a mitjans d’aquest segle XVIII també es va construir l’ermita de Sant Antoni. És d’admirar com fou possible construir tant, amb els pocs mitjans que disposaven per a realitzar aquestes costoses obres. El campanar té uns 55 metres d’altura, és d’estil neoclàssic renaixentista, però a la part més alta predomina el barroc. La pedra és de bona qualitat i procedeix d’una pedrera del cingle blanc d’Arbolí.
No s’ha trobat documentació referent a la construcció del campanar, podria ser que els francesos de Napoleó quan saquejaren Tarragona i cremaren els arxius episcopals destruïren documents referents a Alforja, ja que el nostre poble depenia de la mitra tarragonina. Segons la tradició oral l’arquitecte del campanar era italià i en finalitzar les obres s’escapà amb una de les filles de Ca L’Aleu.
En el transcurs de les guerres carlines el campanar i l’església actuaren com a fortí militar de les tropes que ocupaven el poble
En el transcurs de les guerres carlines el campanar i l’església actuaren com a fortí militar de les tropes que ocupaven el poble. A mitjans del segle XIX hi posaren un rellotge, de fabricació francesa, per donar les hores conjuntament amb les campanes, una donava les hores i una altra donava els quarts.
En un principi hi havia tres campanes, la més gran es deia Maria de Puigcerver, però a la guerra civil del 1936 en varen treure dues per ser foses per fer material bèl·lic, aleshores l’església fou desmantellada i convertida en un hospital per a cavalls i mules, també hi feren una nova porta d’entrada per la part de la plaça de dalt.
…. és la construcció més emblemàtica que tenim, així com París té la torre Eiffel i Londres té el Big Ben, Alforja: tenim el campanar
El 1821 es va inaugurar el cementiri municipal actual i el que hi havia al costat de l’església deixà d’actuar i es convertí en l’hort de Ca l’Aleu. L’última obra d’envergadura que s’hi ha fet va ser l’any 1994 quan es va fer una neteja general i es va refer la façana, també s’aprofità per remodelar la façana de l’església.
Amb el pas dels anys el campanar d’Alforja s’ha convertit en un dels elements més significatius del nostre poble, per això és comú trobar-lo en diversos llocs com a símbol de pertinença a Alforja com és el cas de l’oli d’oliva d’Alforja. El nostre campanar és la construcció més emblemàtica que tenim, així com París té la torre Eiffel i Londres té el Big Ben, Alforja: tenim el campanar.
Antoni Pujals Rebull
