Des de fa uns mesos entrenen ovelles com a alternativa per a netejar els cultius d’avellana
Dos nens d’Alforja han plantat cara als seus pares i els han prohibit fer ús del glifosat, el recurs habitual que aquests tenien per eliminar les herbes en els cultius d’avellana. Proposen com a alternativa introduir ovelles perquè siguin aquestes les que s’encarreguin de realitzar aquesta labor. L’informe presentat a Nairobi sobre l’Estat del Medi Ambient que es va donar a conèixer el mes de maig passat va afirmar que la vida de la Terra acabarà al voltant del 2050. Les mesures si volem impedir que això passi han de ser radicals. Segons aquets germans esperar que la Unió Europea prohibeixi definitivament aquest verí seria córrer un risc que ningú pot permetre’s davant l’eminent col·lapse del planeta en 30 anys.
La vall d’Alforja durant molts anys es va mantenir al capdavant en la producció d’avellanes de tot el camp de Tarragona, es manté viu el record de quan el nostre poble s’omplia en època de collita de plegadores d’avellanes provinents de terres llunyanes. Però eren els nostres pagesos els qui s’ocupaven de tot lo altre. Per netejar el terreny s’utilitzava l’arat de tracció animal. La zona més propera a la soca es netejava durant tot l’any amb l’aixada i just abans de la collita es passava el zepelí i s’arreplanava amb el rascla o rastrell. A partir dels anys 60 es va posar de moda el motocultor, amb el qual s’intentava arribar lo més a prop possible de la soca de l’arbre. A poc a poc, en els terrenys que ho permetien perquè eren més plans, es va utilitzar el tractor amb la picadora d’herba. Simultàniament van anar apareixent els primers herbicides altament tòxics i agressius inclús pels qui els manipulaven.
A partir dels anys 70 amb l’aparició del Glifosat comercialitzat com a Roundup per Monsanto/Bayer el pagès va descobrir la panacea, ja que segons els seus fabricants era innocu per a la salut humana
A partir dels anys 70 amb l’aparició del Glifosat comercialitzat com a Roundup per Monsanto/Bayer el pagès va descobrir la panacea, ja que segons els seus fabricants era innocu per a la salut humana i ja no afectaven les arrels dels arbres com estava passant amb el motocultor i amb les aixades. Per l’“impacto del glifosato en la producción de alimentos y fibra de origen agrícola en todo el mundo” el científic John Franz va rebre la Medalla Nacional de Tecnologia dels EEUU el 1987. Des del 2000, a causa del venciment de les patents, hi ha moltes marques que ho fabriquen i s’ha abaratit i generalitzat el seu ús.
Però la cosa ha canviat: recentment diverses sentències en aquest mateix país culpen al Glifosat de provocar càncer a professionals que es van exposar al seu ús durant anys. També estan demostrats els danys directes a l’ecosistema i la mort de les abelles, fins i tot es parla de possibles danys i afectacions als cultius on s’aplica. L’existència del Glifosat està demostrada en el 90% dels productes que consumim habitualment i ja hi ha estudis que han demostrat els seus efectes perniciosos pels consumidors. Per totes aquestes raons la Unió Europea vol eliminar definitivament el seu ús en l’agricultura el 2022 però les pressions són molt fortes, de moment no hi ha consens i la decisió de prohibir-lo s’ha posposat.
… recentment diverses sentències culpen al Glifosat de provocar càncer a professionals … també estan demostrats els danys directes a l’ecosistema i la mort de les abelles …
Els dos nens, Roger i Joan, com molts altres joves des de fa algun temps van agafant consciència del futur que els espera. Nascuts al caliu d’una família de pagesos dedicats al cultiu de l’avellana és normal que es relacionin des de petits amb l’ús d’herbicides de les seves avantatges i ara també dels seus inconvenients. “Si Europa segueix jugant al gat i al gos nosaltres no esperarem i menys per una decisió de 4 senyors amb corbata” plantegen aquests germans. “Hem de ser nosaltres mateixos, els futurs pagesosos, els qui prenguem la decisió de no usar aquest verí i buscar alternatives”. Un dia van escoltar al seu pare parlar de l’ús de cabres i ovelles per a podar i netejar les vinyes al Penedès i van prendre la desició de probar-ho en els avellaners.
“Hem de ser nosaltres mateixos, els futurs pagesos, els qui prenguem la decisió de no fer servir aquest verí i buscar alternatives”
Sense consultar-ho amb ningú van escriure una carta als reis Mags. Era el seu desig, comenta sa mare “a la seva carta demanaven una cosa peluda, afectuosa i fàcil d’alimentar… hi havia poques opcions entre les quals escollir. Van sorprendre gairebé la meitat del poble en el tradicional lliurament de regals a l’església quan Gaspar els va lliurar l’estrany paquet. Va ser la primera vegada que uns reis Mags lliuren, en el sagrat temple, un ésser viu. L’endemà van ser batejades com Glifo i Sata i es van posar potes a l’obra a complir amb el seu propòsit.
Entre tota la família van traslladant per tot el tros una malla ramadera fins a abastar l’hectàrea de cultiu on han posat en pràctica l’experiment. En altres ocasions també les canvien de lloc lligant-les amb una corda. No tot és perfecte, són molt selectives i només van menjant lo que els hi interessa, quan se’ls hi acaba l’herba es llancen als avellaners i no pots salvar les branques que haurien de continuar el seu creixement.
No tot és perfecte són molt selectives i només van menjant lo que els hi interessa, quan se’l hi acaba l’herba es llancen als avellaners …
“També varem pensar en dues cabres”- diu el Roger- “però ho descartarem perquè encara que són més voraces i la seva agilitat les permetria arrasar amb tot l’avellaner incloent els fruits. Les ovelles també se senten temptades per la dolçor de la fulla de l’avellaner però els costa més plantar-se. Es mengen les fulles fins a un metre d’altura però també eliminen els plançons, amb la qual cosa ens ajuden en la poda”
“Són com si tinguéssim un gos o un gat” – diu el Joan el més petit dels nois – “però sense necessitat de comprar-los el menjar. Són molt manses i juganeres necessiten afecte i atencions, a poc a poc els hi anem ensenyant coses com a no menjar-se les avellanes. A poc a poc diuen… “no aprenen de pressa però com són peludetes les puc utilitzar de coixí durant la migdiada”
Són molt manses i juganeres necessiten afecte i atencions a poc a poc els hi anem ensenyant coses com a no menjar-se les avellanes …
La mare profe de art en un institut, pagesa per tradició familiar, entusiasta de qualsevol iniciativa ecològica, i seguidora de “reptes per a salvar el planeta” se sent motivada i ho veu amb bons ulls. Pensa que entre l’adob natural que escapen les ovelles pel camp més una mica de compost que ella mateixa s’encarrega de fer, li permetrà prescindir de fertilitzants químics i estalviar-se el cost que això suposa. Sens dubte és la més beneficiada, ja que a més a més els petits, pel seu aniversari, li van regalar un coixí fet amb la llana de la primera esquilada.
El pare, un dissenyador que ha trobat en cuidar els arbres i la terra estones de felicitat, no és tan optimista: “això només em dóna més feina de la que tenia, he d’anar passant la desbrossadora de tant en tant perquè només mengen el que els hi agrada, gastarem més fil que Ariadna en el laberint del minotaure i a això cal sumar hores, l’equipament i la gasolina”. Per a ell, tot això del “canvi climàtic” és simplement part d’un cicle pel que ja hem passat, no obstant li preocupa la sobrepoblació del planeta i l’escassetat de recursos com l’aigua. Considera als seus fills uns ingenus però en veure’ls feliços i contents per “estar salvant el planeta” no és capaç de portar-los hi la contraria. “Si l’experiment surt malament, tindrem unes reserves de proteïnes per si arribat el cas hem de tornar a l’autoproveïment” diu.
El Joan Josa és un dels pocs pagesos que encara s’atreveixen amb el cultiu de l’avellana a la vall d’Alforja. Encara així a “ratos” ha d’anar al jornal en terres d’altres propietaris per poder completar el seu sou mensual. Per a ell el Glifosat és una eina de la que no pot prescindir, “si el prohibeixen estic perdut, això de les ovelles és una bogeria, si el gos és el millor amic de l’home, el glifosat el millor amic del pagès”.
I que passaria a la vall d’Alforja si s’arribés a prohibir definitivament el glifosat?
Doncs segurament que els 4 valents que encara viuen de les avellanes deixarien de conrear-les i els camps es tornarien boscos. El mateix Joan Josa ja va estar dins d’un pla experimental de la Generalitat en el que et subvencionaven a canvi de disminuir el consum d’herbicides, i al final va deixar-ho correr perquè no li sortien els comptes. De qualsevol manera el conreu d’avellana a la vall d’Alforja on perl orografia del terreny costa introduir la mecanització, té els dies comptats.
“El rendiment productiu amb la utilització del glifosat no es pot comparar amb cap altre mitjà per a preparar el terreny per a la collita”
“El rendiment productiu amb la utilització del glifosat no es pot comparar amb cap altre mitjà per a preparar el terreny per a la collita” explica l’Eloi Jasans un dels pocs joves que que segueix exercint de pagès compaginant-ho amb la feina de ferrer. Ara mateix a pesar del glifosat la collita d’avellanes a la vall d’Alforja cau en picat: “Amb les baixades continuades en la producció d’avellanes no sabem quin futur tindrem com entitat, es lamenta l’Anton Martí, vicepresident de la Cooperativa d’Alforja “si deixem de vendre Roundup, com pagarem a la gentada de treballadores que tenim contractades” conclou en to de broma.
De moment al tros del Roger i el Joan ronda l’alegria, ja no hi ha males herbes, totes són benvingudes. A més a més s’omple de flors silvestres que es van tornant segons l’època de l’any i amb elles tornen les abelles, altres insectes i sobretot els ocells que ronden per sobre dels seus caps quan s’ajauen al costat de les seves mascotes sota l’ombra dels avellanars a somiar en el seu futur.
Alforja Stark
