Aquest divendres s’ha presentat la descoberta d’uns nous gravats rupestres a la Cova de la Vila, al terme municipal de La Febró, comarca del Baix Camp. El conjunt està format per més d’un centenar de gravats prehistòrics, del període calcolític-bronze, disposats en un panell de 8 metres de llarg que són excepcionals tant per la seva singularitat com per l’excel·lent estat de conservació en el que es troben. La troballa s’ha produït en una petita cova que ha estat trobada intacte fins a la data del descobriment i que la converteix una de les poques representacions d’art esquemàtic subterrani del nostre territori. Segons els experts, estaríem davant d’una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes del territori.
La presentació ha anat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Lurdes Malgrat, l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Robert Sala Ramos. També han participat en la presentació els espeleòlegs responsables de la descoberta Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat, així com els responsables del projecte de recerca Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Diego Lombao i Ramon Viñas de l’IPHES.
Un dels gravats que s’han trobat a la Cova de la Vila Foto: Cedida
La descoberta dels gravats es va produir el 13 de maig de 2021, en el transcurs d’unes exploracions i treballs topogràfics per part d’un grup d’espeleòlegs a la zona coneguda com el Barranc de la Cova del Corral. Allà troben la Cova de la Vila, una cavitat que havia estat excavada per Salvador Vilaseca durant els anys quaranta i del que se n’havia perdut la seva ubicació. A través d’una de les seves entrades al sistema subterrani aconsegueixen obrir l’accés en un petit forat que els va portar a una sala oval de més de 90 m².
Després de rebre algunes fotografies de l’indret, de part dels espeleòlegs, el Dr. Ramon Viñas i l’investigador Josep Vallverdú visiten la cova per confirmar l’autenticitat prehistòrica del conjunt de gravats, notificada posteriorment al Departament de Cultura.
Un conjunt de gravats singular i excepcional
El conjunt d’art rupestre de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila és un conjunt completament inèdit que, malgrat no haver-se iniciat la seva fase d’estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània.
El conjunt s’emmarca en l’art esquemàtic postpaleolític Foto: Cedida
En una de les parets de la cova s’ha identificat un ampli conjunt de representacions esquemàtiques-abstractes, de disseny molt simple. El panell de gravats, d’uns 8 metres de longitud, està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una a sobre de l’altra, i en cada una d’elles hi ha diferents figures gravades amb el seu propi significat i simbolisme.
Una de les singularitats d’aquest mural és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant amb una eina de pedra i/o de fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos i cercles entre d’altres. Hi destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i èquids), esteliformes (sols i/o estrelles) i reticulats a més d’una composició que recorda a un ídol “oculat”. El conjunt és molt homogeni estilísticament i presenta escasses superposicions. La distribució dels diferents elements dins la composició: zoomorfs a la part baixa del panell, reticulats, sobretot a la part central i estel·liformes a la part superior i amb un oculat a la part alta del conjunt.
Des del punt de vista estilístic, el conjunt s’emmarca en l’art esquemàtic postpaleolític. Es tracta d’un art associat a comunitats pageses i ramaderes, malgrat que sol ser més comú en abrics a l’aire lliure. A Catalunya aquest tipus de conjunts, en cavitats subterrànies, són molt escassos, essent el cas de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila excepcional pel fet de trobar-se a l’interior d’una cova i amb context arqueològic possiblement associat.
S’ha identificat un ampli conjunt de representacions esquemàtiques-abstractes, Foto: Cedida
Aquest tipus de representacions són poc conegudes al territori català encara que s’hi poden trobar alguns exemples com la Cova de la Vallmajor al terme municipal de l’Albinyana, al Baix Penedès. En l’àmbit peninsular quedaria dins el grup “esquemàtic negre subterrani i esquemàtic abstracte” els quals pertanyen a conjunts heterogenis que destaquen per les seves afinitats formals o tipològiques, temàtiques i tècniques. Algunes coves andaluses amb representacions pintades (negre o vermell) o gravades i amb cronologies similars serien La Pileta i Nerja a Màlaga, la Murcielaguina a Còrdova, i de “l’estil esquemàtic-abstracte” les coves de Los Enebralejos a Segovia, la Galeria del Sílex a Burgos, o la Cueva Maja a Sòria.
