Un altre estiu, va arribar la proposta del Correllengua d’Alforja, fidels a la crida per
la unitat i el coneixement de la llengua que es fa arreu dels Països Catalans. Enguany,
va estar dedicat als noms de les herbes de tros i de ruderal.
En aquest recull, es mostra com la pagesia anomena encara les herbes de tros, les de ruderal i les d’arvense. La cerca ens va portar a haver de consultar l’obra de Ramon Folch, La Flora de les comarques litorals compreses entre la riera d’Alforja i el riu Ebre (IEC, 1980). Un treball minuciós de la flora del terme que ens va servir de guia, també per a la fixació de la terminologia científica, i, per determinar que dins la diversitat d’herbes existents, algunes són celebres i les altres no mereixen nom, per la seva poca abundància, la utilitat (aliment humà, animal, cultural, etc.), i moltes per la dificultat de controlar-les. N’hi ha, però, que sense cap d’aquestes característiques, també tenen nom, però són les minoritàries. En els últims quaranta o cinquanta anys, hi ha hagut canvis en la gestió dels conreus; sobretot per l’arribada dels herbicides, ens trobem davant d’un canvi físic. Espècies antigament abundants, desapareixen per la poca resistència als productes químics; d’altres, abans ignorades, augmenten en nombre, per la dificultat de controlar-les.
S’han creat noms nous; per sort, els vells encara no s’han perdut. Malauradament, els qui coneixien aquests noms ja quasi també han desaparegut, però els que queden són la mateixa gent, i els conserven per una mica més de temps. Com podeu deduir del que llegiu, parlem de paraules, però també d’éssers vius, d’espècies, que també vol dir biodiversitat. Les paraules es perden perquè es perd la pagesia que les empra. Es perden, doncs, els conreus i tot el que hi viu; les herbes i els animals que en viuen. Es parla molt de protegir boscos, però la major part de la biodiversitat és a fora, o ha de sortir de l’arbrat. Els animals es refugien al bosc, però són la majoria els que en surten per fer la seva vida. El nostre país està descompensat: massa arbres, massa botges, però poques herbes.
El Correllengua a Alforja
El Correllengua és la mobilització per la llengua i la cultura més important del país. Des
d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal, des del 1996, se celebra arreu
dels territoris de parla catalana. Gràcies a la implicació de moltes entitats i col·lectius, i
a la participació de milers de persones, cada any s’organitzen centenars d’actes en el
marc del Correllengua. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL)
és una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al
Principat i a la Catalunya del Nord.
A Alforja, durant els dies del 25 d’agost a l’1 de setembre, el carrer de la Font i la plaça de Dalt es varen engalanar amb paraules relacionades amb els noms de les herbes de tros i de ruderal d’Alforja. El dissabte 31 d’agost, dia oficial de la festa, al migdia, a la plaça de Dalt, hi va haver l’arribada de la flama del Correllengua, la lectura del manifest del Correllengua i la venda del nou recull de paraules d’Alforja. A les 8 del vespre, va tenir lloc a la Casa de Cultura una xerrada a càrrec del doctor en ciències ambientals Martí Boada. Allí mateix s’hi trobava una exposició de fotografies dels noms de les herbes de tros i de ruderal.
Els materials del Correllengua Alforja 2019 així com els reculls dels anys anteriors es poden adquirir fent l’encàrrec a: alforja@assemblea.cat
ANC / ALFORJA PER LA INDEPENDÈNCIA
