De totes les cases del nostre Poble d’Alforja sens dubte una de les que té més carisma i és més coneguda per la seva història, la seva envergadura i la seva situació és “CAL BOTÓ” actual Casal dels Avis. Encara que possiblement molt poca gent del nostre poble recordi que el seu porxo (antigament de 3 arcades i ara només dues) va ser el protagonista d’una història que molt té a veure amb els tripijocs de la política i dels qui la manegen.
Per saber lo que va passar perquè el porxo acabés en el seu estat actual ens hem de situar a finals del segle dinou.
Per saber lo que va passar perquè el porxo acabés en el seu estat actual ens hem de situar a finals del segle dinou, encara en els temps en els que la Casassa pertanyia a la família Botó. Molta gent gran ho comentava però a mi en concret m’ho va explicar un senyor ja desaparegut que es deia Francesc Àvila encara que tots li deien “El Lucrecio ”
En aquella època en l’Ajuntament d’Alforja hi havia un Alcalde i un consistori molt afins o amics de la família Botó i amb tota seguretat aquest fet va ajudar a que deixessin tapar el Porxo que hi havia a la part dreta de la casa de la façana principal que dóna a la Plaça de Dalt per deixar-ho tal com està ara. Aquest fet va provocar el descontentament d’una bona part del Poble que hi va veure un privilegi no massa legal o lo que es podria dir “una cacicada” per part de les famílies riques i en contra de l’opinió general (doncs tothom sap, un porxo és un espai públic).
Tal va ser l’enrenou que al aproximar-se eleccions municipals va sorgir una persona del Poble que de renom era conegut com “Lancanxerrat” que va encapçalar un moviment i una candidatura en que prometia que si ell sortia elegit de nou Batlle la primera cosa que feria a través d’un Decret d’alcaldia o el que fes falta seria la de recuperar el Porxo de la dreta de la Façana de Cal Botó a la nostra plaça de Dalt.
Les urnes varen parlar i l’anomenat Encanxerrat va esdevenir el nou Batlle d’Alforja complint plenament la seva paraula.
Les urnes varen parlar i l’anomenat Encanxerrat va esdevenir el nou Batlle d’Alforja complint plenament la seva paraula a través de tot tipus de pressions i per la via legal de retornar el Porxo al poble executant ràpidament les obres amb la consegüent alegria d’una gran part de la Població.
Varen passar els anys de mandat de L’Ancanxerrat i aquest ja no es va presentar entrant noves persones i idees a l’Ajuntament. No va ser en aquesta legislatura, sembla ser, sinó en la següent que en el consistori Municipal novament hi varen entrar persones d’una certa o total afinitat amb la família que era la propietària de la casa de Cal Botó. Així que a la primera de canvi, sense fer soroll i emparats per la foscor de la nit, un matí el porxo va aparèixer novament tapat. En quant a la indignació general, doncs poc sabem si va ser poca o des del govern es va aconseguir fer el què fos enmudir les veus discordants. El cas és que fins als dies d’avui el porxo ha quedat d’aquesta manera.
Durant molts anys s’utilitzà com a garatge de carros, i també fou on la família de Botó dispensava la llet dels seus ramats i vaques. Actualment l’ocupa una planta generadora d’electricitat per a casos d’emergència. Però aquest lloc també està relacionat amb la història del bou mort a paraulades.
Aquesta història com tantes altres, ens mostra com la perfídia dels poderosos quasi sempre acaba imposant-se al bé comú i a la voluntat dels que menys tenen, i els pobles petits no en són l’excepció. Malgrat algunes revoluciones puntuals i conegudes, el PODER quasi sempre torna no als més preparats sinó als que més tenen amb la democràcia o sense ella i aquests, com succeeix en tot el món es refugien dins el que coneixem com “LA DRETA CONSERVADORA”.
Miquel Taverna Balcells.
