Apareix a Alforja una copiosa suma de diners impresos durant els anys de la guerra civil pel mateix Ajuntament del municipi com a “bitllets de necessitat”. La quantitat total segons les primeres estimacions ronda el mig milió d’euros segons el canvi actual. L’Ajuntament (la institució que els va emetre) no podrà fer front a tal desemborsament, sense posar en perill el seu actual funcionament, davant la qual cosa s’espera que tots dos arribin a un acord.
… allà a dalt hi havia una caixa que s’havia d’obrir després de la mort de Franco.
L’afortunat, que prefereix no revelar el seu nom, ens explica que fins fa molt pocs dies desconeixia el contingut del cofre que guardava en la seva pròpia golfa. Encara que recorda que el seu pare abans de morir li va comentar en diverses ocasions “que allà a dalt hi havia una caixa que s’havia d’obrir després de la mort de Franco”. També li va lliurar dues claus i la missió de trobar a una altra persona portadora d’una tercera clau amb la qual hauria de repartir-se el botí. Aquesta persona mai va aparèixer, o millor dit: “mai retornà del seu exili forçat a França”. Amb el temps es va oblidar de l’assumpte fins que un dia fent una neteja va ensopegar casualment amb la misteriosa caixa i aquesta vegada no dubtà a forçar els panys. Davant la seva sorpresa i desconeixement, va acudir a una entitat bancària propera perquè li assessoressin discretament en l’assumpte.
L’emissió de bitllets i monedes de necessitat a Alforja
Durant la guerra civil, estant el Banc Central d’Espanya al Madrid republicà, el bàndol nacional va decidir crear el seu propi Banc d’Espanya a Burgos emetent un decret, que eliminava el valor de tots els bitllets emesos pel Banc d’Espanya amb data anterior a l’inici de la guerra: 18 de juliol de 1936. Aquesta jugada va fer que condís el desordre a les zones republicanes, fent que es depreciés la seva moneda. La qual cosa va obligar a què governs autònoms, ajuntaments, sindicats, cooperatives i fins a comerços locals emetessin la seva pròpia divisa paral·lela.
L’emissió de bitllets de necessitat, va ser una pràctica molt generalitzada a Catalunya. La gent preferí pagar amb aquestes peces de paper que amb “diners reals”. Permetien les transaccions diàries dins de l’àmbit de la població local encara que per descomptat a les Borges del Camp el municipi veí era molt difícil que algú acceptés la nostra divisa.
La primera emissió de bitllets porta la data, 1 d’abril de 1937 amb papers de 0,50 cts. de color blau i 1 pesseta de color marró, el valor total emès va ser de 4500 pessetes. Aquests bitllets posseïen un disseny molt més atractiu que les emissions posteriors i també eren molt més grans: 120 mm per 65 mm.
La segona emissió data del 15 de juny de 1937. En aquest cas a més a més dels de 0,50 i 1 pesseta també es varen emetre els de 0,25 cts. per un valor de 3500 pst. Aquests bitllets no obstant això presentaven una decoració més simple i eren molt més petits que els anteriors (95 mm per 55 mm) Al següent mes el dia 18 de juliol es dugué a terme una tercera i última emissió similar a l’anterior. En aquest moment es decideix retirar de la circulació els bitllets de la primera edició donat el mal estat en què es trobaven. Això era típic d’aquests bitllets, la mala qualitat del paper produïa una ràpida deterioració dels bitllets que obligava a apegar-los amb el que es tingués a mà.
“L’Ajuntament d’Alforja ha creat aquest Paper Moneda tant sols a l’objecte de facilitar les transaccions dintre el poble”
De la mateixa manera que altres poblacions petites la impressió es realitzava en una tinta i el disseny era molt simple, generalment tenien un número de sèrie estampat manualment a posteriori. També era habitual recórrer a signatures manuscrites les quals proporcionen una seguretat “extra” d’autenticitat. En el nostre cas tenim: El d’1 pesseta de color vermell, el de 50 Cs. de color violeta i el de 0,25 Cs de color groc ocre. En els tres casos s’incloïa en el revers la següent frase: “L’Ajuntament d’Alforja ha creat aquest Paper Moneda tant sols a l’objecte de facilitar les transaccions dintre el poble” i la signatura de l’alcalde, del dipositari i la del comitè d’Economia. També apareixia la data d’impressió. En l’anvers apareixia en els quatre extrems el valor del bitllet i ben visible al centre: AJUNTAMENT D’ALFORJA sota un número de sèrie i en petit la marca de l’impressor: en aquest cas Imp. de Ferrando – Reus.
La quantitat més gran de bitllets del cofre es correspon amb els de la segona i tercera emissió encara que hi ha alguns exemplars de la primera. Tots els bitllets es troben en molt mal estat. Això ha obligat a l’afortunat a invertir moltes hores reparant-los, encara que aprofita aquest mateix temps per pensar que fer amb el que obtingui a canvi.
En finalitzar la guerra, el govern de Franco no va admetre aquests bitllets locals (només els diners emesos a Burgos van ser acceptats) i no van servir per res, per aquest motiu la majoria d’aquests es perderen per sempre. La majoria d’ells no van ser recollits per les autoritats, van ser destruïts pels seus propietaris com alguna cosa inservible. Als anys quaranta als nens se’ls donaven aquests bitllets perquè juguessin, els pocs que van quedar avui formen part de col·leccions particulars.
Desgraciadament són molt pocs els bitllets que s’han conservat, encara que el cas d’Alforja demostra que sempre existeixen excepcions a la regla. Es creu que l’origen d’aquesta immensa quantitat de paper moneda va poder provenir d’un forn de pa o algun tipus de comerç minorista relacionat amb l’alimentació, o una recaptació d’alguna activitat cultural, sense dubtes un tipus de comerç pròsper en una època de racionament i escassetat.
…el propietari no tindrà objeccions a donar part del guany
Davant el dubte que l’Ajuntament (o la Generalitat) accedeixin a lliurar una quantitat a canvi d’aquesta divisa, el propietari ens explica que s’ha posat en contacte amb l’Associació de Perjudicats per la Confiscació del Govern Franquista, (APIGF) la qual reclama a l’Estat Espanyol els diners que els van ser confiscats durant la guerra. La resposta obtinguda li infon optimisme i ens assegura que si tal cosa s’arriba a produir, no tindrà objeccions a donar part del guany a alguna obra o a convidar al poble a un menjar col·lectiu o contribuir a pagar les despeses per exemple de la fira del Pataco.
Alforjastark
