M’acosto a Alforja amb ganes de passar-hi unes hores, perquè fa temps que no hi vaig, i vull reveure els amics que vaig fer-hi fa una vintena d’anys, gent culturalment inquieta i políticament desperta que el setembre de 1991 (ara fa 25 anys) van crear l’Ateneu Cultural Josep Taverna, com a conseqüència de la donació del patrimoni d’Amics d’Alforja a l’Ajuntament i del fet de deixar de fer qualsevol activitat. Volien mantenir d’aquesta manera l’esperit inicial del fundador de l’entitat Amics d’Alforja, el mestre Josep Taverna, que havia creat a mitjans dels anys 50.
… la qüestió del conflicte entre política municipal i societat civil ja venia de lluny.
Però la qüestió del conflicte entre política municipal i societat civil ja venia de lluny. En arribar la democràcia als ajuntaments, l’any 1979, i sobretot en els anys posteriors i als pobles petits, on el pujolisme va veure de seguida el graner de vots que suposaven (la prova, el 1987, la creació dels consells comarcals), es va desfermar la idea del control polític i cultural dels municipis (que a les ciutats mitjanes i grans, també van fer els socialistes), cosa que en aquells primers anys 80, a Alforja, va complir a la perfecció el senyor Josep Mariné, de professió venedor de pinsos a les granges, el qual es va fer un nom entre aquest sector, va esdevenir alcalde, el 1983 i durant més de vint anys i, amb el temps, president de la Diputació de Tarragona.
L’esperit inicial dels Amics d’Alforja va desaparèixer i una part dels socis més rellevants –els més disposats a no permetre la ingerència partidista municipal- van presentar una llarga resistència, però es van veure abocats a crear l’esmentat Ateneu i a comprar, finalment, la seu social d’Els Amics, que aquests havien posat a la venda. Tot,a pesar del previ esforç conciliador, per part de Joan Roig i Gerard Salvat, per fer una junta de consens des de 1989, que permetés continuar oferint un espai de convivència entre la gent del poble, i que exclogués els Amics d’Alforja de la lluita partidista. Durant aquell temps organitzaren tota mena d’activitats (culturals, lúdiques, esportives, gastronòmiques, etc), amb un esperit de col·laboració que feia goig d’observar.
Aquella polèmica ja ha passat i, amb l’ànim asserenat i després d’haver fet una llarga activitat cultural, retrobo alguns dels seus protagonistes, entre els quals Gerard Salvat i Montserrat Rull, Àngel Martorell, Miquel Salvadó Jassans (pintor, amb el seu germà, Josep, escultor, ja desaparegut), Antoni Cisteró i Isabel Saludes, Joaquim i Eduard Balcells, Alfons Barceló i Carme Tost Asens, Robert Sarobé i Neus Aragonès i, en fi, Salvador Martí i Carme Picó, coneguts l’altre dia en el curs d’un agradable sopar que ens oferiren com a amfitrions.
… tots aquests foren vistos com una mena d’intel·lectuals petulants que es pensaven tenir solucions per tot …
Ja no cal dir que tots aquests foren vistos –més exactament, mal interpretats- com una mena d’intel·lectuals petulants que es pensaven tenir solucions per tot. La gent anomenada d’“ordre” –l’ordre del catalanisme convergent- continuava pensant en aquests termes, llavors que les relacions amb Madrid eren a partir un pinyó.
Han passat els anys –tants com 25, com dic-, però el record d’aquells fets és present en aquella generació que va atrevir-se a replicar els edictes de l’alcaldia i a continuar mantenint l’esperit d’àgora oberta i crítica a través de l’Ateneu, tal com foren els inicis dels Amics d’Alforja, malgrat els temps de dictadura en què fou creat.
Xavier Garcia (Publicat al Diari de Tarragona 10-09-2016)
Periodista, assagista i biògraf, des dels primers anys setanta he dedicat la meva atenció personal i professional a la cultura, la història i el patrimoni natural dels Països Catalans. He escrit a la major part dels mitjans de Catalunya, he estat quinze anys redactor de l’AVUI i he publicat, fins ara, més de quaranta llibres. El 1994 vaig ser Premi Nacional de Cultura, de la Generalitat, per la primera sèrie d’Homenots del Sud. Des de 1996 col·laboro a El PUNT i, darrerament, he escrit per a El Triangle, La Veu de l’Ebre i El Diari del Priorat i de la Ribera d’Ebre.
