A Rojals, una pedania de Montblanc, es van localitzar tres balmes con arte rupuestre (arte levantino i esquemático) las cuales podrían ser consideradas entre las 5 más importantes del territorio de Cataluña y posiblemente las primeras en ser descubiertas en toda la península, (antes que Altamira) aunque en aquellos primeros años del siglo XIX nadie las considero arte rupestre prehistórico. Es tracta del Portell de les Lletres, el Mas d’en Llort i el Mas d’en Ramon d’en Bessó, on es conserven mostres rupestres d’un període situat a cavall del Paleolític final i el Neolític-Bronze, o sigui de fa entre 12.000 i 4.000 anys enrere.
A mes a mes de que L’art rupestre català està declarat des del 1998 Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 2022 els tres conjunts tenen una nova protecció que abarca d’una franja d’unes 65 hectàrees, en les quals es prohibeix o es regula la realització de determinades pràctiques. Las balmmes tambien cuentan con una reja que por suerte que garantiza su proteccion pero impiden que sean visitadas por cuenta propia.
Sin embargo és possible accedir-hi de manera controlada, a través de les visites guiades interpretatives que ofereix la Cooperativa Reboll. L’itinerari de la ruta s’inicia i acaba al Corral de la Marieta, situat a uns 900 m de Rojals. El recorregut total són uns 9 km i amb uns desnivells inferiors als 300 m que li confereixen una dificultat moderada. «Ens agrada explicar que la ruta que proposem es diu Mas d’en Llort. Ecosistemes de l’art rupestre perquè, a més de visitar els abrics, aprofitem la informació que ens dona aquest art per interpretar com vivien aquelles societats de finals de l’Epipaleolític i el Neolític Bronze», explica Joan Cartanyà, de la Cooperativa Reboll.
Una de les particularitats d’aquestes pintures, assenyala Cartanyà, «és que en molt poc espai hi ha mostres de dues tradicions pictòriques: la llevantina o figurativa, i l’abstracta o esquemàtica, que a més són pròpies de dues societats diferents, l’Epipaleolítica, caçadora recol·lectora, i la de començaments del Bronze, que era plenament agrícola i ramadera».
Les sortides es fan a les 9 del matí, en grups de 12 persones com a màxim, i amb un preu de 14 euros per persona. La durada aproximada és de 5 hores. Las salidas se programan en dias concretos que se pueden consultar el la web pero si hi ha un grup interessat, pot sol·licitar la visita un altre dia. Per a més informació, contactar amb la Cooperativa (696 718 135, info@reboll.coop). Las visitas incluyen una entrada gratuita al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (C.I.A.R.), seu del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, on podreu veure una bona mostra d’aquestes imatges prehistòriques i també una exposició, amb reproduccions a escala real dels abrics rupestres.
El Portell de les Lletres
La primera referència d’aquest conjunt la donà F. Torres Amat l’any 1830 en una memòria de la Real Academia de la Historia. En aquests memòria, però, no es parla d’un jaciment pictòric sinò d’un conjunt de gravats. Aquesta referència seria publicada per Hübner a Monumenta Linguae Ibericae, recollint les dades del treball anterior i afegint-n’hi de noves que contribuirïen a augmentar la confusió, de manera que aquesta estació va romandre il.localitzable fins l’any 1943. En aquest any un equip dirigit per S. Vilaseca retrobà el “Portell de les Lletres” i constatà que era un conjunt pictòric i no pas de gravats. La redescoberta va provocar el descobriment de les pintures del “Mas del Llort”, immediates al “Portell de les Lletres”. L’any 1987 el conjunt fou documentat exhaustivament dins el projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, publicat a la sèrie homònima.
Les pintures es localitzen en una paret orientada al SE que forma part d’una gran cinglera sense visera de protecció. Les figures es troben a una altura considerable, a uns 3,70 m les més altes. S’observen també restes de pigment a tan sols 1 m de la plataforma. S’han individualitzat 18 figures que corresponen a quatre semicercles radiats, dos antropomorfs, elements ovals, barres, figures indeterminades, elements curvats, cercles i restes d’estil esquemàtic i abstracte o no figuratiu. La tècnica de totes les figures és el traç simple, que algunes combinen amb tinta plana, i el color ataronjat-vermellós, vermellós i vermell.
El conjunt del Mas del Llort
Aquestes pintures foren descobertes per Salvador Vilaseca el 20 d’agost de 1943 mentre localitzava el conjunt del Portell de les Lletres. L’acompanyaven en aquesta expedició José Odena Andreu, guarda del bosc de Poblet, i Jaume Pallejà Bru, catedràtic de l’Institut de Santiago. L’any 1977 l’equip format per A. Alonso, O. Medina i M. Melgarejo descobriren una nova figura en aquest jaciment.
En total s’han individualitzat 10 figures que corresponen a tres representacions humanes -una d’elles és clarament un arquer d’estil naturalista-, una taca de pigment, un traç corvat, barres i quatre figures d’animals també d’estil naturalista -3 caprins i una cérvola o cabra-. El color predominant és el castany-vermellós, tot i que també s’observa el vermellós, el vermell i el vermell castany fosc. Les figures presenten diferències tècniques (traç simple, tinta plana, siluetejat i reomplert a bandes longitudinals) i estilístiques (esquemàtic, semiesquemàtic, naturalista-estilitzat, naturalista i abstracte).
Les pictografies del Mas d’en Llort poden ser classificades en el grup de representacions naturalistes, que tradicionalment s’emmarquen en l’art anomenat “llevantí”. Tipològicament estan molt relacionades amb les estacions rupestres de Mas d’en Ramon, Cova del Ramat o el conjunt de la Serra de la Pietat.
El conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó
El Mas d’en Ramon d’en Besso fou descobert l’any 1950 per Antonet Odena Ferrer, fill del guarda forestal del refugi del Mas d’en Llort. El mateix any Salvador Vilaseca hi efectuà el primer treball de camp, publicant la primera notícia, i poc temps després realitzà un estudi més extens. Tot i que les citacions i referències a aquest conjunt rupestre han estat abundants, fins ara l’únic treball monogràfic és el de Vilaseca.
El conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó ocupa un sector de paret de 3,60 metres, en els quals es troben representades 15 figures d’estil naturalista o llevantí. Cal destacar l’existència d’un bòvid de grans dimensions integrat en una escena de cacera. Aquest conjunt de pintures naturalistes d’estil llevantí és, per la temàtica i la morfologia de les figures, un dels més interessants de Catalunya. Cal remarcar que l’existència d’un bòvid d’estil naturalista integrat en una escena de cacera i un altre de possible, ha originat nombrosos estudis amb diferents interpretacions ja que es tracta d’un animal molt poc freqüent en aquest tipus de representacions.
També cal assenyalar els petits elements cruciformes, que algun autor interpreta com a possibles aus o insectes, que configuren uns elements poc habituals en la temàtica de la pintura llevantina. L’orientació del fris amb pintures és cap al SE. La comparació entre els primers calcs de les pintures realitzats per S. Vilaseca l’any 1950 i els darrers, fets per A. Alonso el 1987, revela la desaparició d’una figura i la degradació d’altres degut a les alteracions greus del suport. Sin embargo de manera general la conservacion de las punturas es muy buena.
Més informació i reserves:
- REBOLL | Tel. 696718135 | info@reboll.coop
- CIAR Muntanyes de Prades – Museu Comarcal de la Conca de Barberà | Tels. 977862177 – 977860349 | administracio@mccb.cat
