Al mes de març de 1999
Al mes de març de 1999 l’ajuntament del municipi d’Alforja del Baix Camp va aprovar la instal.lació d’una torre de medició de vents per realitzar un estudi de viabilitat tècnica. Aquest pas va representar l’inici de les negociacions entre l’alcalde d’Alforja, els propietaris presumptament afectats i l’empresa Tarraco Eòlica S.A. per ubicar un parc eòlic a l’emplaçament anomenat “Lo Motlló” (Mirador) que correspon a la muntanya de Puigcerver.
Davant aquesta situació la Plataforma Cívica Puigcerver per a la Protecció del Patrimoni Natural i Cultural del Baix Camp, una agrupació no lucrativa inicialment creada per persones, entitats, organitzacions polítiques i sindicals dels pobles d’Alforja, Arbolí, les Borges, Porrera i Riudecols (pobles que s’ubiquen a l’entorn del santuari de Puigcerver i les seves muntanyes ; o que hi tenen o hi han tingut vincles històrics i/o tradicionals) va iniciar campanyes per tal de respondre a un seguit de reptes que tenen a veure amb la protecció del patrimoni natural i cultural comú.
Durant el decurs de l’any 2000
Les accions de la plataforma a la que també hi ha adherit el grup Municipal del Partit dels socialistes de Catalunya,/progrés Municipal de Catalunya, juntament amb les d’altres associacions i entitats del poble i de la comarca van conseguir que aquest projecte quedés aturat. És més, arran de la situació , durant el decurs de l’any 2000 es va iniciar un procés que es podria anomenar de “solidaritat intercomarcal i intermunicipal” que va culminar amb la signatura d’un acord PER A LA PRESERVACIÓ DE LES MUNTANYES DE PUIGCERVER-MOTLLÓ entre Josep Viñas Juncosa, cap del grup municipal PSC-PMC d’Alforja, Salustià Àlvarez, alcalde de Porrera pel partit socialista i Pere Solanellas i Oset, alcalde de Riudecols pel partit socialista.
… un procés de “solidaritat intermunicipal” va culminar amb la signatura d’un acord entre Josep Viñas Juncosa, d’Alforja, Salustià Àlvarez, alcalde de Porrera i Pere Solanellas i Oset, alcalde de Riudecols
Aquest acord contempla l’interés d’aquestes poblacions en que les muntanyes de Puigcerver-Motlló-Mirador siguin incloses al PEIN de les muntanyes de Prades amb l’argument del seu valor biològic i alhora que s’apostava per un desenvolupament d’una economia racional i sostenible amb el propi medi com a mitjà de progrés per a la gent que hi viu. Aquest pas es va interpretar com un avenç molt positiu doncs a partir del mateix es consolidava una nova manera d’entendre les coses: la implantació d’un parc eòlic no podia ser de cap manera responsabilitat d’un sol municipi, doncs la col.locació del mateix al límit del seu terme implica que els municipis veïns només en rebin els impactes negatius sense cap mena de compensació.
Però arriba l’any 2002
Però arriba l’any 2002 i la Generalitat aprova el Mapa d’implantació d’energia eòlica a Catalunya. Un mapa que castiga les comarques meridionals: el 85% dels projectes presentats a la Generalitat es situen al sud de Catalunya. Aquest mapa eòlic contempla les zones incompatibles d’implantació i destaca les zones compatibles d’implantació. El problema és que el tipus de divisions que fa es poden caracteritzar de caleidoscòpiques.
… l’any 2002 la Generalitat castiga les comarques meridionals: el 85% dels projectes presentats es situen al sud de Catalunya.
El mapa exclou de zones PEIN, i per tant de zones incompatibles d’implantació d’energia eòlica, paratges d’alt valor i interés ecològic, històric, social o paisatgístic que en el cas del Baix Camp són: les muntanyes de Pratdip-Serra de Llaberia, La Mola de colldejou, la muntanya de Puigcerver i el seu rodal de serres d’alzinar mediterrani (obagues d’Alforja, Riudecols i valls partioneres de Porrera-Priorat, la serra del Mirador/Motlló i les muntanyes de Prades. Aquests espais esdevenen claus en el sistema de conneions entre grans formacions naturals.El fet que aquestes zones estiguin catalogades en zones compatibles les fa exemptes del procés d’avaluació d’impacte ambiental. Aquest tipus de divisió tindrà a la llarga unes conseqüències greus perque provocarà l’esterilització dels Parcs Naturals i zones PEIN degut a l’esquarterament que pot provocar la ubicació de centrals eòliques a les connexions biològiques naturals que hi ha entre les zones a protegir. Els límits de les zones protegides no es poden marcar a tall de ganivet i encara menys han de respondre als interesos lucratius d’empreses i administracions.
LA SITUACIÓ A L’ANY 2003
L’alcalde de Riudecols Pere Solanellas i Oset s’ha oblidat de l’acord que va signar i de l’argument del mateix (Era un acord de principis o un joc d’oportunisme polític per fer oposició a l’alcaldia convergent d’Alforja?). O que es tracta de signar només quan han de cobrar el pobles llindants i se n’ha oblidat de la solidaritat intermunicipal que representava el pacte. Segurament a qualsevol ciutadà o ciutadana ens demanarien responsabilitats per incomplir acords signats. Es per això que demanem explicacions a aquesta impunitat adquirida per decret.
L’alcalde de Riudecols Pere Solanellas i Oset s’ha oblidat de l’acord que va signar i de l’argument del mateix …
Doncs allò que va semblar un pas endavant s’ha esfumat durant l’any 2003. Davant la sorpresa dels membres de la Plataforma eòlica, l’ajuntament de Riudecols el 22 i 23 de maig va presentar a informació pública dues sol.licituds de llicències ambientals presentades per l’empresa Tàrraco Eòlica, S.A. per a la construcció i explotació del parc eòlic denominat Les Forgues a la serralada de Puigcerver que contempla la implantació de 24 molins de 90 mt. d’alçada i per l’empresa Esbrug, S.L. per a la construcció del parc eòlic denominat Lo Vedat del Pany que també recauria a la serralada de Puigcerver que contempla la implantació de 14 molins de les mateixes característiques.
Hem de tenir en compte que l’aprovació d’ambdós implicaria el solapament dels mateixos amb el conseqüent agreujament de l’impacte que produirien.( Aquest raonament és perillós perquè pot deduir-se’n que aprovar una central eòlica en comptes de dos és més assumible. El fet és que els dos projectes són físicament incompatibles i que cadascun d’ells per separat pot fer malbé tot aquest patrimoni. El què s’ha d’explicar és que tal vegada se’n presenten dos alhora per poder dir que se’n denega algun.
… l’ajuntament de Riudecols el 22 de maig de 2003 va presentar a informació pública dues sol.licituds de llicències ambientals presentades per l’empresa Tàrraco Eòlica, S.A. i Esbrug, S.L.
Davant aquesta situació les Plataformes de Puigcerver, el Baix Camp i la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat juntament amb altres persones, entitats i partits polítics van presentar al.legacions i demanar la compareixença en el procés administratiu.
A partir d’aquí també s’ha iniciat una campanya de movilitzacions, recollida de signatures i organització de xerrades col.loqui per explicar a la població la magnitud d’aquests projectes que es suma a la ja prou explotada energèticament CATALUNYA SUD!
La campanya d’assemblees informatives es va iniciar al municipi de Porrera el dia 4 de juliol, seguidament se’n va convocar una altra al municipi de Riudecols l’onze de juliol on es van recollir les primeres signatures en contra d’aquests projectes. Un altre tema que ens alarma a tots plegats és que tenim indicis de que la ubicació d’aquestes centrals al terme de Riudecols significaria l’inici imparable de la construcció de tot un seguit de centrals que una altra vegada afectarien a espais d’alt valor ecològic, cultural i paisatgístic.
És per aquest motiu que demanem la conscienciació i mobilització de la població del Baix Camp perque entre tots aturem el malbaratament del nostre territori.
LA RESPONSABILITAT POLÍTICA I L’AJUNTAMENT DE RIUDECOLS
Entenem que la projecció de centrals elèctriques implica un gran i negatiu impacte per al patrimoni d’un municipi. Es per això que la decissió d’aprovar o no la seva implantació no hauria de recaure en els propietaris, empreses i administracios amb ànim de lucre. És per aquest motiu que demanem coherència en les decissions que implicaran perjudicis irreparables a les nostres muntanyes i població. Cal reflexionar i actuar davant les polítiques que arbitràriament afecten el nostre entorn.
… la decissió d’aprovar o no la seva implantació no hauria de recaure en els propietaris, empreses i administracions amb ànim de lucre.
El Santuari de Puigcerver i el seu entorn no és llegat d’una alcaldia irresponsable que no compleix els acords que signa, és patrimoni comú i té relacions culturals i històriques amb els pobles i comarques que l’envolten. Tots i totes podem expressar la nostra opinió i participar en la gestió i planificació de l’entorn que volem: preferim anar d’excursió per un bosc d’alzines o trobarnos una carretera asfaltada?, preferim la desforestació o continuar anant a buscar volets en els llocs on ens van ensenyar els nostres avis?, preferim aixecar el cap i veure cables elèctrics i aerogeneradors o contemplar una muntanya o un bosc frondós. Tots aquest canvis es poden donar mentres una empresa privada s’enriqueix amb el nostre patrimoni. És aquest el llegat que volem deixar als nostres descendents?
El paper de l’Ajuntament de Riudecols serà cabdal en la decissió de la projecció d’aquests projectes. És per aquest motiu que demanem:
– Que actui amb coherència amb l’acord signat l’any 2000
– Que faci el procés i presenti les al.legacions necessàries perque s’aturin aquests projectes
Volem recordar que Riudecols i especialment la pedania de les Irles està sofrint un impacte ambiental degut a l’explotació d’una cantera que s’ha ubicat en una muntanya amb nom propi com és la de Puigmarí. Calen més agressions al territori?
(Informació extreta del Manifest del Baix Camp sobre les centrals eòliques i de l’article Anàlisi del Mapa d’Implantació de l’energia eòlica a Catalunya de Roger Pascual, membre de la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, al vent -full informatiu de la PDPN Priorat núm. 10 i 11)
