Dimarts, desembre 3, 2024
spot_img

ALFORJA, vint anys després.

L’any 1998, un grup de vilatans que estimem el poble, vam endegar un estudi, que es publicà sota el nom de El Baix Camp rural – El cas d’Alforja. Voldria ara reflexionar sobre aquest fet i les seves circumstàncies.

Ja a la Introducció, es deia: “El poble es veu envellit, les botigues tanquen, els carrers semblen buits…”. D’aquí es passava a aprofundir una mica més, cercant estadístiques dels pobles veïns. Com podia ser que, gaudint en aquella època d’una facilitat excepcional en l’aconseguiment de subvencions (l’alcalde era president de la Diputació), figuréssim en quasi tots els paràmetres dins el grup dels escarrassos? I es decidí tirar endavant l’estudi, amb algunes línies bàsiques de treball, com ara: Recollir el màxim de dades sobre els pobles propers a Alforja; fer-ho directament en contacte amb el poble, obert a tot el poble, tant en el plantejament (que incloïa una enquesta com a element principal) com en el text final, que es volia entenedor; fer-lo amb el màxim de rigor i defugint aprioris partidistes, el que portà a presentar-lo a la seva finalització i no esperar cap moment electoral.

el-baix-camp-rural

Seguint aquesta línia de treball, en acabar-lo es va fer un acte de presentació obert a tot el poble, al que es convidaren les autoritats locals (de les que no n’assistí cap), i també representants de la indústria, l’agricultura i el comerç de la vila, així com diversos mitjans de comunicació, tots ells sí que molt ben representats. Cal remarcar que a la publicació s’agraïa la col·laboració (material o tècnica) de diversos estaments i entitats, on malauradament tampoc figurava l’ajuntament del poble, clarament hostil, en aquell moment, a qualsevol iniciativa no controlada directament. També val a dir que meresquérem el reconeixement exterior, ja que fins i tot universitats i fundacions ens demanaren un exemplar del llibre.

Respecte als resultats, s’oferien els de tots i cadascun dels municipis del Baix Camp, i per tant Alforja, agrupant-los en tres nivells: Pobles de menys de 500 habitants (l’any 1991), pobles entre 500 i 2000 habitants (entre ells, Alforja), pobles de més de 2000 habitants i Reus. A les taules corresponents, es donava també la mitjana de cada grup, del Baix Camp i del conjunt de Catalunya.

No es reproduiran aquí les taules, avui ja obsoletes en part, encara que qui les vulgui veure, pot demanar un exemplar del llibre, que se li oferirà gratuïtament. Potser, com a exemple, es poden donar un parell de taules, no solament amb els valors del llibre (1991, els darrers disponibles aleshores), sinó comparant-los amb els actuals (20131). En primer lloc, per grups d’edat:

tabla-1

Sense voler ara entrar a fer cap mena d’estudi aprofundit, es veu que la situació ha millorat lleugerament (més habitants, i percentatge menys vell), però encara no arribant a les mitjanes de la comarca ni del país.

Un segon exemple podria ser la població activa per sectors:

tabla-2

Sense fer comentaris valoratius, és rellevant la diferència entre la baixa població ocupada als serveis en comparació amb la comarca i país; la baixada dels afiliats a l’agricultura; el nombre relativament alt afiliat a la indústria, i l’increment brutal de pensionistes, molt per sobre de les altres mitjanes.

En fi, no és ara el moment de refer l’estudi, queda per les noves generacions fer-ho, si així ho creuen adient. Però no voldria acabar sense fer una referència a l’enquesta que enriquí el conjunt del treball. Respongueren prop d’un 30% de la gent més gran de 16 anys, el que considero molt meritori. Donada la bel·ligerància política existent (malgrat que ni l’estudi ni els que el portaren a terme eren significats en aquest camp), existiren casos de veritable prevenció, que es resolgueren fent els qüestionaris anònims, mitjançant codificació. Com a conclusió, pot ser interessant que el lector d’aquestes ratlles reflexioni sobre que hauria respost ell en alguns dels ítems, en les circumstàncies actuals. La pregunta era: “Crec que al poble, el nivell de……, és3:

tabla-3

Un darrer apunt: a la pregunta: sobre com es veia el futur, les valoracions foren:
Alforja: -7,75 / Catalunya: 24,81 / Espanya: 4,19 / Europa: 14,11 / El món: -29,15
Si més no, curiós.

Antoni Cisteró

 

1 http://www.idescat.cat/emex/?id=430094
2 Per cert, que la mitjana de les pensions a Alforja és de 733,45 euros, mentre que a Baix Camp és de 842,50, i a la totalitat de Catalunya de 900,15.
3 L’avaluació es féu amb la fórmula següent: Valoració = (x3+Migx1-Malamentx3)/Total respostes.

 

Antoni Cisteró
Antoni Cisteróhttp://www.historiaesmemoria.com/
Antoni Cisteró (Barcelona, 1946): enginyer químic, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació, estudiant assidu de la societat, la història, el teatre i el cinema, i a més, escriptor. Ha publicat diversos llibres, i ha obtingut nombrosos reconeixements. Va ser el fundador de la revista d'Alforja Vent de Serè.
RELATED ARTICLES

ÚLTIMES NOTÍCIES

DESTACADES

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, Fes clic a l'enllaç per a major informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies